Judici 1-O – El Detall

Què en sabem, de la Brigada Provincial d’Informació?

El comissari en cap de la Brigada Provincial d’Informació va declarar al Suprem. Aquest alt càrrec de la Policia Nacional és investigat per l’intent del seu cos d’escorcollar sense ordre judicial la seu de la CUP el 20 de setembre i el seu cos compta amb l’agent que presumptament -encara cal resoldre judicialment el cas- va agredir el fotoperiodista Jordi Borràs el passat estiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’agent 018564 és el comissari en cap de la Brigada Provincial d’Informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya. Un alt càrrec del Cos Nacional de Policia, del grup policial dedicat a qüestions d’intel·ligència i investigació. Dimarts 2 d’abril va ser el primer a declarar al Tribunal Suprem. El seu relat no es distingia gens del de la resta d’agents interrogats. Preguntat per com van ser tractats a l’arribada de la seu de la CUP el 20 de setembre de 2017, local que pretenien escorcollar sense ordre judicial, l’interrogat parlava d’agents “assetjats de forma violenta i colpejats”. Fins i tot, deia, van haver de disparar per marxar amb seguretat. També esmentava l’ambient festiu que els concentrats van improvisar a les portes de la seu. Un fet que l’agent destacava per justificar l’actuació “proporcional” del seu cos. I pel que fa al presumpte setge que pateix la policia, el testimoni ho té clar: “encara continuen els atacs”.

L’alt càrrec policial també va assenyalar la “filtració” sobre els dispositius policials que havien d’actuar l’1 d’octubre. Una revelació que hauria permès els organitzadors del referèndum, segons ell, “saber quins passos faria la policia”. També tenia retrets contra els Mossos d’Esquadra, que “en alguns centres van obstaculitzar la nostra tasca”, “no col·laboraven” o “només s’apartaven” quan, en teoria, havien d’ajudar la Policia Nacional. Hi havia “un clima de creixent desconfiança amb els Mossos”, deia l’agent, atès que la policia catalana hauria informat de la situació de les unitats del CNP a Barcelona. Deia també l’agent que això ho tenen provat en 271 comunicats intervinguts i que també van detectar espionatge i seguiment per part dels Mossos d’Esquadra. L’última xifra que donava era la de 72 agents ferits durant la jornada del referèndum. En canvi, deia no saber res de les imatges que mostraven policies orinant pels balcons per mullar els qui es concentraven a les portes dels hotels on s’allotjaven per protestar contra la forta presència policial. Uns fets que van tenir lloc a les localitats de Calella i Pineda de Mar, al Maresme.

Fins ací, tot normal. La declaració no és gens distinta de les de la resta d’agents policials que han declarat fins ara al Suprem. Però aquest testimoni guanya importància si es té en compte quin ha estat el paper del seu cos els darrers anys. Tal com es va explicar al programa televisiu Preguntes freqüents, la Brigada Provincial d’Informació va ser creada el 1996 pel Govern de José María Aznar, que tenia Jaime Mayor Oreja com a primer ministre d’Interior. Es pretenia investigar moviments socials, malgrat que la Brigada estava adreçada, inicialment, a resoldre casos de crim organitzat i terrorisme. Distintes actuacions van servir per acusar aquesta secció policial pels seus mètodes, que no semblaven massa proporcionats. El 2002, per exemple, van acusar de terrorisme tres joves del barri barceloní de Gràcia per incendiar algunes sucursals de la Caixa. Tots tres van denunciar maltractes policials. Denúncies que no van arribar a judici. El 2014, la Brigada va extreure dades de jutges que van signar un manifest favorable al dret a decidir. La informació personal de tots ells va ser publicada al diari La Razón.

La Brigada Provincial d’Informació també formava part de l’operatiu del cos que volia fer l’escorcoll a la seu de la CUP sense ordre judicial el 20 de setembre de 2017 a la recerca de material del referèndum. I d’aquesta brigada forma part la persona acusada d’haver agredit físicament el fotoperiodista Jordi Borràs el darrer estiu. Una agressió que encara resta per provar judicialment i que no ha tingut conseqüències laborals. Segons relatava el fotoperiodista, que va acabar amb el nas fracturat, aquell inspector fora de servei el va cridar “viva Franco” després de l’agressió que distints testimonis han confirmat. Més recentment, agents d’aquesta brigada van participar en l’operació de diverses detencions a Girona. A banda dels alcaldes de Verges (Baix Empordà) i Celrà (Gironès), també va ser detingut el fotoperiodista Carles Palacio en aquesta operació dirigida per un jutjat gironí.

Tal com va revelar La Directa, des d’aquesta brigada també es va intentar captar un activista gracienc com a confident perquè li facilitara informació de la CUP relacionada amb el referèndum de l’1 d’octubre a canvi de 700 euros mensuals fixes. Un altre inspector, aquest del Grup VI de la mateixa brigada, també va mirar d'acollir confidents dels moviments socials amb maneres bastants incòmodes, segons explicaven alguns dels qui va mirar de captar. Un agent que també va fer d'assessor del ministre d'Interior de Mariano Rajoy, Juan Ignacio Zoido.

Ara, membres de la Brigada Provincial d’Informació passen pel Tribunal Suprem per declarar com a testimonis. El seu relat no es distingeix gaire del de la resta d’agents policials de cossos d’àmbit estatal, si bé la d’aquesta brigada és una història especialment relacionada amb les clavegueres de l’Estat contra l’independentisme, tal com explicava David Fernàndez en aquesta entrevista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.