Entrevista

«Els discursos derrotistes només aplanen el camí als qui ens volen condemnar»

Joaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1964) és l’alcaldable de Junts per Catalunya per Barcelona. Concorrerà a l’alcaldia des de la presó de Soto del Real, on està des que va començar el judici. En total, Forn ja acumula un any i mig de presó preventiva. Parlem amb ell per correspondència de la situació política actual, de les pròximes eleccions municipals i de com afronta el judici al Suprem qui va ser conseller d’Interior durant els fets de la tardor de 2017.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Primer de tot, he de preguntar-li com està, després d’un any i mig empresonat.

—Estic bé, tinc les conviccions fermes, tinc ganes de continuar lluitant. Si amb el nostre empresonament algú pensava que abandonaríem les nostres idees i objectius polítics, s’ha equivocat. Això no vol dir que aquests divuit mesos a la presó no se’ns hagin fet llargs i sovint durs. El mateix judici ja ho és, ja hem fet més de quaranta sessions al Suprem amb tot el que això comporta: dormir poc, trasllats, nervis, moltes hores d’espera... Ara la nostra principal preocupació és acabar al més aviat possible.

—El judici s’està desenvolupant tal com esperava?

—En línies generals, sí. Inicialment pensava que no s’allargaria tant, però amb la quantitat de testimonis que han cridat la Fiscalia i les defenses i la quantitat de proves documentals que presentem, serà difícil acabar abans del mes de juliol. Pel que fa al contingut, al seu desenvolupament, l’imaginava bastant com està resultant. No puc dir que hagi tingut excessives sorpreses. Tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat fan el paper que suposava, potser m’ha sorprès més el paper de l’acusació particular, de Vox, que esperava més solvent. Crec que estan fent un paper ben galdós.

—Què és, fins ara, allò que més l’ha sorprès del judici?

—Algunes de les declaracions que hem sentit de policies i guàrdies civils, més que sorprendre’m, m’han dolgut. Hem escoltat veritables mentides amb l’única voluntat de fer-nos mal, de confirmar un determinat relat de violència i d’odi. He sentit massa sovint com les paraules perdien el seu sentit i s’allunyaven de la realitat. Hem hagut d’aguantar les declaracions de 150 policies i guàrdies civils que, amb algunes excepcions, venien ensinistrats per donar una versió de part.

—Què espera de la sentència? Vostè tampoc confia que siguen absolts?

—Sempre he dit que amb el Codi penal a la mà no hi ha cap motiu per ser condemnats. No m’agrada el derrotisme d’algunes persones que abans del judici ja ens deien que la sentència estava feta, que tot està perdut, que no hi ha res a fer. Vaig tornar de Brussel·les convençut de la meva innocència, i ara és el moment de lluitar. Els nostres advocats estan fent una gran feina i els discursos derrotistes només aplanen el camí als qui ens volen condemnar. En el judici, hem donat la cara davant del món, hem defensat la nostra actuació, no ens hem arronsat ni hem claudicat. Sabíem que el judici seria una oportunitat i l’hem de saber aprofitar fins al final.

—Parlem de les eleccions municipals. Vostè ha decidit esdevenir alcaldable de Barcelona. Per què ha pres aquesta decisió?

—Fa poc més d’un any vaig decidir abandonar la meva activitat política, vaig decidir deixar el meu escó al Parlament. És cert que he sofert una evolució. M’he adonat que amb la meva renúncia donava la raó als qui ens volen apartar, els qui desitgen que abandoni i que deixi de lluitar pels meus ideals. Per això he decidit  presentar-m’hi. Torno a la política municipal i, concretament, a Barcelona, perquè és aquí on m’he format, perquè m’estimo la ciutat, la conec i la visc. Puc aportar la meva experiència i els meus coneixements en un projecte que comparteixo amb un gran equip.

—Si és escollit alcalde, com pensa desenvolupar les seues funcions? El deixaran?

