Entrevista

Diana Riba: «La reacció internacional al retrocés democràtic que vivim és clara»

Diana Riba Giner (Barcelona, 1975) ocupa el segon lloc en la llista europea d’Ara Repúbliques, liderada per Oriol Junqueras i integrada, fonamentalment, per Esquerra Republicana, EH Bildu i els gallecs del BNG. Llibretera de professió, Riba es va donar a conèixer des que van empresonar el seu company, Raül Romeva, recentment escollit senador per ERC. Riba aspira ara a esdevenir eurodiputada, càrrec que també va exercir Romeva entre 2004 i 2014 amb Iniciativa per Catalunya, que es va integrar al Grup Verd. Ara, tot i ser independent, Riba concorrerà a l’eurocambra amb ERC.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Qui li va proposar integrar-se en la llista d’Ara Repúbliques?

Va ser l’Oriol Junqueras a través d’una trucada del Raül [Romeva], perquè l’Oriol no em pot trucar a mi. Llavors el Raül em va trucar, en una d’aquestes trucades tan limitades que ens deixen fer, i em va dir que l’Oriol em demanava que anés de segona a les europees. I hi va haver el primer silenci entre nosaltres en una trucada telefònica. Perquè les trucades des de la presó sempre són ràpides, per passar part de tot. I li vaig dir «bé, ho parlem...».

No s’ho esperava, per tant...

No, no. Ni m’ho esperava ni res. Vaig dir que ja ho parlaríem amb calma. Que calia parlar del que tocava, dels nens i tot plegat. Després, en els bis a bis, ja ho vam parlar amb més tranquil·litat.

S’ho va haver de pensar molt?

Més que pensar-m’ho vaig haver de reflexionar-ho amb gent propera a mi i al partit. Perquè amb l’Oriol i amb el Raül no en podia parlar directament. I llavors vaig trigar uns dies. Però vaig pensar que si podia ajudar, en el moment que estem vivint, doncs endavant, evidentment.

Per què creu que van pensar en vostè?

Entre altres coses, perquè Esquerra Republicana -i els altres socis d’Ara Repúbliques- estaven d’acord en visualitzar la repressió que estem vivint. Per això l’Oriol es presentarà en totes les llistes que es pugui. I perquè jo soc una altra persona de les que viu la repressió en primera pell. I com que tant des de l’Associació Catalana pels Drets Civils com des d’Esquerra Republicana mai no he tingut cap problema a posar cara a la repressió...

Vostè milita a ERC?

No. Vaig d’independent.

I alguna vegada ha militat en política?

Sempre he estat molt propera a ERC a Sant Cugat del Vallès, la ciutat on visc. He participat en debats i en temes com ara l’educació o el comerç de la ciutat, sectors en què sempre he estat molt implicada. No a primera línia ni en llistes, però implicada.

Fins fa poc era coneguda per ser familiar d’un pres polític. Ara és popular per fer política estricta. Ha canviat la seua vida?

Sí, ha canviat totalment. Però va canviar el dia que van decidir canviar-me-la posant el Raül a la presó.

Ho deia, sobretot, pel fet de passar de protagonitzar actes repressius a participar en actes polítics.

Bé, l’origen és el mateix, perquè és la repressió. De moment el que ha canviat és que incideixo més en el dia a dia del partit, que estic més a dintre. Però si no em presentés a les llistes i em demanessin donar veu a qualsevol acte electoral, també hi seria. La candidatura ha vingut d’una forma molt natural. No ha sigut un canvi. El canvi, evidentment, serà quan exerceixi d’eurodiputada. Amb moltes ganes incidiré en temes polítiques més enllà de la repressió, com ara el medi ambient.

Com definiria la candidatura d’Ara Repúbliques?

És la unió de diferents pobles de l’Estat que volen lluitar per un dret que haurien de tenir tots els europeus, que és el dret a l’autodeterminació. I també que volen ser una veu progressista dins del Parlament Europeu per fer una Europa més feminista, més social i molt més d’esquerres.

En quins estats europeus poden tenir més èxit les candidatures assimilables a la vostra?

ERC sempre ha estat dins del grup ALE, l’Aliança Lliure dels Pobles, amb més de quaranta països que donen veu a les nacions sense Estat. Tenim molta feina i trajectòria política feta. I no només això: aquest grup parlamentari ha proposat l’Oriol Junqueras per presidir la Comissió Europea. Per tant, suports de nacions sense Estat arreu d’Europa en tenim.

Des de Lliures per Europa, en canvi, hi ha hagut crítiques perquè diuen que Esquerra Republicana ha impedit que l’espai de Carles Puigdemont s’integre en la vostra candidatura, tot i que, diuen, des d’EH Bildu o BNG hi estaven disposats...

