Proposta per les Illes (PI)

Jaume Font: «Pactarem per objectius anuals»

Jaume Font, líder i portaveu parlamentari del PI, assegura que el seu partit ja té decidit com pactarà després de les eleccions: exigirà a PSOE o PP inversions del Govern de l’Estat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vostè s’ha mostrat molt crític amb el Règim Especial Balear (REB) aprovat, a pesar d’haver donat sempre suport al Govern en aquesta reivindicació.

—És que la part fiscal no es tramita i queda per si la vol tramitar... el futur Govern de Madrid! I l’altra part és molt poqueta cosa. Tot plegat es pot resumir amb dues expressions molt mallorquines: la poqueta cosa aprovada és, en bon mallorquí, un “no et preocupis”, que tots sabem que vol dir que ens hem de preocupar, i molt, i la part fiscal que queda per al futur és com quan ens diuen allò tan nostre de “ja et diré coses”, que tots sabem que vol dir que mai ens diran res. Idò talment és el REB. Més que una llei podria ser el títol d’una obra de teatre d’en Xesc Forteza. 

No té res positiu, doncs?

—L’únic positiu que queda és que socialment ara hi ha una conscienciació molt més gran que fa tres anys respecte de la necessitat que se’ns compensi el cost de la insularitat. 

Armengol no ha negociat bé?

—Nosaltres li hem donat sempre el nostre absolut suport per anar a negociar a Madrid. Quan li hem demanat per aquesta qüestió, la resposta sempre ha estat positiva i optimista. Però a l’hora de la veritat, això: una coseta que té molt poca substància. És tan decebedor, tot plegat, com que l’única cosa tangible i important de veres porta el REB és el 75% de descompte [en bitllets aeris i marítims per a residents] que ja ho havia aprovat... el PP a instància dels [nacionalistes] canaris!

REB al marge, com valora la legislatura?

—La nostra oposició ha estat sempre constructiva. Hi ha hagut aspectes en què l’acord amb el Govern, per descomptat, ha estat impossible, però sempre en els grans temes —sanitat, educació, llengua, transport públic...— hem fet un esforç per anar junts, no hem volgut que per la nostra part les diferències ideològiques evitessin acords que objectivament eren bons per als ciutadans. Però no sempre la nostra bona disposició ha trobat un reflex igual en el Govern, perquè hi ha hagut assumptes com la política comercial, el pacte per l’educació... que, a pesar que hem instat l’Executiu a tirar-los endavant i arribar a acords, no ha estat possible. És una llàstima  que no s’hagin pogut tancar acords en qüestions que són molt importants per a tots els ciutadans. 

Jaume Font, durant l'entrevista / Autor: Isaac Buj


Un dels aspectes en què el PI ha topat amb el Govern ha estat l’habitatge...

—És que no entenc molt bé què ha volgut fer el Govern. Se n’ha parlat molt, d’habitatge, tothom hi ha dit la seva, però a l’hora de la veritat el Govern no ha reaccionat fins a finals de la legislatura. Hi ha solars on s’hauria pogut construir habitatge social o de protecció oficial a través de l’IBAVI [Institut Balear de la Vivenda]. Ara, al final, ha sortit la licitació de devers 400 habitatges. És tard. Si des del primer moment s’haguessin posat a la feina col·laborant amb la iniciativa privada, amb els ajuntaments i fent construcció directa a través l’IBAVI de pisos socials i de protecció oficial es podrien haver fet anualment entre 800 i 1.200 habitatges. Que això també hauria estat insuficient? Sí, però són molt més dels que s’han fet. I no és només això. Les projeccions demogràfiques oficials, com les del CES [Consell Econòmic i Social], ens indiquen que a vint anys vista podríem créixer per l’estil del que hem crescut els darrers vint, en unes 400.000 persones. Això ens hauria d’obligar a ser molt previsors, en tema d’habitatge. Però no, no ho som. 

El PI també ha tingut topades amb el Govern amb relació a la política turística, com l’avalua?

