Vint-i-cinc galeries es coordinen per oferir una experiència artística de cap de setmana intens. Es poden visitar lliurement tantes galeries com vulguin o seguir itineraris proposats per les mateixes galeries o (la majoria estan concentrades a l’Eixample, al voltant del carrer de Trafalgar i a l’Hospitalet de Llobregat) o seguir els consells de veus del món de l’art a Cop de cor, o cenyir-se a les propostes familiars de la Barcelona Gallery Weekend (BGW), que n’ha programat sis (quatre el diumenge 20 i dues el dissabte 26).
Moltes galeries presenten apostes importants coincidint amb la BGW i dotze fan una programació especial expressament pensada per a aquesta convocatòria (batejat programa Flash) que comença dijous 17 de setembre i s’allarga fins al diumenge 20, amb una pròrroga extra per al dissabte 26.
La Galeria Mayoral sorprèn amb una col·lectiva nova comissariada pel traficant d’idees Vicenç Altaió titulada «Present permanent» i que el curador descriu així: «L’exposició “Present permanent” presenta obres d’artistes que participen d’un sistema obert allunyat de la facilitat i els vells costums. Un art que fou i és fet en síntesi de contraris: en estat de somni despert, de sintaxi trencada, d’art pobre, de matèria parlant i d’arrelament en l’ultralocal universal. Un temps d’impacte i il·luminació visual en el qual la història i el futur es troben en un temps immemorial.» Hi ha obres de Picasso, Miró, Dalí, Tàpies, Fernando Botero, Antonio Saura, Albert Serra i altres set artistes.
La galeria Palmadotze —ubicada en una masia de Santa Margarida i els Monjos— fa un pop-up a Barcelona (al carrer de Joan d’Àustria, 88), per a introduir-se en el taller de l’artista Antoni Miralda (Terrassa, Vallès Occidental, 1942), una ocasió única per a entrar al seu FoodCultura. I exclusiva durant aquesta BGW.
També serà una oportunitat per retrobar l’obra de l’artista visual Francesc Torres a Barcelona, on no exposa des de fa temps. La galeria Seltz by Ritter Ferrer (Balmes, 54) inaugura dijous «El futur ja no és el que era», gran títol de Torres, que és Premi Nacional d’Arts Plàstiques i Premi Velázquez de Belles Arts 2024, que atorga el Ministeri de Cultura. La mostra «planteja una mirada crítica sobre el passat per interrogar el futur, convidant a reconsiderar les narratives que han donat forma a la nostra comprensió del món».
A la galeria RocioSantaCruz (Gran Via de les Corts Catalanes, 627) s’exposarà aquests dies només un llibre d’artista d’Antonio Saura (Osca, 1930 - Conca, 1998) amb textos de Fernando Arrabal presentat a París del 1975, L’odeur de la sainteté. «Les estampes despleguen —diu la galeria— el llenguatge gestual i irreverent característic de l’artista, articulant una crítica mordaç, irònica i transgressora a les estructures d’autoritat religiosa. El conjunt posa en relleu la força plàstica d’aquesta publicació, així com el diàleg fecund entre la potència visual de Saura i l’escriptura d’Arrabal». La galeria també acollirà la mostra de l’antiga membre de la Companyia Carles Santos, Mariaelena Roqué (Tarragona, 1952), titulada «UnaDonaUna. AutoRetratRetratat»: performances i diàlegs amb crítics.
FUGA (Lluís el Piadós, 3) aposta per una exposició de nom provocador, «Front per a l’Emancipació i el Deliri Col·lectiu (FEDC)» de Gabriel Ventura (Granollers, Vallès Oriental, 1988). Ventura, que fa poc publicava a Anagrama El millor dels mons impossibles s’inventa el FEDC: «Una banda armada ficcional creada en el context del seu nou llibre [encara per publicar]. A través d'una sèrie de peces de diferents formats, l'exposició aprofundeix en les tàctiques, les teories i el programa polític d'un grup anarquista contemporani que lluita tant per la sobirania de la informació com per la llibertat psíquica dels ciutadans». Inclourà la performance «El somni d’Ulrike Meinhof».
Suburbia Contemporary, galeria del carrer de Trafalgar (36), acull una exposició de l’anglès Jake Aikman (Londres, 1978) conegut per ser «pintor d’espais liminars i paisatges atmosfèrics». La galeria també exposarà, exclusivament durant la BGW, «Tearjerker» del sud-africà Ed Young, que ja havia exposat a Suburbia. Cal reservar prèviament aquí.
Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) serà la protagonista a la galeria àngels barcelona amb una exposició titulada «Anima mundi. Pensament gràfic», «una selecció dels dibuixos i textos» de l’artista creats durant l’última dècada. I Lúa Coderch fa un programa Flash, només per aquesta BGW: Teoria del foc, una videocreació «elaborada a partir d’una brevíssima seqüència filmada en 35 mm» és la «metàfora per a explorar les passions que ens consumeixen».
La valenciana Amparo Tormo (València, 1960) presenta la seva obra en una exposició, «Fosc», a Zielinsky (passatge de Mercader, 10): «escultures i dibuixos que investiguen les relacions entre ple i buit, plans i profunditat». L’ombra, assegura el text crític de José Luis Clemente, «emergeix com un element constitutiu de l’obra, capaç de fer visible el buit i transformar la percepció de l’espai».
El basc Kepa Garraza presenta part de la seva obra a Víctor Lope Arte Contemporáneo (Aribau, 75) en una exposició titulada «The architecture of Power», sobre la construcció visual del poder. Aquests dies de BGW, la galeria adopta temporalment «Horses», que reflexiona sobre el discurs polític i històric que defensen els retrats eqüestres i ho fa creant noves versions d’aquest tipus d’obres.
ADN Galeria presenta les obres d’«El planeta salvatge», la tercera exposició individual en aquest espai de Joan Pallé, que té el seu taller a la Zona Franca, i les de Gema Polanco (València, 1992) de «Mujeres que cargan animales» que «parteix de l’autobiogràfic per obrir espais de transformació col·lectiva des dels quals pensar sobre el cos, el desig, la cura i la nostra pròpia honestedat emocional». Un programa Flash d’aquesta galeria és el Manifiesto: 20 años con ADNGaleria d’Eugenio Merino.
3 Punts Galeria (Trafalgar, 37) aposta per la «Synthetic Nature» de l’aragonès Alejandro Monge (Saragossa, 1988), natura sintètica perquè fa servir «materials com el ciment i les resines tintades» per a desenvolupar «processos escultòrics tècnicament complexos».
Molt a prop de la 3 Punts està Escat Gallery (Trafalgar, 47), que exposa «Las nubes no tienen casa» de la italiana instal·lada a Mallorca Federica Furbelli (Varese, 1988). Les visites guiades són només en castellà.
A l’Hospitalet, les galeries ethall (Salvador, 24) i Alegría (ronda de la Via, 7) també formen part de la BGW. ethall presenta «Clin», d’Eulàlia Rovira, que treballa instal·lacions, escultures, fotografies i performances, i «Overflow» de Sergio Prego (Sant Sebastià, 1969). Una nova obra de la sèrie «El rostro ajeno» que Prego ja va començar en aquesta galeria el 2022.
La galeria Alegría acull l’exposició «Ballestrinquers» de Jacobo Castellano (Jaén, Andalusia, 1976). No hi ha més pistes que l’accepció de ballestrinc al diccionari: «Nus mariner que es forma fent un parell de voltes amb la corda de manera que els extrems es creuen».