Judici 1-O – El Carrer

Cartells per acusar l’Estat

Òmnium Cultural va enganxar més de 20.000 cartells contra el judici durant el cap de setmana per donar resposta a l’ofensiva de l’Estat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot just dues hores abans de la manifestació convocada pel partit ultra Vox prevista per a les 12 hores del migdia a la Plaça Espanya, la vicepresidenta d'Òmnium Cultural, Marina Llansana, encetava un cap de setmana de reivindicació. D’entrada, quan encara no havien tocat dos quarts d’onze, els voluntaris ompliren els carrers de més d’un centenar de pobles i ciutats d’arreu del Principat equipats amb cartells, cola i escombres. Ja fa quasi dos mesos de l’inici del judici als líders independentistes, però les declaracions de Jordi Cuixart romanen ben vives en l’imaginari col·lectiu. Sobretot es recorda aquesta cita: "Després de 500 dies a la presó la meva prioritat no és sortir-ne, sinó poder denunciar l'atac i la vulneració de llibertats que hi ha a Catalunya i en el conjunt de l'Estat espanyol". Sota aquesta premissa, els simpatitzants d’Òmnium Cultural surten al carrer per inundar-lo amb un “tsunami democràtic” i deixar clar que “ens jutgen a totes”.

Llansana col·locava el primer cartell al barri barceloní de Les Corts enmig d’una munió de gent que acte seguit es decidia a encolar-ne a cada pam de mobiliari disponible per acusar l’Estat. Després, la vicepresidenta atenia els mitjans de comunicació per expressar que l'Estat està fent una "campanya de criminalització" de la llibertat d'expressió. Segons ella, també ho palesa el dictamen de la Junta Electoral contra l'ús a TV3 dels termes presos polítics, exili i judici a la repressió. Va cloure la seva declaració tot fent referència als guàrdies civils que van comparèixer al Tribunal Suprem la setmana anterior: “Critiquen els cartells on deia 'Democràcia i mentrestant la ultradreta gaudeix de tota impunitat per fer discursos antidemocràtics als carrers de Barcelona", en al·lusió a l'acte de Vox d'aquest mateix dissabte.

Òmnium també ha habilitat arreu del Principat més d’un centenar de punts informatius. La campanya serveix per contrarestar el tomb que està fent el judici amb la participació dels testimonis dels guàrdies civils, que proven d’acusar als manifestants de l’1-O de violents i tumultuaris. Amb això, convé recordar que en la sessió del judici del dijous 28 de març, sis membres del cos armat estatal i dos mossos d’esquadra amb les seves declaracions reforçaren el relat de la violència, de la tensió al carrer i de les amenaces als cossos de seguretat. Concretament, els agents de la Benemèrita van remarcar els «escarnis» als hotels on s’allotjaven i d’altres van assegurar que se'ls havia amenaçat i insultat a Lleida. Els dos agents dels Mossos d’Esquadra van recolzar el relat de la Guàrdia Civil sobre els fets del 20 de setembre de 2017 a Sabadell durant un escorcoll a un alt càrrec del Govern.

El dos guàrdies civils que van ser presents a Lleida van informar d'una persona que els havia seguit i enregistrat pel carrer just després del dia 1 d'octubre. Ambdós policies havien format part de l'operatiu policial de l'1-O a Lleida i van explicar que els havien insultat, increpat i amenaçat, i que tot plegat va comportar que haguessin de prendre més mesures de seguretat. "Sortíem menys i sempre en grup", van expressar. Els dos agents van afegir que es van penjar fotos seves a Facebook amb una diana. Un dels testimonis va esmentar que les fotos les va fer la persona que els seguia pel carrer. "Hi havia un text en català que deia que els agents havien pegat la gent del seu poble i feia crides a la ciutadania perquè anés a l'hotel on estàvem allotjats". Quan el fiscal Jaime Moreno li va demanar què més contenia el text, assegurà que els acusava “d'animals", que havien de marxar "fora del seu país". En el torn de les preguntes de les defenses, Benet Salellas va recordar que el text també expressava: "No caiguem en provocacions, calma, calma, molta calma".

En la sessió de tarda, tres testimonis més de la Guàrdia Civil van ser protagonistes.

En el torn de tarda, el guàrdia civil destinat a la caserna d’Igualada (Anoia) va relatar com el 28 de setembre van llançar un "artefacte incendiari" a l'interior del recinte. "Vaig veure flames i vaig avisar els bombers. Els companys ràpidament van apagar el foc", va dir. L'artefacte va ser llançat en un pati d'accés als garatges, amb fulles i cables. "Patia perquè no es propagués", va atestar, i va afegir que el llançament d'aquest objecte va afectar la gent que vivia a la caserna i moltes famílies van ubicar les habitacions dels nens a la part interior de l'edifici. "Podia ser una escalada. Un dia et llancen un artefacte i un altre dia ves a saber què", lamentava. L'agent va esmentar que el posat de la gent era de "falta de respecte" i "desvergonyiment".

És en aquest context, quan el relat que acusa de violents els votants de l’1 d’octubre i els que es manifestaven contra les forces i cossos de seguretat espanyols els dies previs i posteriors, que Òmnium Cultural multiplica campanyes per desmentir aquestes acusacions i per mirar de demostrar que aquest arguments són falsos. Amb aquest objectiu es va fer l’encartellada del passat dissabte, la Botifarrada Suprema prevista per al dissabte 6 d’abril i tantes altres iniciatives que serveixen per acusar l’Estat per fer possible aquest judici.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.