País Valencià

Les llistes fantasma del PP al feu de Ximo Puig

El Partit Popular es vanta de presentar candidatures per a les eleccions locals en tots els municipis de Castelló. Tanmateix, a comarques com els Ports, feu de Ximo Puig i on els socialistes solen tindre una hegemonia aclaparadora, abunden les llistes fantasmes: falleres de la Plana Baixa, ex-consellers de Zaplana, regidores andaluses,... Mai com fins ara el Partit Popular havia tingut tantes dificultat per confegir llistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El passat dilluns 22 d’abril, unes poques hores abans que es tancara el termini per presentar les llistes municipals, Miguel Barrachina, president del Partit Popular al Congrés i elegit diputat a les Corts Valencianes, va penjar a les xarxes socials un vídeo gravat des del municipi d’El Toro. En ell, acompanyat del candidat popular a governar aquest ajuntament de l’Alt Palància, Barrachina es vantava que el Partit Popular ha presentat llistes per a les eleccions locals en els 135 municipis de les comarques de Castelló. “L’únic partit rural que se presenta en totes bandes de la província”, assegurava, cofoi.

Barrachina no mentia. Si ens atenem a les llistes presentades davant la Junta Electoral Provincial és el partit amb més implantació a les comarques més septentrionals del País Valencià. Ara bé, el que no deia Barrachina, ni tampoc el comunicat que va enviar el Partit Popular, és que les llistes presentades en alguns pobles contenen noms de persones sense cap relació amb els municipi, paracaigudistes nascuts a centenars de quilòmetres de distància amb els quals els de la gavina han aconseguit completar les llistes.

Aquesta pràctica és especialment visible als Ports, una comarca de tradició socialista (diumenge passat el 55,1% dels electors col·locaren una papereta socialista a les urnes autonòmiques, la xifra més alta de tot el País Valencià) alhora que lloc de naixement de Ximo Puig, natural de Morella. En aquesta comarca de poc més de 7.000 habitants, la nòmina de persones que integren les llistes sense vinculació amb aquest territori és àmplia: falleres de la Vall d’Uixó, regidores andaluses, ex consellers del Partit Popular en època de Zaplana, persones vinculades a l’ex vicepresident de la Diputació de Castelló en temps de Carlos Fabra, fills d’alcaldables d’altres municipis... Sembla, en tot cas, que els conservadors hagen volgut accelerar amb motiu de les eleccions la implantació del programa Repoblem, amb què la Diputació -l’única institució governada pel PP a Castelló- pretén contrarestar la davallada demogràfica d’aquesta àrea.

“Ha hi hagut moltes dificultats per completar les llistes a la comarca. Els partits tradicionals ens ho hauríem de fer mirar”, reconeix Álvaro Ferrer, que és el coordinador del PP a la comarca dels Ports, a més d’alcalde de Portell. En convocatòries precedents, les llistes havien incorporat gent d’altres municipis, però mai com fins ara el Partit Popular havia tingut tants problemes perquè almenys els primers llocs d’eixida foren copats per veïns o veïnes de cadascú dels municipis.

 

‘Fake list’

Especialment notables són els casos d’Herbers, la Mata, Cinctorres i Forcall. A Herbers, el Partit Popular presenta com a cap de llista a Linarejos Pérez Bejar una veterinària que ha estat regidora al municipi de Linares, a Jaén, però sense cap vinculació amb els Ports. La segona en la llista és Alina Jula, una ciutadana d’origen romanès resident a La Jana. Igualment notable és el cas de la Mata, on cap dels quatre candidats presentats pel PP és conegut. L’alcaldable, Pascual José Beltrán Bermúdez, va formar part de la candidatura a les eleccions de Llers (Alt Empordà) l’any 2003 i a Alborç (Baix Penedés), el 2007. Les altres tres persones que completen el llistat són naturals d’Onda i han tingut vinculació directa amb el PP.