—Va ser un despropòsit donar la política turística a Més, i ho pagaran molt car tant el Govern com Més. És impossible gestionar una competència si no creus en allò que gestiones. I Més no ha tingut gens clar que el seu paper ha de ser creure i defensar el turisme. A més, ha comès errades estratègiques terribles. Per exemple, amb l’ecotaxa, que és una bona iniciativa, ha incrementat el cost per al turista el doble, cosa que no té sentit, i per un altre costat els ciutadans no veuen amb claredat en què es gasten els doblers recaptats. Encara pitjor és que no s’ha fet res per regular la comercialització del tot inclòs barater, que és una amenaça per a tot el sector. S’hauria d’acotar al màxim possible aquest turisme de gatera, el que per 25 euros al dia ve de festa, a beure i a muntar els espectacles que tots coneixem. I resulta que no s’hi ha fet res, en això. Tampoc s’han recuperat les normatives que afavorien les inversions en reformes dels hotels perquè milloressin l’oferta i que, a més, donen molta feina... En resum, la gestió turística que s’ha fet no ha estat bona i això agreujat pel moment en què ens trobem, d’incerteses per mor del Brexit i per la competència d’altres destinacions. 

La política turística és on més es noten les diferències entre el PI i el Govern?

—Per ventura sí. I en el fons no és només un problema de Més [per Mallorca]. El problema seriós és que en el Parlament n’hi ha ben pocs, de diputats, que saben quant costa de bon de veres tenir una empresa hotelera i en general què li costa a un empresari tenir un empleat. Es parla molt “d’hotelers”, però alerta, no tots són iguals, n’hi ha molts de mitjans i petits que creen molta feina i que són menystinguts. D’això és del que nosaltres ens queixem. Aquí [al Parlament] n’hi ha ben pocs, de diputats, que entenen el negoci turístic; bé, de fet, no entenen com va cap tipus de negoci. Un dia vaig demanar quants sabien quan es paga l’IVA. Contestà qualcú? Pensa-t’ho! 

Com valora la relació entre el Govern balear i el Govern central, ara que hi ha sintonia política?

—Tot el que han fet són anuncis del que diuen que faran en el futur, però no hi ha res sòlid, tangible, per als ciutadans de Balears. Molta gent volia pensar que Francina Armengol tindria més influència amb Pedro Sánchez que la que van tenir els presidents illencs anteriors davant de Madrid. Tanmateix, veiem que no és així. Ara, sí que et puc dir a favor de na Francina que estic convençut que ho ha intentat i que s’ha enfrontat als seus a Madrid, cosa que en Bauzà no va tenir nassos de fer. Aquesta poca influència a Madrid es nota també amb l’altre membre del Govern, Més per Mallorca, que no s’ha assegut ni una vegada amb Sánchez. Si nosaltres fóssim del Govern, ja ho crec que en Sánchez sabria qui som i que aguantàvem la seva companya a Palma!

Allò d’un pacte per anar en coalició les forces nacionalistes i el PI a les eleccions al Congrés ja s’ha oblidat?

—Ho intentàrem el 2015 però no va ser possible. Nosaltres analitzem que tant Podem com Ciutadans són opcions que tindran més o menys força però no desapareixeran, per tant les opcions d’arribar a tenir un diputat a Madrid passen pel fet que ens puguem unir el PI, Més... Sempre ho hem tingut molt clar. Però no va ser possible. I des d’aleshores ençà les circumstàncies no han canviat. De fet, Més per Mallorca ja ha deixat clara la seva opció per enguany: si de cas, farà aliances amb l’esquerra, no amb nosaltres. 

Aleshores el PI es presentarà a les generals de forma testimonial?

—En aquests quatre anys el nombre de persones que ara saben què és el PI i que abans no ho sabien ha augmentat molt i, per tant, això ens col·loca davant l’obligació d’anar a les eleccions generals amb la nostra candidatura. No puc dir que sigui fàcil obtenir un diputat, però mira: som molt més coneguts, tindrem molts de vots i el preu de l’escó serà menor que d’altres vegades, així que no, no anem a les eleccions de manera testimonial.

Com veu vostè el conflicte català?

—Amb preocupació i amb la sensació que les dues parts s’han ficat en un carreró sense sortida. I així estem, com tothom: esperant a veure si ells son capaços de sortir-ne o si hi segueixen ficats. 

És impossible fer-li una entrevista i no parlar dels possibles pactes postelectorals del PI.