—Les penso exercir en llibertat. Si vostè em fa aquesta pregunta és perquè ja l’han convençut que soc culpable i que em condemnaran. L’han convençut que seria millor que abandonés l’activitat política. Em rebel·lo a acceptar aquest escenari. Als cinc companys que han obtingut el seu escó al Congrés de Diputats i al Senat se’ls permetrà amb tota probabilitat prendre possessió del seu càrrec. Per què no hauria de poder fer el mateix el dia que es constitueixin els ajuntaments? És evident que he d’estar preparat per a qualsevol altra eventualitat, però d’entrada ni vull ni puc renunciar a res, m’he presentat per ser alcalde i seran els ciutadans qui decidiran si em volen o no.

—Què espera del resultat electoral del 26 de maig?

—Confio que a Barcelona hi hagi un canvi. M’agradaria que el proper govern municipal tingués prou força i solidesa per abordar els grans reptes que té la ciutat. Reptes que durant aquests quatre anys de govern d’Ada Colau i els comuns han quedat aturats: habitatge, desigualtats, convivència al carrer, inseguretat. Hem perdut lideratge i oportunitats. Només amb un govern fort, i sense els comuns, serem capaços de recuperar el terreny perdut.

—El cert és que Junts per Catalunya no compta, segons les enquestes, amb gaires opcions per assolir l’alcaldia.

—Si són les mateixes enquestes que ens donaven entre 3 i 4 diputats al Congrés, serà millor no fer-ne gaire cas. Junts per Catalunya aspira a ser el partit més votat a Barcelona, però també és cert que preveiem una gran fragmentació i que caldrà molta capacitat de diàleg. Se’m fa difícil preveure un govern d’un sol partit i per tant tots els escenaris estan molt oberts.

—Vostè ja ha format part del govern local, concretament durant l’etapa de Xavier Trias (2011-2015). Com pensa que ha de ser governada Barcelona?

—Un dels grans actius de Xavier Trias va ser la seva capacitat d’escoltar i de consensuar. Xavier Trias també va governar en minoria, però ho va fer amb un estil ben diferent al de Colau. Va respectar els grups de l’oposició, va arribar a acords i va entendre que la ciutat es construeix amb la suma de voluntats, governant per a tothom, no només per a uns quants.

—Quin balanç fa de l’etapa d’Ada Colau?

—Barcelona ha perdut quatre anys, quatre anys en què s’han aturat tots els projectes de futur, anys en què tot s’ha aturat, però en els quals tampoc s’ha creat res de nou i perdurable. Ada Colau no deixa cap bona herència, però el que sí que ens ha deixat és una degradació de la ciutat en tots els camps. Barcelona pateix una greu crisi social, ens trobem amb una ciutat on hi ha un terç més de persones sense llar, on hi ha més assentaments, on hi ha més gent que ha de fer la manta, on els desnonaments, tot i els instruments amb què ara compta l’Ajuntament, no es redueixen. Una ciutat on la inseguretat ha augmentat a nivells de rècord, mai no s’havien produït tants fets delictius ni havien augmentat tant en un sol mandat. Una ciutat on els preus del lloguer ja estan per sobre dels nivells del 2007. Colau no ha complert res del que va prometre, no ha fet res del que com a alcaldessa hauria d’haver fet.

—Quin és, segons vostè, el principal problema que s’hauria de resoldre des de l’alcaldia?

—L’alcalde o alcaldessa ha de tornar a ser l’alcalde de tots, sense sectarismes, escoltant tothom, negociant i pactant. I s’ha de fer responsable de tot el que passa a la ciutat, sigui o no de la seva competència. En aquest mandat que s’acaba, l’alcaldessa Colau ha responsabilitzat de tots els mals la resta d’administracions, fins i tot les que l’haurien d’ocupar directament. 

—Són nombrosos els problemes que afecten Barcelona: habitatge, turisme, seguretat... Sobre quina d’aquestes qüestions actuaria primer i com?

