Des de Mallorca a l'Alguer

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

(...)

Vella remor de la mar:
les illes s'hi van gronxant,
i avui s'agafen les mans
des de Mallorca a l'Alguer.
Els mots que canta la gent:
vives paraules que entenc,
que tots parlam es mateix.

* Lletra i música popular, en versió de referència de Maria del Mar Bonet inclosa en l'àlbum Gavines i dragons (1987)

Encaro la setmana clau en relació a la campanya del 28A amb energia i sobretot il·lusió renovades gràcies en bona part al viatge de treball realitzat el cap de setmana passat a l'Alguer. En el marc d'aquest periple vaig poder-me reunir amb personalitats del món polític i cultural amb les quals compartim inquietuds en relació a aspectes com la llengua i la cultura catalana.

Els encontres, que van incloure des d'una reunió amb el propi delegat del Govern de la Generalitat a Itàlia, Luca Bellizzi, i amb els presidents de l'Obra Cultural de l'Alguer i Òmnium Cultural Alguerès, així com amb l'alcalde de Bauladu, Davide Corriga; m'han servit per constatar fins a quin punt això que en diem “la qüestió catalana” és seguida a l'exterior amb interès i, posats a dir, certa perplexitat per com avancen els esdeveniments, més a nivell judicial que polític. També vaig compartir impressions igualment interessants amb el president del Partito dei Sardi, el semiòleg Francciscu Sedda, així com amb agents culturals i emprenedors locals amb l'objectiu de compartir línies d'acció estratègiques comunes. Per últim, el tram final del viatge el vaig destinar a conversar de manera més distesa amb representants d'entitats culturals i socials d'aquesta terra meravellosa.

Ja des de Brussel·les i en plena campanya per al Senat, poso en negre sobre blanc el resultat de tot plegat i ho faig d'una manera fins a cert punt reactiva en escoltar les paraules irades (crec francament que han embogit) del candidat del PP a les generals Pablo Casado. Són declaracions pronunciades des de Palma, en què es mofa d'això que ell n'hi diu “Països” catalans: no sé què diu d'un apèndix i altres bestieses més... Lamentable.

Tot plegat resultaria anecdòtic si no fos que la cosa va de veres, en una setmana clau (superat l'equador de la campanya) en què novament la Junta Electoral Central (amb permís de Tajani, per sobre de tot, bon amic dels seus amics) ha marcat el compàs de tot i de tothom.

L'independentisme, ancorat en debats estèrils un cop palesada la impossibilitat de concórrer conjuntament a unes eleccions que són absolutament determinants. Sí, ja ho sé que els professionals de la política ens ho recorden cada vegada però jo em sento legitimat per dir-vos que el resultat de les dues properes convocatòries electorals determinaran d'una manera absoluta el nostre futur a mitjà termini. A l'altra banda, un centrisme (com agrada dir als tertulians del moment, en mode “autopista”) que repeteix fins a buidar de contingut la paraula “diàleg” -sempre postil·lada pels termes “Constitució”, que és Bíblia, i “Estatut”, que no hi falti atès que agrada a la colònia. I ben a prop, però encara més il·lustratitu, ben alineada, la dreta espanyola del “no a tot” -que no del “no és no”, pel que estem escoltant amb estupefacció aquests dies. Lamentable, novament.

I sí, atès que la dificultat uneix i identificar adversaris comuns, també, el discurs dels equidistants centrat en recordar com en són de pudentes les clavegueres -sobretot si no es netegen a temps-, és l'únic que puc escoltar sense risc que em pugi la pressió en excés.

En aquest context, l'equip motivat com no us podeu arribar a imaginar que m'acompanya en aquests temps de campanya, em recorda que hi ha un món real en el qual les persones es pregunten què carai hi anem a fer, al Senat. I és a totes elles que m'adreço per dir que tot allò que no fem nosaltres, ens ho faran els altres i que no permetrem que mai més ningú suspengui Catalunya. Serà fàcil? Serà ràpid? Serà indolor? Tot plegat es respon sol, oi? Però s'hi posi qui s'hi posi i com s'hi posi, això nostre acabarà amb una votació vinculant. I ens hi deixarem la pell, totes i tots, per garantir que sigui així.

Mentrestant, afronto aquests darrers dies de tràfec amb el regust de les olors, els colors i els sabors d'una terra que m'és tan pròxima emocionalment com cultural i comparteixo, com deia Joan Brossa, que malgrat us sentiu cansats o fins i tot emprenyats mireu de recordar que la clau de tot plegat la teniu vosaltres, el poble. “La gent no s’adona del poder que té”, deia el poeta. Exerciu-lo, ara i sempre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Lluís Puig
Lluís Puig

Conseller de cultura a l'exili i candidat al Senat per Barcelona de Junts per Catalunya