Alhora vol posar a prova una manera diferent d'entendre la representació independentista a Madrid. La decisió de presentar-se a les eleccions estatals, aprovada en una consulta a la militància, qüestiona l'estratègia dels partits que han utilitzat els seus escons per negociar concessions amb els governs espanyols. La formació defensa que no ha de contribuir a garantir-ne l'estabilitat i que cal tornar a situar el dret a l'autodeterminació al centre del debat polític català.
«No és una estratègia de confrontació per la confrontació, ni mai ha tingut aquesta pretensió. Nosaltres som afirmatius; som gent que vol afirmar allò que cap dels polítics catalans ha volgut afirmar en els últims anys», assegura Jordi Graupera, líder del partit independentista. El dirigent presenta la candidatura com una via per reivindicar la independència i trencar amb una dinàmica de pactes que considera perjudicial per als interessos catalans.
El rebuig de la negociació
Graupera justifica l'estratègia d'Alhora amb una crítica al balanç de la negociació parlamentària des del 2017. Segons el dirigent, Esquerra Republicana i Junts han amenaçat reiteradament de retirar el suport als governs espanyols si no es complien els acords, però no han mantingut aquesta posició quan ha arribat el moment de fer-la efectiva. «No és que la via negociadora hagi arribat al seu límit, és que mai no ha donat cap fruit», sosté. Per a Graupera, la manca de conseqüències davant els incompliments que atribueix a l'Estat ha restat credibilitat a les reivindicacions independentistes i ha impedit que la capacitat de condicionar majories es tradueixi en avenços polítics.
El dirigent posa com a exemples el decret d'habitatge i el traspàs de Rodalies, que considera insuficients per modificar la relació entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya. També assegura que la interpretació de les competències autonòmiques ha limitat progressivament l'autogovern. «Una de les raons per les quals no existeix la via negociadora és que els partits catalans no estan mai disposats a dir que no. Nosaltres hem vingut a dir no. Fora Espanya», resumeix.
Aquesta diagnosi situa Alhora en una posició contrària a l'ús dels escons com a instrument per obtenir contrapartides a canvi del suport parlamentari. La formació es compromet a no investir cap president espanyol i planteja portar aquesta negativa fins a les darreres conseqüències. Graupera assegura que, si la investidura depengués dels seus vots, propiciaria noves eleccions estatals fins que es reconegués el dret dels catalans a fer la independència.
El dirigent també vol convertir el Congrés en un espai de confrontació política sobre qüestions que, d'acord amb el seu relat, han perdut centralitat en les institucions catalanes. «Hem vingut a construir un moviment polític independentista articulat que retorni el sentit a les paraules i que s'atreveixi, vulgui i pugui dir que no a l'Estat espanyol». La proposta, però, deixa oberta una qüestió pràctica: com es compatibilitzaria el rebuig a facilitar la governabilitat espanyola amb les votacions de mesures que afectin directament els ciutadans catalans. Més enllà de la negativa a investir un president, Alhora haurà de concretar com traslladaria aquesta estratègia a l'activitat legislativa i quins resultats consideraria un avenç per al projecte independentista.
La via de Graupera coincideix amb el debat sobre les aliances electorals de les esquerres espanyoles obert per Gabriel Rufián, que ha defensat explorar una entesa a l'esquerra del PSOE per frenar l'extrema dreta. El dirigent d'Alhora rebutja aquest plantejament perquè considera que desplaça ERC de la seva funció històrica com a partit central del progressisme independentista català. «Gabriel Rufián ha presentat un argument sobre les esquerres espanyoles que és un argument madrileny», afirma.
Els avals, el primer repte
Abans de portar aquesta estratègia al Congrés, Alhora ha de reunir els avals necessaris per presentar-se a les quatre circumscripcions catalanes. L'article 169.3 de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) estableix que les candidatures de partits que no van obtenir representació a les cambres en les eleccions espanyoles anteriors han d'aportar les signatures d'almenys el 0,1% del cens electoral de cada circumscripció.
Segons les xifres publicades per Alhora el 14 d'octubre, la formació necessita 4.399 avals a Barcelona, 627 a Tarragona, 576 a Girona i 327 a Lleida. El partit s'ha fixat l'objectiu de reunir-ne 8.000 per disposar de marge davant possibles signatures invalidades. Aquell mateix dia, va anunciar que havia sumat 400 persones disposades a recollir avals en menys de 72 hores.
Graupera es mostra convençut que superarà aquest tràmit i presenta la candidatura com un primer resultat polític, independentment del nombre d'escons que pugui obtenir. «La mera articulació d'un espai polític que pugui representar allò que ara mateix no hi ha manera de votar, perquè ningú més s'hi presenta, ja és un resultat tangible per capgirar la situació en què estem sumits des de fa força anys», afirma.
La formació aspira a agrupar independentistes de diferents espais ideològics i ha obert la porta a explorar un front amb altres forces que comparteixin la voluntat de ruptura. L'objectiu, però, planteja interrogants sobre quines candidatures podrien sumar-s'hi, quines condicions haurien d'acceptar i si existeixen contactes per fer-ho possible. Sense concrecions sobre aquests aspectes, la possibilitat d'una aliança continua sent una proposta oberta.
Tornar a situar la independència al centre
La candidatura, segons el comandant d'Alhora, ha de servir per revertir el que considera una pèrdua de centralitat de l'independentisme des del 2017. El dirigent sosté que la competició entre els partits espanyols ha anat ocupant l'espai del debat català i que cal recuperar la independència com a qüestió política prioritària.
Aquesta voluntat, assegura, respon també a situacions quotidianes en què percep que el conflicte nacional queda relegat a l'àmbit privat, com les dificultats per utilitzar el català en determinats contextos judicials, educatius o sanitaris. «Això és la privatització del conflicte amb Espanya. I és el deure de la gent implicada i compromesa políticament portar el conflicte a l'esfera política, que és on li pertoca. Per això el volem portar també al Congrés espanyol», afirma.
Alhora vol convertir les eleccions del 29 de novembre en el primer pas d'un nou cicle polític. Graupera considera que una eventual entrada al Congrés modificaria l'escenari de l'independentisme i permetria tornar a situar el debat sobre la independència al centre de l'agenda pública. La prova serà si la candidatura aconsegueix superar, primer, el repte dels avals i, posteriorment, treure representació. Si ho assoleix, el tercer desafiament seria implementar la seva via rupturista.