—El nou govern tindrà molta feina. Serà apassionant. Cal recuperar tot el que s’ha perdut en l’àmbit de la seguretat, per exemple, sobretot recuperar la confiança de la Guàrdia Urbana, que s’ha sentit abandonada, i que la gent se senti més segura, més protegida. El tema de l’habitatge ha de deixar de ser un àmbit de disputes i discussions. Cal recuperar el consens i evitar les guerres de xifres. Tots estem d’acord a fer créixer el parc públic d’habitatge per dedicar-lo a lloguer. Dediquem-hi recursos i mobilitzem sòl per augmentar l’oferta d’habitatge assequible. També volem posar en marxa un Pla del Vianant, que situï de nou el vianant al centre de totes les polítiques de mobilitat. Treballar per fer possible un salari mínim de ciutat, perquè viure a Barcelona és més car. Col·laborar amb el sector de l’emprenedoria i l’economia productiva, per crear llocs de treball de qualitat i atraure inversions internacionals que situïn la nostra capital com un referent internacional en innovació i coneixement. El govern de la ciutat ha de deixar de perseguir el turisme, treballem per potenciar el que ens aporta beneficis, fem créixer la gent que ve a treballar, o de congrés, o consumir cultura. Amb Colau a l’Ajuntament només ha crescut el turisme d’oci. Tenim molta feina.

—Pensa que el resultat del 28 d’abril, favorable a Esquerra Republicana i al PSC, pot malmetre les opcions del seu partit de cara a les eleccions de Barcelona?

—La proximitat entre totes dues eleccions podria afavorir els partits que han obtingut uns millors resultats. També és cert que tradicionalment la gent distingeix cada tipus d’elecció. A Junts per Catalunya tenim un projecte sòlid per a la ciutat, tenim un equip cohesionat i solvent per tirar-lo endavant. El 26M la gent votarà en clau barcelonina i haurà de triar el projecte i l’equip que li doni més seguretat i confiança. I creiem que la millor opció és Junts per Catalunya. 

—Elsa Artadi, la seua número dos a l’Ajuntament, ha indicat que el soci prioritari de Junts per Catalunya és Esquerra Republicana. Tem que aquesta prioritat no siga recíproca?

—Això ho haurà de preguntar a l’Ernest Maragall. L’Elsa Artadi ha estat molt clara amb les nostres preferències. Nosaltres governem amb ERC a la Generalitat i pensem que tindria tota la lògica poder arribar a un acord a l’Ajuntament de Barcelona. La relació entre els dos partits en els darrers mandats ha estat molt bona i tenim més coincidències que divergències. Tenim una bona oportunitat per conformar un govern sobiranista a l’Ajuntament de Barcelona, un govern fort amb capacitat de fer front als problemes d’habitatge, les desigualtats, que creï i  que distribueixi riquesa. Per nosaltres segur que no quedarà. L’Ernest Maragall no parla igual de clar.

—Ajuntament a banda, quina valoració fa del resultat de les eleccions generals?

—Penso que en clau catalana han estat uns molt bons resultats. ERC ha fet el millor resultat de la seva història, Junts per Catalunya ha aguantat malgrat les enquestes. L’independentisme ha obtingut 22 diputats, el millor resultat mai assolit. A Catalunya s’ha votat en clau catalana en unes eleccions espanyoles, i penso que aquest és un missatge que el PSOE ha de saber llegir. A Catalunya, PP, Ciudadanos i Vox només han obtingut 7 dels 48 diputats en joc. L’espanyolisme més ranci i reaccionari ha quedat escombrat. Crec que el PSOE ja no té excuses i que ha d’explicar quin és el seu projecte per a Catalunya i en què concreta el diàleg.

—Ara s’està parlant molt d’unes possibles eleccions catalanes a l’octubre. Creu en aquesta possibilitat?

—La facultat per dissoldre el Parlament i convocar eleccions correspon al president de la Generalitat. Qui sembla que més desitja un avançament electoral són els socialistes, que podrien pensar que es troben en un bon moment per augmentar el seu pes parlamentari i així trencar la majoria independentista. Personalment em semblaria un error convocar eleccions anticipadament. Ara és el moment de governar, de fer-ho bé. També hauria de ser el moment perquè el PSOE i Pedro Sánchez concretessin la seva oferta de diàleg amb Catalunya. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.