Premi d'Honor

Marta Pessarrodona, 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

La poeta, assagista i traductora Marta Pessarrodona (Terrassa, Vallès Occidental, 1941) és el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural des de 1969. Una de les veus més atentes als noms femenins de la literatura catalana -ha estat biògrafa de Montserrat Roig, Capmany, Rodoreda o Frederica Montseny- esdevé així la sisena autora reconeguda amb aquest guardó.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La setmana del 8 de març, dia de la Dona, el reconeixement d'Òmnium Cultural ha estat, per sisena vegada en mig segle, per a una dona: Marta Pessarrodona, autora de dotze poemaris, quatre volums de relats, set biografies i nombrosos llibres d'assaig i articles periodístics la converteixen en «una de les escriptores més polifacètiques», segons la glossa que en va fer la Lluïsa Julià, escriptora i doctora en Filologia Catalana per la UB que ha parlat en nom del jurat.

La mateixa premiada ha recordat que, des de les pàgines d'EL TEMPS, va criticar el fet que en el llistat del Premi d'Honor hi hagués tan poques autores. «Fins i tot em va respondre l'Albert Balcells i vam tindre polèmica. Però ara ja feia molts anys que no em queixava», va afegir irònica.

Pessarrodona és autora de set biografies de dones (Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny, Mercè Rodoreda, Caterina Albert, Mercè Rodoreda i un col·lectiu, Donasses. Protagonistes de la Catalunya Moderna) i un assaig sobre L'exili violeta, «que se centra en les dones que van haver de marxar a l'exili del 1939», en paraules del vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri.

Sobre el seu vessant poètic -la poesia també està infrarepresentada en el llistat de Premis d'Honor- va dir que «ho hem tingut fàcil» perquè «Catalunya és un país de poetes i sempre hem tingut un coixí». Pessarrodona va citar diverses vegades la seva admiració per Jacint Verdaguer i Gabriel Ferrater, tot i que, des del Jurat, Lluïsa Julià, l'han situada també en un context internacional, amb la influència de T.S. Eliot i en la línia de Sylvia Plath.

«He estat molt crítica -ha reconegut Pessarrodona en roda de premsa- amb la meva generació (el maig del 68 i la gauche divine no m'interessen gens) però ara no ho sóc tant», va sentenciar Pessarrodona, que després va explicar una diferència molt marcada entre la gent de la seva edat i la joventut: «Teníem una virtut: sabíem admirar». Això, va dir, l'ha fet especialment feliç perquè ha tingut «la sort, com em va dir un dia l'amic Àlex Susanna, de poder conèixer tota la gent que ens ha interessat».

Pessarrodona va respondre amb ironia quan se li va demanar què faria amb els diners, responent que «quan una senyora anomenada S.S.S. [en referència a les respostes de Soraya Sáenz de Santamaría en el judici de l'1-O] es preguntava qui paga tot això: això, senyora, ho paguem nosaltres». D'altra banda, Pessarrodona va dir que no pensa renunciar a la cultura castellana -«mai renunciaré a la meva educació castellana i m'agrada molt traduir al castellà, també» alhora que criticava ferotgement l'actitud de renunciar al català al Parlament de Catalunya: «El que em posa molt nerviosa és la pijada de parlar en castellà al Parlament».

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes es lliurarà el 3 de juny al Palau de la Música Catalana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.