L’últim Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas no només ha generat, com era tradicional, la compra de l’obra guanyadora -en aquest cas Nocturnes, de Sara Bonache- sinó també tot un projecte nascut arran de la filosofia i la proposta creativa d’aquella peça concreta. I a partir d’ara els premis de la Vila Casas premiaran projectes i no significaran automàticament l’adquisició d’una obra concreta pel fons de la col·lecció Vila Casas -tot i que hi haurà adquisició, si així ho decideix el Patronat de la fundació.
La primera conseqüència d’aquest canvi de criteri és que el Museu Can Framis ofereix, a partir del 27 d’octubre, L’aire que balla a la boca, una col·lecció de pastels i olis de Sara Bonache nascuts de Nocturnes amb un aire d’exposició de botànica ampliada empeltada d’imaginació: els plecs dels pètals, pistils, sèpals i estambres passats per la ment transformadora de Bonache i engrandits per la seva ma executora.
Segons el director artístic de la Fundació Vila Casas, Bernat Puigdollers, es tracta d’ «un procés que ens qüestiona com a espècie, ens fa plantejar qui som i presentar-nos en aquest entorn des d’un altre punt de vista; aproximar-nos». L’obra de Bonache, segons ell, «genera una mirada entre espècies i ens qüestiona què fem en aquest planeta i com hem d’entomar aquests moments tan difícils».
L’autora explica que l’obra originalment premiada, Nocturnes, formava part «d’una investigació al voltant de la nit per la Galeria Marc Domènech i el punt de conclusió em va portar a la part més biològica de la nit, em va connectar a la idea de simbiosi: com es relacionen la part humana, amb la vegetal». Tirant d’aquest fil va néixer el projecte L’aire que balla a la boca: «El títol -explica Bonache- és una imatge poètica i metafòrica del llenguatge, d’un missatge. Faig l’exercici de portar aquest missatge parlat al llenguatge de la pintura i al llenguatge del desig».
Segons l’artista, el desig «és el fil conductor que lliga amb l’anterior exposició»: A partir «de la idea de desig, reflexiono sobre les formes que atreuen als insectes i com alhora ens atreuen a nosaltres».
Les formes universals del desig, el trencament de les barreres entre espècies, tot reproduït en pastels i olis de diversos formats, transmetent en algun cas la importància de la metamorfosi.
«Proposo -diu Bonache- fer l’exercici de mirar com mira l’abella. Fem un canvi de lent i de perspectiva» per tal de «trobar en aquestes imatges noves formes d’entendre el món». En aquest experiment cal «fugir de l’antropocentrisme i portar al pla principal tot allò que quedava relegat al fons: el decorat, el bodegó, la natura» -afegeix l’artista.
Una de les obres és una taula amb 18 pastels, El primer cercle és un ull, que presenten una gradació cromàtica, una metamorfosi, segons Bonache: «El visitant pot seguir una estructura circular que explora la metamorfosi a través d’un degradat cromàtic del verd al violeta i al gris. És un cicle natural i vital» per al qual ha treballat després de veure imatges al microscopi.
Segons diu Pilar Soler Montes al catàleg, «en la pintura de Sara Bonache, l’augment d’escala de la imatge pintada fa possible visibilitzar estructures que romanien ocultes i alterar el reconeixement del que hi apareix representat. El món natural encara és el punt de partida, tot i que l’atenció es desplaça cap a l’analogia entre la botànica i el que forma part del món animal i de l’humà».
Sara Bonache va començar a treballar el dibuix i el gravat però, a mesura que el color li demanava pas, la tècnica del pastel s'ha anat imposant en la seva trajectòria artística.
Per primera vegada, el premi Vila Casas de Pintura s’ha exposat a l’última sala després de la mostra permanent de la Col·lecció Vila Casas. Es va estrenar fa uns mesos amb el Premi ARCO Antoni Vila Casas i ara s’obre al projecte que Sara Bonache ha desenvolupat a partir de l’obra Nocturnes, 2025. L’any vinent l’ocuparà el guanyador del Premi Vila Casas de Fotografia que van anunciar el 26 d’octubre.