Junts per Catalunya

«Un PSOE que pacti amb Ciutadans és exactament igual que un tripartit de dretes»

Els tribunals ja han deixat clar que els presos polítics no podran fer pràcticament campanya. Laura Borràs, doncs, serà la veu de Junts per Catalunya en absència del cap de llista Jordi Sànchez. Deixa enrere la Conselleria de Cultura per intentar que el partit del president torni a donar un tomb a les enquestes, que els situen molt per darrere d’ERC, el 28 d’abril.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Hi ha qui podria pensar que, amb el pas que ha fet, vostè considera més importants les eleccions al Congrés que no el Departament de Cultura...

—Sí, i vull desmentir-ho de manera molt contundent. Qualsevol persona que em conegui sap que el meu espai és el de la cultura. És molt legítim que algú tingui ambicions polítiques, però jo no n’he tingut. Ara he entrat en un moment d’excepcionalitat per treballar pel país, sortint de la zona de confort. En aquest sentit, qualsevol persona que em conegui sap que ha estat una renúncia i un sacrifici. Ho he fet més amb vocació de servei que no per una qüestió egoista. Ja que tots estan contra Catalunya, hauríem de poder mostrar una unitat vers els que no ens permeten avançar en matèria de drets humans i cultural. Treballant per la independència a Madrid estaré treballant també per la cultura.

—Qui és aquest “tots contra Catalunya”?

—Hi ha molta unanimitat. Primer el tripartit del 155, PSOE, PP i C’s. Però s’hi sumen altres poders com la judicialització de la política i, fins i tot, la corona del regne d’Espanya. 

—Pedro Sánchez ha deixat clar que no hi haurà referèndum si és president. Què cal que cerqui l’independentisme a Madrid, doncs?

—És bastant lamentable que algú que aspira a governar l’Estat espanyol pugui decidir pels catalans. Em preocuparia que algú que vulgui presidir un Estat tingui aquest punt de paternalisme i condescendència amb expressions com la que va fer quan va venir a Tarragona: “convivència sí, independència mai”. Ell decideix pels catalans? Els catalans aspirem a tenir veu i vot. És igual el que ell vulgui. En aquest sentit, hi ha consensos. El CEO diu que el 78% de la població està a favor d’un referèndum. Vol dir que aquest gairebé 80% de la població és independentista? Segurament no, però és demòcrata. Vol poder decidir el seu futur. Que ell decideixi que mentre ell sigui president això no passarà no és només una mala notícia per a Catalunya i l’independentisme, també ho és per a la democràcia.

—Per tant, Junts per Catalunya no investirà Pedro Sánchez?

—Junts per Catalunya ha de mirar de ser tan fort com sigui possible perquè el nostre missatge se senti a Madrid. Ens trobem que hi ha una vulneració de drets molt important. Per a nosaltres, poder tenir una veu forta en forma de vots és que les nostres reivindicacions siguin tingudes en compte per qui aspiri a governar Espanya. Si el senyor Pedro Sánchez és qui està en disposició de fer-ho, haurà de sentir el que nosaltres posarem sobre la taula. D’una banda, exigir el final de la repressió. És lamentable haver-ho de fer en un Estat de dret, però cal perquè la patim. El dia 10 d’abril vam ser amb la Tamara Carrasco a Viladecans perquè fa un any que ella i l’Adri Carrasco pateixen exili i confinament. Estem parlant de confinament a l’Europa del segle XXI per a una noia a qui s’aplica la llei antiterrorista per portar caretes de Jordi Cuixart i material d’Òmnium Cultural. D’altra banda, exigim que puguem exercir el dret a l’autodeterminació. El que volem amb aquest exercici és la independència, perquè és el projecte més social i més viable per a tots els catalans.

—Es pot comprometre, doncs, a no donar suport a Sánchez si no accepta un referèndum?

—Quan nosaltres parlem de principis bàsics i de donar o no donar suport és per recollir la voluntat del poble de Catalunya. Per a nosaltres el referèndum ja l’hem fet, és el de l’1 d’octubre. El que vivim ara és la conseqüència que hi va haver uns líders polítics que van presentar un programa electoral amb aquest objectiu. El que demanem a Sánchez és que accepti el dret a l’autodeterminació. En absència d’un nou referèndum, nosaltres en tenim un. Per tant, el que plantegem és que, si ells no donen validesa a aquest referèndum, que en generin un altre. L’objectiu principal no és fer un referèndum, és aconseguir la independència de Catalunya. El que direm a algú que necessiti els nostres vots és que ha d’atendre a això. Difícilment algú podrà governar Espanya si no atén una cosa tan important d’un territori plurinacional com l’Estat espanyol.

—Llavors, sense la fi de la repressió i el reconeixement del dret a l’autodeterminació, no hi ha investidura?