—Aquesta vegada sí que et diré coses concretes. No pactarem com sempre s’ha pactat. Allò de fer un pacte per obtenir càrrecs o el control d’una institució no ho farem. Ho tenim decidit. No ens interessa. Així de clar t’ho dic. Pactarem per objectius anuals. Talment. Aquell que vulgui pactar amb nosaltres ha de saber que li exigirem ics coses concretes per a cada any. S’ha acabat allò de pactar a partir del “ja veurem si pot ser”, “si hi ha doblers”... No, de cap manera. Qui vulgui pactar amb nosaltres haurà de deixar clar als seus a Madrid [al Govern estatal] que volem ics doblers en els Pressupostos Generals de l’Estat per a Balears. Que a finals d’any veiem que ha complert? Doncs els seus aquí seguiran tenint el nostre suport. Que no és així? Els llevem el suport. Tan senzill com això. 

Vostè parla de pacte amb PP o amb PSOE però, és clar, també juguen els altres partits: Podem i Vox, per exemple...

—No pactarem amb Podem ni amb Vox. Que cadascú entengui el que vulgui però ho he deixat clar: pactarem per objectius anuals. I si no hi ha pacte, escolta, no passa res, eh? Que governi qui sigui en minoria i cada dimarts ens veurem al Parlament per votar. 

I Madrid com influirà a l’hora de fer el pacte, o no pacte, a Balears?

—Qui governi a Madrid serà decisiu per al pacte a Balears. Ho he dit: aquell que tingui el Govern [central] serà el que ens pugui donar el que volem, d’inversions aquí. Que quedi clar: no ens importa qui sigui el president aquí, no tenim altre objectiu que canviar la forma dels pactes que s’han fet fins ara. S’ha acabat pactar per cadires. Ho diem seriosament. Si qualcú no s’ho creu se’n durà una sorpresa. 

Comprendrà, a pesar de la seva vehemència, que una postura així, dita en precampanya, aixequi escepticisme

—Quan tenim una certa edat ja no necessitem moltes coses que abans ens pareixien indispensables. Per a mi els càrrecs són una d’aquestes coses. Ja n’he tingut molts, de càrrecs. I ja he estat president. De la corporació local de Sa Pobla (el seu poble, del qual va ser batlle entre 1991 i 2003), i no en tinc necessitat de cap altra, de presidència. Jo tinc molt clar què vull, però no sóc només jo: en Pep Melià [vicepresident del partit i candidat a l’Ajuntament de Palma], na Xisca Mora [batllessa de Porreres i candidata del PI al Consell de Mallorca] i tota la resta de la comissió executiva del partit estem d’acord, ho hem parlat i hem coincidit que s’ha acabat de pactar com es pactava abans. Almanco amb nosaltres no es pactarà així. Tenim plena consciència que el PI està en política perquè vol el millor per als ciutadans de Balears. I demostrarem que parlem seriosament. L’any 1999 el Govern del PP de José María Aznar va oferir a Unió Mallorquina a canvi de pactar amb el PP a Balears la inversió a curt termini de 100.000 milions de pessetes, més 150.000 milions a més llarg termini, però UM va decidir de rebutjar-ho; l’exemple em permet argumentar que allò que pareix impossible que Madrid ens doni en realitat, quan el seu partit aquí està a punt de perdre el poder, ja no és tan impossible, veritat que no? Qui ho vulgui entendre, que ho entengui. 

Aquests pròximes eleccions autonòmiques seran les últimes a què vostè es presentarà?

—No ho sé. Enguany faré els 58 anys. Amb quatre anys més en tindré 62. És probable que ja no sigui jo el candidat, però no ho sé. Ara bé, et puc dir una cosa: no pas gens de pena pel futur del PI. Tenim gent preparada de sobra per substituir-me. Alguns són coneguts i d’altres ho seran en el futur, però tenim molta gent. No tinc decidit encara retirar-me de la primera línia, però sí que tinc clar que per estar en primera línia s’ha de tenir prou energia, i jo ara per ara en tinc. Estic segur que, si un dia veig que l’estic perdent, l’energia, aleshores sé que ho podré deixar sense patir cap ànsia pel futur del PI.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.