28 d'abril

Mítings des de la presó

Amb el permís de la Junta Electoral Central, la presó madrilenya de Soto del Real ha esdevingut un indret clau per la campanya electoral. Distints presos polítics que seran candidats al Congrés i al Senat el 28 d’abril han pogut participar en mítings a distància. Aquest ha estat el resultat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En moments excepcionals, decisions i escenaris excepcionals. Els partits catalans que més estan patint la judicialització del conflicte decideixen tornar a comptar amb els presos polítics per concórrer en les eleccions generals del 28 d’abril. A les candidatures de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez al Congrés per Junts per Catalunya cal sumar la de Lluís Puig. El conseller de Cultura a l’exili aspira a ser elegit senador i a esdevenir alcalde de Terrassa, la seua localitat. Pel que fa a Esquerra Republicana, formació que podria ser la més votada el 28 d’abril a Catalunya segons les enquestes, Oriol Junqueras farà d cap de llista per Barcelona i Raül Romeva esdevindrà senador. Sense oblidar la candidatura de Montse Bassa, germana de l’empresonada Dolors Bassa, exconsellera d’Afers Socials, que concorrerà com a cap de llista a Girona.

Són només alguns dels exemples, atès que també es podria apuntar el fet que Joaquim Forn, exconseller d’Interior, aspira a l’alcaldia de Barcelona per Junts per Catalunya; que Oriol Junqueras també liderarà la formació que presideux a les europees o que en aquestes mateixes eleccions, la llista de l’espai postconvergent anirà encapçalat pels exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

De moment, però, l’escenari més pròxim -i el més inquietant- és el del 28 d’abril. I per a aquestes eleccions, la presó de Soto del Real és l’escenari més inèdit des d’on es fan mítings a distància.

Jordi Turull a la Seu d’Urgell

Els primers a experimentar-ho foren els habitants de la Seu d’Urgell. Amb 12.000 habitants, en aquesta localitat pirinenca se celebrava dissabte 20 d’abril un míting de Junts per Catalunya. En les darreres eleccions generals (2016), Esquerra Republicana va ser la força més votada, superant per només 23 vots Convergència Democràtica de Catalunya. Més recentment, en les catalanes del 21 de desembre de 2017, les eleccions del 155, Junts per Catalunya es va imposar a Esquerra Republicana -totes dues formacions van ser les més votades- per 190 vots. Enguany, l’espai postconvergent presenta Jordi Turull com a cap de llista per la demarcació de Lleida. Ell mateix ho va anunciar en aranès per Twitter la decisió de concórrer-hi. Al Parc del Cadí és on va tindre lloc un míting en què també participaren el president Quim Torra, l’exconsellera i número dos per Barcelona Laura Borràs i la dona de l’empresonat, Blanca Bragulat, entre més. Els problemes tècnics dificulten la intervenció de Turull, que s’acaba endarrerint tres quarts d’hora.

Finalment, l’exconseller de Presidència acaba intervenint 15 minuts. Una veu trencada per l’emoció, la de Blanca Bragulat, obre el pas i Turull, també commogut, es disculpa pels seus nervis. És la primera vegada que s’adreça al públic des del 22 de març, dia en què va fer un discurs d’investidura que no va convèncer la CUP. Turull hauria d’haver estat escollit president de la Generalitat en un segon ple per majoria simple, però el jutge instructor Pablo Llarena ho va impedir empresonant-lo. Des de la presó, Jordi Turull agraeix l’escalf, la solidaritat, entre aplaudiments. “Sempre estarem en deute amb vosaltres i esperem que la nostra actuació sigui digna de tots vosaltres”.

Jordi Turull parla des de la presó de Soto del Real

Turull és candidat per la demarcació de Lleida, per la qual cosa es veu obligat a explicar el seu vincle amb el territori. Des de menut, aquest polític vocacional va passar les vacances familiars a la Josa de Cadí, a la mateixa comarca de l’Alt Urgell. “No és una candidatura simbòlica: ho és amb totes les conseqüències”, assegura. També transmet que les seues conviccions són més fermes des que resta empresonat. I valora “l’esperit unitari” de l’espai de què és candidat. Reivindica “aquella actitud que va fer possible allò que tot un Estat deia que era impossible”, deia referint-se a l’1 d’octubre. El futur diputat demanava emprar el 28 d’abril per enviar “un missatge de legitimitat, que l’1 d’octubre va ser l’acte d’un país per esdevenir lliure”.

