Compareixença de premsa

Sànchez insisteix a desbloquejar el referèndum sense pronosticar escenaris concrets

Novament, l’Agència Catalana de Notícies convocava una compareixença de premsa del número u de la llista de Junts per Catalunya al Congrés. Jordi Sànchez tornava a respondre els periodistes fent una crida massiva a votar l’independentisme el 28 d’abril i sense donar pistes com assoliran l’objectiu forçar l’Estat a acceptar un referèndum d’autodeterminació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Només hi havia mitja hora de compareixença. A Soto del Real només s’ha habilitat una sala perquè els candidats al Congrés que es troben a la presó puguen comparèixer davant la premsa i als mítings electorals. És per això que la roda de premsa de Jordi Sànchez s’avançava uns pocs minuts. Davant la pantalla, desenes de periodistes catalans a la seu de l’Agència Catalana de Notícies, ubicada a l’avinguda Josep Tarradellas de la capital catalana. No hi havia temps perquè tots pogueren formular preguntes. Com a públic, Laura Borràs, número dos per Barcelona de la llista que encapçala Sànchez; el número quatre Ramon Tremosa i el vicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa.

La imatge de Sànchez, aquesta vegada sense bandera espanyola ni foto del rei al darrere, es reflecteix a la pantalla. A l’inici, com al final, un missatge nítid i clar: “hem d’anar el 28 d’abril amb la força i les ganes de l’1 d’octubre”. Aquesta era la tesi central d’una roda de premsa en què el líder de la Crida Nacional per la República no desvetllava, malgrat la insistència dels periodistes, com esperava resoldre al Congrés el bloqueig polític entre Catalunya i l’Estat.

Des del primer minut de la campanya electoral, l’escenari que més es contempla és el d’un Govern espanyol encapçalat per Pedro Sánchez després del 28 d’abril. Les enquestes l’atorguen una clara majoria, tot i que hauria d’ajudar-se dels pactes per ser investit. És en aquest sentit on l’independentisme ha de dir la seua i és ací on des del primer moment ho han deixat clar: cal fer un referèndum d’autodeterminació. En aquest punt, els missatges llançats per segons quins candidats han resultat un tant difusos.

Si des de Junts per Catalunya s’havia deixat reiteradament clar que no hi hauria suport a una possible investidura sense referèndum acordat, Sànchez ja va fer una crida, amb la resta de presos polítics de Junts per Catalunya -Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn- per tal d’evitar un govern amb quota d’extrema dreta. Missatges encreuats que prioritzen el pragmatisme o la confrontació segons qui els emet. Sànchez no ha canviat, en la roda de premsa convocada per l’ACN, el seu missatge pragmàtic. I a més, assenyalava Laura Borràs, qui s’ha mostrat més favorable a la confrontació en distints mitjans, com a la seua veu a fora de la presó. Un missatge que eliminava qualsevol sospita de discrepància entre tots dos, si és que n’hi havia.

Però “no podem viure amb normalitat una campanya electoral dins de la presó, tant nosaltres com els electors”, explicava Sànchez a l’inici de la compareixença. No és estrany que davant la incomunicació imposada hi haja missatges distints, tal com ja va aclarir en la roda de premsa convocada per EFE dos dies abans. I atesa la dificultat de l’objectiu que planteja JxCat i l’independentisme, la pregunta era obligada. “Com ha d’encarar l’estratègia al Congrés l’independentisme si no hi ha convocatòria del referèndum?”. L’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, empresonat des del 16 d’octubre de 2017, tirava d’argument central. “Primer, el que hem de fer, és anar a votar. Hem de ser forts i la manera és anar a les urnes. Que ningú no es quedi a casa”.

Sobre què vindrà després, en cas que les enquestes encerten els pronòstics del 28A, Sànchez ho deixava tot en l’aire. “Pam a pam, hem de ser forts. Hem dit de manera molt clara que formem part de la solució. A partir d’aquí, el debat no és quin dia celebrem el referèndum, sinó desbloquejar la situació”. El candidat fixava els límits del debat en dos extrems: o 1 d’octubre, referèndum i autodeterminació o judicialització i 155.

