Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Marta Pessarrodona ja no vol ser Françoise Sagan

La poeta, assagista i traductora Marta Pessarrodona rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva poesia, la seva contribució al diàleg de les literatures catalana i europea i la seva «perspectiva violeta» de la cultura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, celebrat al Palau de la Música Catalana, començava amb un vídeo que reunia la guardonada, Marta Pessarrodona, i el perruquer Lluís Llongueras. Ella, en to de confessió, li explicava que «als quinze anys volia ser Françoise Sagan, perquè s'havia comprat un chateaux i tenia un cotxe esportiu». Però afegia contenta que per això ara està escrivint un poema que es diu «El dia vaig deixar de voler ser Françoise Sagan». Llongueras, per la seva banda, descrivia Pessarrodona com «la noia que només volia fer literatura».

Aquesta és la segona edició del Premi que se celebra sense el president d'Òmium present a l'acte. I això s'ha volgut destacar. En un missatge enviat des de la presó de Soto del Real, Jordi Cuixart entrava en escena, comparant aquest acte al d'edicions anteriors. «Res no és el mateix. Mai més res tornarà a ser igual. No visc la presó com una derrota, sinó tot el contrari».

El president d'Òmnium recordava que un any abans, la supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück que va morir fa poc, Neus Català, deia que «la llibertat és una cosa que encara no tenim guanyada» i lligava això amb l'actitud combativa de l'escriptora, tant en la poesia com en el feminisme. Cuixart va definir Pessarrodona com una «escriptora que ha enriquit l'imaginari dels Països Catalans i ens ha apropat a la literatura universal» i va citar també les paraules de la Premi Nobel de la Pau Jody Williams: «Si voleu un món amb menys conflictes, heu de deixar pas a les dones».

La situació pròpia de Cuixart va merèixer una referència al judici de l'1-O que el manté, a ell i a d'altres vuit persones, en una presó preventiva que ha superat l'any amb escreix: «No han entès res. No volen escoltar ni a l'ONU». Però Cuixart va afirmar que finalment caldrà «que la ciutadania exerceixi els seus drets i es respecti la seva voluntat expressada democràticament», paraules que van fer aixecar l'auditori i cridar «Llibertat» durant més d'un minut

Acte seguit, una taula de debat, enregistrada, amb els crítics Lluïsa Julià, Àngels Gregori, Andreu Gomila, Pere Ballart i Àlex Susanna, glossava les principals característiques de l'obra de Marta Pessarrodona. S'intercalaven poemes de la premiada amb números de dansa inspirats en els seus versos i músiques diverses, des de peces de Vivaldi fins a al «Wilkommen» de Cabaret.

Marta Pessarrodona entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri
// ÒMNIUM CULTURAL

L'acte de lliurament pròpiament dit li pertocava al vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri. Presentava la premiada tot recordant que, quan es va anunciar el Premi, Marta Pessarrodona va afirmar que les poetes catalanes ho tenen fàcil perquè «Catalunya és un país de poetes» i els autors sempre escriuen sobre un coixí de grans autors. «Gràcies, Marta -va afegir Mauri-, per regalar a les noves generacions el teu nom».

Mauri també va agraïr la premiada «la lluita per reivindidcar una cultura on les dones tinguin veu pròpia, la de Woolf, la de Montserrat Roig, la de Beauvoir i la de Frederica Montseny». El vicepresident d'Òmnium també va reconèixer que el nombre d'escriptores reconegudes amb el Premi d'Honor és baix: «Només sis dones. Ho sabem. Però avui no reparem cap injustícia. Només la fem visible».

Després de recordar, com deia Montserrat Roig, que «la cultura és l'opció política més revolucionària», Mauri va cloure l'acte amb un vers de Pessarrodona que el mateix Cuixart havia citat a la seva carta: «Més enllà de la poesia, res»

Pessarrodona va rebre el premi amb unes paraules de Hannah Arendt sota les quals, va afirmar, es va «arrecerar» des del dia que li van comunicar el guardó: «Els honors ens han de provocar modèstia». Seguint aquest fil, la guardonada va recorda que «el pare Batllori deia que el seu únic mèrit era haver viscut sempre a prop de bones biblioteques». Però, va advertir, també acceptava el mèrit amb el record de les paraules que «va dir el premi Nobel occità Frederic Mistral a un jove Jacint Verdaguer: 'Cal ser orgullós'». Per tant, va voler «manifestar alt i clar», que se sent «orgullosa de ser català i avui més que mai.»

Per cloure el seu missatge va parlar amb les paraules que Mercè Rodoreda va fer servir en una entrevista: «La millor manera que tinc de servir el meu país és fer tant bé com puc el millor que sé fer».

Que és ser Marta Pessarrodona, no Françoise Sagan.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.