“Us enyoro molt perquè us estimo molt”. Així acabava el candidat la seua intervenció visiblement emocionat, enviant besos al públic i posant-se la mà al cor.

Oriol Junqueras i Raül Romeva a Cambrils

Si Jordi Turull sentia l’Alt Urgell com casa pròpia, Cambrils no era gaire diferent per a Oriol Junqueras i Raül Romeva. No debades, aquesta ciutat del Baix Camp és la més poblada de les que governa Esquerra Republicana de Catalunya. En les darreres eleccions generals de 2016, el municipi, de 33.000 habitants, va votar majoritàriament En Comú Podem, que va fregar el 20% de les paperetes. De molt prop el va seguir el Partit Popular, que va assolir quasi el 19% dels vots. Esquerra va ser tercera força amb el 16,5% i Convergència, amb el 12,14%, va ser la sisena opció més votada, per darrere també de Ciutadans i Partit Socialista. Més recentment, en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, Ciutadans va ser la força més votada amb més del 35% dels sufragis. De lluny li seguia el segon partit, Esquerra Republicana, amb el 20,3%. Junts per Catalunya va retallar distàncies amb els republicans aconseguint el 18,16 dels vots i esdevenint tercera força aquell 21 de desembre.

Oriol Junqueras, líder indiscutible d’Esquerra Republicana, compareixia davant el públic de la plaça Mossèn Joan Batalla d’aquesta ciutat costanera. Ho feia amb Raül Romeva i només dos dies després d’oferir una roda de premsa des de Soto del Real, organitzada per l’Agència Catalana de Notícies. En l’acte també participaven, entre més, el vicepresident Pere Aragonès, el diputat Gabriel Rufián i Joan Josep Nuet, de Sobiranistes, antic corrent dels comuns ara integrat en les llistes electorals d’Esquerra Republicana. El discurs començava tot just acabada la roda de premsa de Jordi Sànchez des de Soto del Real. En la mateixa sala, l’única habilitada per la presó perquè els candidats empresonats hi compareguen, es podia observar els rostres de Raül Romeva, a l’esquerra; i d’Oriol Junqueras, a la dreta de l’exconseller d’Exteriors. Els milers de persones que assistien a l’acte es posaven dempeus per aplaudir tots dos al crit de “llibertat, llibertat”. El discurs anava introduït per Gabriel Rufián.

Raül Romeva i Oriol Junqueras parlen des de la presó de Soto del Real

“Bon dia a tothom”, saludava Junqueras. “Bon dia, gent!”, exclamava Romeva. Somreien. Amb sentit de l’humor, el president del partit feia una crida a guanyar “totes les eleccions”, perquè és la manera de tenir “el màxim d’eines possibles per fer realitat els nostres objectius”. Al minut 3.50 de la compareixença, una fallida tècnica interrompia el míting, en aquest moment protagonitzat per Raül Romeva, més interactiu amb un públic entregat. Minut i mig després tornava la imatge. “Som conscients que en aquests moments anem a un ritme més lent del que voldríem anar, però en cap moment ens hem rendit ni ens rendirem”, deia Romeva a la represa del vídeo, tot fent una crida al vot massiu el 28 d’abril.

Després de demanar una contribució a la Caixa de Solidaritat, Junqueras feia una crida a “construir un país millor” mitjançant la República catalana. Demanava també “no malparlar ni menystenir” ningú, fidel al discurs del partit, que mira d’absorbir suports sense rivalitzar en el discurs més que en altres ocasions. “Som el projecte que ve de més lluny”, deia Junqueras reivindicant els 88 anys “d’història compromesa” d’Esquerra Republicana i personatges com Francesc Macià o Lluís Companys. I mostrant orgull, també, per la incorporació de Sobiranistes a les llistes del seu partit aquestes eleccions.