Igualment fantasma són les candidatures als municipis de Forcall i Cinctorres. Paracaigudisme pur: la majoria dels aspirants a regidor no hi té vinculació. A Cinctorres, un municipi tradicionalment governat pel PSPV-PSOE, però que havia tingut representats del PP nadius, han fet aterrar Maria Pilar Abarca Villalba, una persona de qui, al poble, ningú no té notícia. Per darrere d’ella, Teòfil Jula (resident a Sant Mateu, al Baix Maestrat), Marta Gual Beltrán (natural de la Vall d’Alba, a la Plana Alta i d’una família vinculada al PP), Maria Teresa Cots Faneca (d’Almassora, Plana Alta) o Isabel Clavell López, germana de l’ex-alcalde del PP de la Vall d’Uixó (Plana Baixa) i substitut d’Isabel Bonig a l’alcaldia, Víctor Clavell.

A Forcall, l’alcaldable, Ignacio Querol, un agent immobiliari resident a Castelló, té origen familiar al municipi però no vinculació directa amb el dia a dia, segons ell mateix ha reconegut a EL TEMPS. Li acompanyen sis candidats a regidor o regidora completament desconeguts al municipi. L'anterior regidor que el PP va aconseguir en aquest municipi ha assistit només a dos plenaris en quatre anys.

A Villores, un municipi de 38 habitants, el segon en la llista és Baudilio Martínez, qui fora alcalde de Benassal (Alt Maestrat) fins que el president de la Diputació, Javier Moliner, amic personal d’ell, el va fitxar per gestionar la Ruta de Sabor de Castelló, amb un sou anual de 35.100 euros.

 

Una capital desproveïda

Especialment cridanera és la situació que s’ha donat a Morella, el municipi nadiu de Ximo Puig. La capital dels Ports passa de tenir dos llistes a tenir-ne quatre: PSPV-PSOE, PP -els dos partits que fins ara tenien presència al plenari- i Compromís i Ciutadans. Aquests tres últims partits incorporen en les seues llistes paracaigudistes, si bé en diferent mesura. La llista del partit d’Albert Rivera és tota forana, però també els valencianistes incorporen persones no vinculades al municipi.

Castell de Morella

Igualment significativa és la situació pel que respecta al Partit Popular. Fins ara, el partit conservador sempre havia presentat al capdavant de la seua candidatura algun veí del municipi. Tanmateix, aquesta dinàmica s’ha trencat en aquesta ocasió. El llistat dels de la gavina l’encapçala Jesús Lecha, qui fora cap de gabinet d’Alberto Fabra, que té ascendència a Ortells, una xicoteta pedania, però que no ha tingut mai relació directa amb la capital dels Ports. Igualment cridanera és la presència en el número dos de Fernando Villalonga, que va ser conseller de cultura en el primer govern d’Eduardo Zaplana, diputats a Madrid i regidor en la capital espanyola amb Ana Botella. La seua vinculació a Morella es limita al fet que disposa de residència a Ares, un xicotet municipi  a 31 quilòmetres de distància, ja en l'Alt Maestrat. En tercer lloc figura Enric Ahis, natural de Benicàssim (Plana Alta) i membre de Nuevas Generaciones; i en quart Patricia Gracia, que ha figurat en la candidatura del PP a l’Ajuntament de Castelló els anys 2011 i 2015. La resta de la candidatura la completen veïns i veïnes d’Almassora, Castelló i Torreblanca, tots tres municipis a la Plana Alta.

L’altre municipi de mida gran de la comarca és Vilafranca (quasi 2.300 habitants). Ací, com a Morella, el Partit Popular solia presentar llistes encapçalades per persones que residien diàriament al municipi. En aquest cas, els tres primers de la llista tenen relació amb el poble per bé que no hi viuen. L'alcaldable, Jairo Sans, és politòleg i treballa en tasques de comunicació en la direcció provincial del PP. La resta de la llista és farcida de paracaigudistes: una fallera de la Vall d’Uixó, Neus Roig; una veïna de Traiguera (Baix Maestrat), Cecilia Cervera; un funcionari de la Diputació, Rafael J. Ferrando; o el pare del cap de llista del PP de la Jana (Baix Maestrat), Ángel Clemente, entre altres.