Jo crec que en el moment en què el Puigdemont ho va proposar, que va ser en un programa de ràdio, el PDeCAT va dir que no volia i ERC va dir que tampoc, perquè el que volem és visibilitzar aquesta unitat d’acció venint de projeccions polítiques tan diferents. Entenem que la força es mostra amb la diversitat dins de l’independentisme. I aquesta és una de les qüestions per no anar en llistes unitàries, però sí per fer unitat d’acció. Perquè evidentment, en el tema de la repressió, anirem junts a tot arreu. L’altra raó és que els ciutadans hem de tenir dret a votar una llista no només favorable al dret a l’autodeterminació, sinó també una llista que proposi un model determinat d’Europa. El cas d’Ara Repúbliques és clar: és un vot cap a una Europa més progressista, social i diversa i on els Estats no tinguin tanta força perquè la tinguin els ciutadans. L’última vegada que es va anar junts a Catalunya es van perdre vots per aquest motiu.

Què suposaria que Oriol Junqueras fora escollit eurodiputat?

Primer, que un cop més la ciutadania de Catalunya demostrarà que no està a favor de la situació judicial i de la repressió que estem vivint. I demostrarà que volem resoldre tot això des de la política. Tot això ara ho traslladarem al Parlament Europeu. No només al Congrés, al Senat i al Parlament de Catalunya. I haurem de veure com Europa respon a tenir un pres polític i com afronta que està a la presó amb provisionalitat, perquè no té sentència.

Pensa que li deixaran exercir?

Penso que s’hauran de posicionar. Ara hem vist que el Suprem demana al Congrés que suspengui als diputats que estan a la presó. Això és una anomalia democràtica. On està la separació de poders? S’atrevirà el Suprem a dir també al Parlament Europeu que l’ha de suspendre? Intentem posar aquesta situació a sobre d’una taula de debat i reconduir-la cap a la via política.

Ara que aspira a ser eurodiputada i segurament serà escollida, ha tingut temps de conèixer Europa i el Parlament Europeu?

Sí, clarament. Fa quinze anys vaig entrar per primer cop al Parlament Europeu. El Raül hi va estar durant deu anys. Nosaltres hi anàvem i vèiem com funciona el tema parlamentari allà. L’últim any i mig, a més, l’Associació Catalana pels Drets Civils ha estat convidada a distints actes. Jo vaig fer una intervenció a dintre del grup Verd en relació als presos polítics. Es van fer unes conferències on també participaven famílies dels joves d’Alsasua i representants del Valtònyc. L’últim any i mig, per tant, hem estat molt propers al Parlament Europeu.

I com diria que es veu des d’Europa el conflicte entre Catalunya i Espanya?

Des d’Europa, a nivell individual, hi ha molts eurodiputats que n’estan pendents i que demanen informació. Perquè al final, el que està passant aquí, passa dins de territori europeu i amb ciutadans europeus. Per tant, n’hi ha molt d’interès. El que haurem de veure és com va avançant tot això. Més de 500 parlamentaris van signar un manifest per l’alliberament de Carme Forcadell. També hem vist reaccions en el Senat de França, a Portugal, al Regne Unit... La reacció internacional al retrocés democràtic que vivim aquí és clara. I seguirem pendents perquè n’hi hagi més, de reaccions.

Què pot aprofitar vostè de la trajectòria de Raül Romeva com a eurodiputat?

El Raül ha fet d’eurodiputat durant dues legislatures. L’última en què no ha estat és en aquesta darrera. Ha estat molt actiu a l’eurocambra i hi ha gent que en té un molt bon record. Gent de tots els grups polítics. Sempre que hi he anat he tingut les portes obertes i no he rebut un ‘no’ de ningú. Això, d’entrada, ens dona molta tranquil·litat, perquè sabem que podrem entrar als despatxos per parlar amb la gent i explicar el que estem vivint.

I pel que fa a Raül Romeva, pensa que podrà exercir com a senador?

He de dir que esperem que sí. Un cop més, si tornen a posar temes judicials dintre del món polític, estaran empobrint la democràcia encara més. Esperem que sí, però nosaltres esperem molt poc després d’un any i mig a la presó. En el moment en què agafes tot un govern i l’empresones en menys de 24 hores, veiem que hi ha una maquinària repressiva. Però també estem davant d’una oportunitat: nou Congrés, nou Senat, nou Parlament Europeu, nou Govern... Estem davant d’una oportunitat per fer les coses diferents. No serà per nosaltres que no canviïn.

Com van viure la recollida d’acta de la seua parella com a senador?

Dilluns, el Raül només va estar set minuts al Senat per firmar tots els documents i fer la foto. Després el van fer marxar, custodiat per quatre policies a tot arreu. Ell ho va viure amb molta indignació. Un senador, dins del Senat, hauria d’estar més o menys en llibertat. O això és el que havíem vist en altres ocasions similars. Ell només va estar set minuts i a les 11.30 [del dilluns] ja m’estava trucant des de Soto del Real.

Per últim, què esperen d’aquesta legislatura europea?

Primer hem de veure què voten els ciutadans i com queda el Parlament Europeu. No està clar com quedarà la configuració. Les enquestes diuen que no hi haurà majoria de ningú, que tot estarà molt repartit. El que esperem és que el Grup Verd Europeu pugi i pugui ser decisiu per poder fer una Europa molt més d’esquerres i molt més progressista. Perquè és possible.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.