L’esquerra balear afronta les eleccions al Parlament balear enmig d’un clima d’optimisme que en el cas dels socialistes es podria dir que és d’eufòria. Avaluen que els resultats de les eleccions generals són prou contundents i es permeten suposar que és molt difícil una majoria de dretes en el futur Parlament illenc. Saben, això sí, que el 26 de maig no serà igual que el 28 d’abril. Per força hi haurà una distribució del vot diferent. Pujaran Més, el PI (Proposta per les Illes) i és possible que el PP es recuperi en part. Però més enllà de les possibles variacions, l’esquerra pensa que la probabilitat de perdre el Govern és molt baixa. La suposició ve del fet que fins i tot si el PSIB, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera no sumessin els 30 diputats –sobre 59 que en formen el Parlament- que donen la majoria absoluta, el PI és gairebé segur que pactaria –més encara després dels resultats de les generals- d’una manera o d’una altra amb els partits progressistes, o si més no deixaria que Francina Armengol fos investida novament presidenta.
El PI
Al respecte de la posició que adoptaria el PI en cas de ser decisiu cal recordar que el líder regionalista, Jaume Font, explicava en l’entrevista que va concedir a aquest setmanari –vegeu el número 1.813- que “aquell (partit, PP o PSOE) que tingui el Govern (espanyol) serà el que ens pugui donar el que volem, d’inversions aquí” i, per tant, “serà decisiu pel pacte a Balears” després de les eleccions del 26 de maig. I atès que pareix molt improbable que Pedro Sánchez no sigui investit, el Govern de Madrid serà socialista, aleshores la inclinació del vot del PI cap el PSIB sembla que es pot donar per descomptada, si s’ha de fer cas del que advertí Font.
Per una altra banda, incideix en la mateixa idea –que el PI donaria suport als progressistes- el fet que la irrupció de Vox el deixa sense cap altra opció. Perquè no és creïble que un partit que defensa el català, que té dirigents, com el vicepresident Josep Melià, que són simpatitzants de la causa sobiranista catalana, pogués permetre que d’una forma o d’una altra –amb el vot favorable o l’abstenció- es pugui formar un Govern balear que estaria condicionat per l’ultradretà i furibundament anticatalanista Vox.
El reflux
L’esquerra illenca, en fi, se sent segura que guanyarà les eleccions del 26 de maig. En el PSIB es viu amb eufòria la precampanya: “podem ser el primer partit a Balears”, deia el passat dijous Francina Armengol. Per ventura els socialistes passen l’arada davant del bou. O, més aviat, diuen en públic una cosa diferent al que conten en privat. “Hi haurà reflux i és probable que nosaltres baixem i el PP augmenti” en relació als resultats del 28 d’abril, confessava un senador electe del PSOE a aquest setmanari.
L’anàlisi que fa el càrrec del PSOE sembla encertada. L’eufòria no té raó de ser. Sens dubte l’esquerra emboca cap a les eleccions autonòmiques en una molt bona situació de partida. Però res no està fet. Es veu si s’analitza per cada illa el vot a les generals. Excepte a Formentera i Menorca, la diferència entre els blocs ideològics (PSIB, Podem i Veus Progressistes enfront de PP, Ciutadans i Vox) no és tan important.
A Formentera l’esquerra guanyà de molt a la dreta: el PSOE recollí 1.080 vots, quasi el 29%, mentre que Podem, tot i perdre’n respecte de 2016, en sumà 940. Més de 2.000 vots en conjunt que suposen superar el 50 % dels emesos a la més petita de les illes. A Mallorca l’esquerra va sumar 197.923 sufragis per 188.625 la dreta, una diferència de 9.298 que en percentatge és amb prou feines de tres punts percentuals. A Menorca van ser 25.038 vots enfront dels 18.943 de la dreta, una distància superior a les 6.000 paperetes que representen en percentatge un 16%, la victòria més nítida dels progressistes. Mentre que a Eivissa l’esquerra es quedava amb 28.675 paperetes i la dreta amb 26.606, 2.069 sufragis que representen el 3,5% sobre el total d’emesos.
A cada illa els resultats de Podem van ser dolents. El partit morat va perdre molts de suports en relació a tres anys abans: 21.360 a Mallorca, tres punts menys que en les generals de 2016; a Menorca 2.508, nou punts per sota; i a Eivissa 1.553, cinc punts manco. Veus Progressistes –que no es presentà fa tres anys- sumà 21.195 sufragis a Mallorca, un 5,2%; a Menorca 3.071, un 6,7%; i a Eivissa 891, un 1,5%. Com es veu, el triomf esquerrà es fonamentà en un resultats excel·lents del PSOE a cada illa: a Mallorca el PSIB augmentà més de 33.000 sufragis, sis punts percentuals d’increment en relació a tres anys abans; a Menorca sumà 4.440 paperetes més que el 2016, 6,7 punts percentuals de més; i a Eivissa van ser 5.056 vots més, 7 punts percentuals de pujada respecte a tres anys abans.
Què indiquen aquestes dades per al 26 de maig? Primer de tot cal tenir present que els resultats seran diferents, per força. Tant el PI – que va fer el 28 d’abril 11.671 vots, un 2,6%, en el conjunt de les Illes- com Més per Mallorca i Més per Menorca tindran molt més suports que els recollits a les generals. I això va en benefici de l’esquerra.
El problema és que, per una altra banda, i tal com reconeixia el senador electe abans referit, és molt probable que hi hagi un efecte de reflux en el vot socialista i el PSIB tingui menys suports que el 28 d’abril. Per això Francina Armengol crida amb tanta vehemència a “mantenir la mobilització” dels seus votants a les eleccions generals fins a les insulars i municipals. Una missió difícil, si més no. I aquest refluxnegatiu del vot del PSOE podria veure’s agreujat per un altre reflux, en aquest cas positiu, del vot cap el PP.
Posaria això en risc la victòria de l’esquerra? No a Menorca ni a Formentera i no pareix que pugui evitar la investidura d’Armengol, però el fet que a Eivissa i Mallorca les diferències han estat el 28 d'abril molt més curtes, entre la dreta i l’esquerra, si més no projecta ombres de dubte sobre el resultat general al Parlament balear. O dit d’una altra manera: res no està escrit i tot és obert.