No és estrany que Jordi Sànchez opte per no impedir, aparentment, una investidura de Pedro Sánchez. Tal com assegurava, “no podem facilitar que Vox arribi al Govern: ens demana 70 anys de presó”, deia en referència al partit ultradretà, que exerceix l’acusació popular al judici que s’està celebrant al Tribunal Suprem. El candidat de JxCat deixava clar, d’aquesta manera, que allò de “quant pitjor, millor”, no va amb ell.

També era necessària la pregunta sobre què passaria si la seua llista electoral no era determinant a l’hora de negociar una investidura de Govern al Congrés dels diputats. La darrera enquesta publicada, la d’El Periódico, dona a aquesta formació 4-5 diputats i esdevindria cinquena força, bastant per darrere d’Esquerra Republicana, que n’obtindria 14-15. Tal com s’esperava, Sànchez recordava les enquestes prèvies a les eleccions catalanes del 21 de desembre, quan tot feia pensar que ERC seria el partit més votat de l’independentisme. “La llista del president Carles Puigdemont s’ha de bloquejar perquè molestem”, responia Sànchez, que insistia a demanar el vot “clarament a consciència” i que la gent “recordi l’1 d’octubre”. Era la manera de mirar d’evitar que l’independentisme o el sobiranisme més indecís votara el PSOE com a manera d’evitar un triomf del tripartit del 155.

El protagonista del dia estava segur que perseverant per forçar un referèndum, l’independentisme sumaria els suports d’una part dels comuns i del PSC. Per això, “l’alternativa és no deixar d’anar-hi”, deia recordant el seu compromís, a inicis dels anys vuitanta, amb la insubmissió contra el servei militar. Segons assegurava, sense aquella lluita, l’obligatorietat d’aquest servei no hauria estat anul·lada l’any 1997.

Pel que fa al programa electoral en el sentit estricte, Sànchez destacava quatre punts: trobar una eixida democràtica per a Catalunya, blindar la llengua i la televisió –“elements que ens han fer forts com a país”- davant les “males aus de color negre que amenacen aquests aspectes”, mesures de progrés per transformar els “escenaris preocupants de desigualtat social” i “acabar amb aquesta etapa negra de retrocés”. El candidat, solidari, reivindicava que el de les presons no era l’únic exemple en aquest sentit: recordava també la situació d’exili de companys seus i les multes imposades contra distints dirigents polítics. A més, afegia que “la regressió va molt més enllà de l’1 d’octubre i ve avalada per sectors molt poderosos”.

“Sé que l’autodeterminació no la tindrem la setmana que ve, però hem d’anar-hi”. Aquesta i el reclam per la unitat de l’independentisme, per la qual Junts per Catalunya va collar tant per tal d’anar conjuntament amb Esquerra Republicana a la llista electoral -i que és un dels principals arguments de campanya per carregar contra la formació d’Oriol Junqueras- eren els arguments centrals de la conferència de premsa. “És indubtable que la història d’aquest país demostra que només quan treballem junts tenim possibilitats de caminar. La unitat arribarà i nosaltres en som llavor”. Així diferenciava Sànchez la seua llista d’ERC: “Nosaltres només tenim la voluntat de mantenir viu l’esperit de l’1 d’octubre”. Alhora, el candidat de Junts per Catalunya també demanava votar els partits “representats pels presos”. Un gest de complicitat en plena disputa electoral.

La roda de premsa que acabava amb Jordi Sànchez saludant Laura Borràs i Ramon Tremosa, presents a la seu de l’ACN, des de l’altre costat de la pantalla. Després de Sànchez, Oriol Junqueras i Raül Romeva ocuparien la mateixa sala per participar a distància en un míting a Cambrils. Una vegada més, els presos miren d’evitar el “vot útil” cap al PSOE i de convèncer que el referèndum d’autodeterminació, amb perseverança, acabarà sent convocat mitjançant un acord amb el futur Govern espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.