Catalunya

Girona no es toca

Després dels 16 arrestos produïts arreu de les comarques gironines, la ciutat respon amb una manifestació que concentra milers de persones per fer un clam contra aquest nou embat policial.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dimecres 15 de gener. Primera hora del matí. Transcendeixen dues detencions sobtades sense cap justificació aparent. Eren les dels alcaldes de Celrà i Verges, dos pobles propers entre si governats per la CUP. Poc després, distints activistes dels CDR i de l’organització juvenil La Forja s’incorporaven a la llista. Un cop alliberats bona part d’aquests arrestats, arribava el torn del fotoperiodista -i col·laborador d’aquesta casa- Carles Palacio, que es trobava a Girona cobrint l’actualitat d’un dia inesperadament intens. En total, 16 persones detingudes. L’anècdota curiosa era la detenció, entre ells, d’Ernest Morell Torra, nebot del president català i militant a la CUP del seu poble, Santa Coloma de Farners, arrestat tot just quan sortia de la feina.

Era el balanç d’un dia agitat. El motiu de les detencions, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, era l’ocupació de les vies de l’AVE de l’estació de Girona durant la jornada de protesta que se convocà en el primer aniversari de l’1 d’octubre. Una investigació policial desvinculada -de moment- del poder judicial que assenyalava un fotoperiodista, l’esmentat Carlos Palacio, que cobria aquella acció distingit amb el braçalet que l’acreditava com a informador i amb la seva càmera. Així ho recollien, també, les imatges que els han mostrat a ell i el seu advocat en seu policial. L’acusació que recau sobre tots ells és la de desordre públic.

Davant tot això, Girona convocava una protesta que acollia la presència de milers de persones. El 2009 els Fi-asko, grup punk de pro de terres gironines, entonaven el seu "Girona, es mira però no es toca" com a crítica a l'extremada correcció i hipocresia que imperava a la ciutat de "nens de casa bona", segons ells. Aquest dimecres, però, ha estat la Girona més combativa la que, amb un sentit podríem dir oposat, ha fet seu aquest "no es toca". Imperava, sobretot, en els discursos que al llarg del vespre anirien pronunciant algunes de les persones detingudes. Contundents amb la repressió policial per part de l'Estat espanyol, sí, però també amb el Govern Torra.

També intervindrien personalitats polítiques que s’havien desplaçat fins allà com a mostra de solidaritat. Per exemple el president de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Cervera; el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri; o Elisenda Paluzie, al capdavant de l’Assemblea Nacional Catalana, qui denunciava “l’onada de repressió que forma part d’aquesta causa general per reprimir l’independentisme”.

En un sentit idèntic s’expressava l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater: “volen fer l’estratègia de la por ara que s’apropa el judici. Ens volen a casa, i ens trobaran al carrer”. En un ambient festiu, amb música de fons i amb gent que se sumava constantment a una marxa lenta i de llargària infinita -degut a l'estretor dels carrerons del centre gironí-, la manifestació confluïa finalment a davant de l'edifici de les Àguiles de la Universitat de Girona. La plaça Sant Domènech era plena a vessar. Estava previst acabar-la a la subdelegació del Govern espanyol, però les circumstàncies han modificat el recorregut final.

Una noia, estudiant de la Universitat de Girona, es trobava en crida i cerca el mateix 16 de gener. El propòsit policial era que se sumés a la llista d’arrestats, si bé no van poder trobar-la. És per això que, quan va conèixer la seva condició, els seus companys optaren per donar-li suport dormint a la Universitat amb ella. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans va fer la crida solidària i un cop acabats els parlament protocolaries de final de la manifestació es va animar a la concurrència a sumar-s'hi. Les paraules "caputxinada UdG" sonaven a l'ambient.

En general però, l'ambient era calmat, com si després de tot una jornada de concentracions a les portes de la comissaria, la gent tingués ganes de repirar i acompanyar les perones que havien estat detingudes.

Mentrestant, a Barcelona se celebrava una protesta similar que finalitzava a l’estació de França, on els manifestants tallaven les vies ferroviàries de manera simbòlica, tal com es va fer en l’aniversari de l’1 d’octubre i fet que la policia emprava per practicar les últimes detencions.

Tot plegat constituïa una nova jornada de repressió i de resposta als carrers que podria repetir-se al llarg de les properes setmanes. Amb el judici de l’1 d’octubre a les portes, amb crides constants a la mobilització i amb actuacions policials cada cop menys inesperades, hi ha tots els ingredients perquè la tensió no faci sinó augmentar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.