—Clar. Per a nosaltres són les bases del que hauria de ser aquesta democràcia. Quina diferència hi ha, llavors, entre el PSOE i el que estan proposant tant PP com C’s? No n’hi ha cap, perquè ja han anat junts. El PSOE ja ha estat el còmplice del 155.

—Per tant, és el mateix Sánchez governant amb Podem que amb C’s si no atén a aquestes condicions?

—Si Podem creu realment en el dret a l’autodeterminació... Si en aquest sentit Sánchez està disposat a governar amb Podem, Junts Per Catalunya i Esquerra Republicana serà un Sánchez, diferent perquè estarà disposat a acceptar aquest dret. Nosaltres sí que som els mateixos sempre. Sánchez potser serà diferent si ha de pactar amb uns o altres. Un PSOE que pacti amb Ciutadans és exactament igual que un tripartit de dretes. Ja sabem el que passa. Si hi ha un PSOE que pugui ser diferent ha de ser perquè atengui les necessitats que per a nosaltres són bàsiques. Si els partits que estem a favor del dret a l’autodeterminació fem valer la nostra força, potser serà un PSOE diferent. De moment, el PSOE que coneixem és el del 155, el que amb la Fiscalia de l’Estat imputa els votants de l’1 d’octubre.

/JORDI PLAY

—No és diferent el PSOE en la qüestió social?

—Els drets polítics no són socials? Els drets humans no són socials? Que hi hagi una persona confinada, això no és social? Resulta que és social el que interessa a uns o altres. El que és social interessa a tothom. Si hi ha presos polítics que no poden exercir els seus drets, és un problema de tothom. Si retallen els drets a uns ens els retallen a tots. Com podem diferenciar quin nivell de més o menys social és una política?

—Bloquejaran que es pugui fer qualsevol mena de política a l’Estat espanyol si no s’accepten aquests mínims que demanen per a Catalunya?

—La nostra missió és fer política a l’Estat espanyol pels interessos dels catalans. Per això ens voten, perquè els representem al Congrés. El que farem és ser la seva veu. Si demanen en un 80% que volen fer un referèndum, estaríem fent un flac favor a la seva veu si no ho fem. Bloquejarem tot allò que sigui negatiu per a Catalunya i desbloquejarem tot allò que l’afavoreixi. 

—Però al Congrés es dirimeixen també els drets dels ciutadans dels altres territoris de l’Estat espanyol...

—Nosaltres som els representants dels ciutadans catalans. Nosaltres hem de defensar els seus drets. Quan parlem d’independència, per què ho fem? D’una manera emocional? No, també racional. Si hi ha lleis que regulen les grans empreses, resulta que a Catalunya el teixit és de petita i mitjana empresa. Si nosaltres no defensem els seus interessos, faríem un flac favor. Si hem de defensar els interessos de tots els habitants de Catalunya, hem de lluitar perquè no hi hagi un model centralitzador amb l’aeroport o amb el port o amb el corredor mediterrani. Aquesta és la veu que farem sentir.

—El seu vot pot afectar una cosa que afecti Extremadura, per exemple...

—En el cas que sigui així, farem el vot que vagi millor per als interessos dels catalans. Quan defensem la independència i parlem que es compleixi la llei de dependència, que el 50% l’hauria de pagar l’Estat i ara nosaltres en paguem el 80%, quan ho defensem és en favor de tots els ciutadans a qui afecta. Per això anirem a demanar que l’Estat compleixi amb les seves obligacions, també les que afecten la resta de ciutadans de l’Estat. Però a nosaltres ens correspon defensar els nostres interessos. 

—Què els diferencia d’Esquerra Republicana i el Front Republicà?

—Probablement, seria el fet que nosaltres hem volgut anar sempre units. Junts per Catalunya tenim gent independent, gent del PDeCAT, gent que ve d’Iniciativa, el PSC o ERC. Tenim un arc molt gran i estem units en la diversitat i en l’adversitat, perquè moltes de les persones que en formem part hi som perquè entenem que vivim en una excepcionalitat democràtica. Parlàvem que estan tots contra Catalunya, pensem que la unitat dels que defensem Catalunya és la manera de tenir més força. Per tant, hem donat sempre la mà a qui vulgui sumar. 

—Això, però, és una qüestió prèvia. Un cop hi ha paperetes separades, què els diferencia?

—Crec que això no és conjuntural, és estructural. Nosaltres pensem que junts és quan aconseguim més coses. Encara és possible a les europees. Al Congrés hi ha qui diu que després trobarem acord, i és clar que en trobarem. Però el missatge que donem és que volem ser la unitat real, no retòrica. Això dona una posició de força al nostre vot perquè estem posant per davant el país, estem dient que l’excepcionalitat de país fa que les persones que normalment treballen en el marc de partit es troben en un moment d’excepcionalitat en què han de treballar pel país. Per tant, millor poder-ho fer junts. 