Neus Roig, fallera de la Vall d'Uixó (Plana Baixa), en les llistes del PP de Vilafranca.

 

La gavina esmortida

Diverses són les raons que expliquen el perquè de la preocupació dels partits per presentar llistes en tants municipis com és possible. La primera raó, òbviament, és de prestigi: com més llistes, més implantació. La segona, té a veure amb la importància d’arrossegar vot allà on siga possible amb l’objectiu de controlar la Diputació de Castelló, de les úniques institucions que a hores d’ara governen els de la gavina i el sistema d’elecció del qual depèn del nombre de regidors. El nombre de diputats de cada partit en el plenari de la Diputació està directament relacionat amb el nombre de regidors obtingut per cada partit en cadascú dels partits judicials. A més regidors per un partit, més possibilitats d’enviar un representant d’un determinat color en representació d’un partit judicial i, per tant, més opcions de controlar aquesta institució. A més, cada partit rep subvencions públiques en funció del nombre de paperetes que, amb el seu logo, s’introdueixen en les urnes. L’Estat paga als partits 270,9 euros per cada regidor aconseguit en les eleccions del pròxim 26 de maig. A més, cada vot es recompensa amb 54 cèntims d’euro, en aquells municipis on s’obtinga almenys un regidor.

Confeccionar llistes en tots els municipis és, en moltes ocasions un mal de cap, en llocs amb baixa densitat demogràfica i, on a més a més -com passa en molts municipis dels Ports-, governen amb solvència els socialistes. Aquesta no és, de fet, la primera volta que el PP recorre a paracaigudistes per fer-se presents en unes eleccions municipals (també ho ha fet ocasionalment el PSOE en alguns municipis xicotetes). Tanmateix, mai com fins ara aquesta pràctica havia estat tan estesa.

En tot cas, aquesta situació dóna mostra de la debilitat orgànica dels conservadors, més encara després del trasbals que van significar les eleccions del passat diumenge. EL TEMPS s’ha posat en contacte amb el Partit Popular de Castelló per conèixer les raons que expliquen l’existència d’aquestes llistes fantasmes però no ha obtingut resposta. “És una llàstima que no puguem presentar llistes amb persones que viuen en els municipis perquè això, en territoris com els nostres, sumaria a favor de cada ajuntament”, admet Álvaro Ferrer, l’alcalde de Portell, qui trasllada a la direcció provincial la responsabilitat de confeccionar les llistes locals amb forans allà on els veïns del poble no han fet un pas endavant. Crida l’atenció, per exemple, que en un municipi com Cinctorres, el PP haja estat incapaç de confeccionar llista pròpia a pesar que un grups de veïns i veïnes han confegit una plataforma d’electors per plantar cara a l’alcalde actual, Toni Ripollés, del PSOE.

 

Una Diputació en disputa

El Partit Popular de Castelló es juga molt en les pròximes eleccions locals. Els comicis de 2015 van suposar un terrabastall per ells, quan no només van perdre el control de la Generalitat, sinó també municipis tan importants com Vall d’Uixó, Almassora, Borriol (Plana Alta), Sogorb (Alt Palància) o, com no, Castelló. Amb tot, però, els conservadors van aconseguir conservar la Diputació de Castelló, gràcies al poder que van mantenir en molts municipis.

En aquestes eleccions, però, no és del tot clar que el Partit Popular puga retenir el control d’aquesta institució, que a les comarques més septentrional del País Valencià encara manté un paper molt important (per aquest any compta amb un pressupost de 143 milions d’euros). La translació dels resultats autonòmics a les generals obre la porta a posar punt i final a una hegemonia popular que dura ja 24 anys. En l’actualitat, el PP té a Castelló 526 regidors i alcaldes. El pròxim 26 de maig sabrem si la gavina continua el seu vol o pateix una estimbada històrica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.