Pel seu compte, Raül Romeva demanava “oferir la convicció que la República vol dir justícia, igualtat i feminisme davant la repressió”. “Allò que defensem no només no és impossible, és imprescindible, i és inevitable si ens ho creiem i n’estem convençudes i convençuts”. El mateix exconseller d’Exteriors enviava, de manera indirecta, un missatge a les altres forces independentistes. “Davant d’aquells que diuen que ens farem enrere, que ens hem rendit i que hi hem renunciat, omplim les urnes del Congrés i del Senat de vots republicans”. Romeva, però, matisava que “això no va de partits, sinó de país”. I insistia: “no renunciem a res”, deia tancant el míting, que acabava tot just com començava: amb els crits de llibertat dels veïns de Cambrils que hi havien assistit.

Josep Rull a Reus

També des de la distància compareixia l’exconseller de Territori, Josep Rull, a la capital del Baix Camp. Amb Rull encapçalant la llista per Tarragona, Junts per Catalunya té el repte d’assolir un bon resultat a Reus. En les darreres eleccions generals de 2016, Convergència Democràtica de Catalunya va ser la cinquena formació més votada, per darrere d’En Comú Podem, Esquerra Republicana, PSC i PP. El 21D va assolir un millor resultat: segona força, amb més del 20,1% dels vots i per davant d’ERC, tercera força, que es va quedar a 200 vots de la formació liderada per Carles Puigdemont. Aquells comicis principatins, a Reus, els va guanyar Ciutadans.

La sala Santa Llúcia d’aquesta ciutat era l’indret escollit per Junts per Catalunya per celebrar el seu acte. L’hora, les 5 de la vesprada. I entre els presents, el conseller de Territori Damià Calvet, que va substituir l’empresonat al capdavant d’aquest Departament; el candidat al Senat Hèctor López Bofill o Meritxell Lluís, dona de Rull. Precisament, els seus vincles amb el municipi de Porrera, al Priorat, dins de la demarcació tarragonina, donen més sentit, explicava el mateix pres en la compareixença, a la seua candidatura per aquesta província.

Josep Rull parla des de la presó de Soto del Real

Com en les altres ocasions, en el moment en què la pantalla reflectia la imatge de Josep Rull, els assistents aplaudien per acompanyar el crit de llibertat. “Estic molt emocionat des que ahir ens van permetre participar en aquest acte”, començava el futur diputat, qui tenia un record amb els assassinats a Sri Lanka i es reivindicava com a cristià.

“Per nosaltres hagués estat molt còmode mantenir-nos en la nostra condició de presos. Però calia fer un pas endavant i l’hem fet”. Rull ha donava valor de manera constant l’esperit de l’1 d’octubre. Advertia que “no hi renunciarem ni demanarem mai perdó per aquest patrimoni col·lectiu de la nostra terra”. I aprofitava, també, per recordar la seua tasca com a conseller a les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona i al Baix Penedès, on va defensar la gestió descentralitzada dels aeroports de Reus i Tarragona, les infraestructures absents del Corredor Mediterrani o el bon aprofitament del riu Ebre.

L’element central del seu discurs, però, era el referèndum de l’1 d’octubre i “la seva potència extraordinària”. Com a candidat electoral, destacava especialment que aquestes eleccions “presenten un dilema entre els que no tenen cap altre projecte més que les amenaces i els que volem un futur millor”. També feia una crida a “no caure en el parany que aquest és un plebiscit a l’entorn de Pedro Sánchez”, atès que “ens juguem la democràcia i la llibertat”.

En tot moment somrient, feliç i optimista, Rull s’acomiadava amb un “visca Catalunya lliure” i rebia l’ovació esperada dels presents.

Per primera vegada a l’Estat Espanyol se celebren unes eleccions amb la compareixença de presos polítics des dels centres penitenciaris per fer mítings. Un precedent que no es va poder donar en les eleccions catalanes de 2017, atès que la Junta Electoral no ho va permetre. L’impacte d’aquestes intervencions, segur, condicionarà més d’un votant a l’hora de fer la seua tria.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.