/JORDI PLAY

—La manera d’actuar de Junts per Catalunya al Congrés, serà diferent de la del PDeCAT?

—Que s’obrin espais dins del PDeCAT incorporant independents, això s’ha de poder notar en una manera de fer diferent. Ja no és la dinàmica dels partits. Tot ha de poder ser negociat i pactat, no venim d’una posició homogènia.

—Quines seran les diferències?

—Les haurem de veure. El que és fonamental és que el PDeCAT és el partit que ha entès que la situació és diversa i que cal ser generosos. Ells han tingut canvis interns sotmesos a processos democràtics. Som persones que no venim de la lògica de partits i tenim un funcionament diferent. 

—Com ha rebut les paraules de Marta Pascal?

—No em correspon a mi posicionar-me al respecte de la situació que s’ha viscut al PDeCAT. Quan hi ha processos de canvi, pot ser que hi hagi gent que no ha sentit ben recollida la seva posició. En qualsevol cas, com que som demòcrates, hem de tenir el màxim respecte per les decisions que s’han pres als òrgans de partit. 

—S’ha fet alguna cosa malament des de JxCat perquè aquesta gent que en un inici donava suport al projecte ara se’n senti desplaçada?

—No ho sé. Hem de fer autocrítica sempre. Però, en el cas de Junts per Catalunya, com que no hem intervingut en els processos interns dels òrgans del PDeCAT, no ha estat res que hàgim provocat o fet de manera directa. 

—Quines accions han fet per apropar l’independentisme que sol votar altres partits? On estan buscant aquests vots?

—Tot just hem començat la campanya. Hem parlat amb la gent i els hem escoltat. A vegades correm el risc de normalitzar el que no és normal. Al començament del judici tothom n’estava pendent i ara que portem unes setmanes quedem anestesiats. L’existència de la presó i l’exili s’ha de fer evident de manera continuada. Fer conscient la gent que aquesta és una necessitat essencial ha de ser fonamental en aquesta campanya amb un programa electoral que també plantegi polítiques que s’han de poder fer a Catalunya. Que quan tenim una llei de canvi climàtic ens la tombi el Tribunal Constitucional és un problema polític per a Catalunya, és un problema social. Aquesta llei afecta els set milions i mig de catalans. El que mirarem de fer és mostrar l’excepcionalitat que denunciem amb un conjunt de mesures que tenen la independència al seu cor perquè fan més viable la vida dels ciutadans de Catalunya. 

—Concretament, els votants de quins partits no independentistes creu que poden interpel·lar perquè facin el salt?

— El votant no independentista, si llegeix i escolta el nostre programa, veurà que les mesures que proposem, com que són bones per als independentistes, també són bones per als no independentistes. Són mesures útils per als catalans. No veig que cap petit empresari que voti el PP o C’s no entengui que les polítiques que volem fer per la petita i mitjana empresa també són positives per a ells. Per això la independència és un projecte transversal, més enllà d’esquerres i de dretes. És un projecte social que dona millores a tots els ciutadans de Catalunya.

—Hi ha una bossa de vots, al voltant de 300.000, que dubten entre Junts per Catalunya i ERC. Què diria a aquest votant?

—Li diria que nosaltres volem la independència de Catalunya, treballem sense aturar per ella i la volem aconseguir perquè s’aturi la repressió contra el nostre Govern legítim on hi ha membres de Junts per Catalunya i ERC. Per tant, per voler fer-ho, per voler fer-ho ara, Junts per Catalunya és garantia que hi som. Perquè no renunciem a l’1 d’octubre, perquè no renunciem al fet que ser independentistes ens condicioni cap altre eix de cap altra naturalesa ideològica. El que compta, ara, és ser o no ser. Els altres no volen. Per això volem sumar amb tothom.

—L’altre dia, al debat de La Vanguardia, li recordava vostè a Gabriel Rufián que el PSOE també era el del 155. Creu que no ho té prou present Esquerra Republicana?

—Això fa falta que tots ho recordem. Permetrem que el PSOE surti indemne d’haver fet el 155? Tota la gent que parla d’un vot útil al PSOE no s’adona que és un vot inútil? Sense el PSOE no hi hauria hagut 155. Per a mi és important tenir memòria. Això ha estat possible perquè el PSOE ha estat el còmplice necessari. No blanquegem una situació que ha estat molt perjudicial per a Catalunya. En aquell moment no ho va recordar i jo li ho vaig voler recordar, perquè es referia a Ciutadans i al PP, però el PSOE també ha fet possible el 155. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.