Qüestió de temps. El relat de la Fiscalia i dels testimonis durant les darreres setmanes de judici comença a tindre ressò més enllà del Tribunal Suprem. Sindicats policials demanaven la investigació de 36 persones presents en distints centres de votació l’1 d’octubre de 2017, assenyalant-los per resistència a l’autoritat o desobediència greu. Uns arguments que no han estat seguits pel jutge, tot i que ara rep més pressió.
I és que la Fiscalia dona per bona l’acusació policial i demana ara que s’investiguen nou votants dels 36 assenyalats pels agents. Es tracta de persones que hi eren a l’Institut Pau Claris de Barcelona, d’on van eixir imatges virals. Per exemple, la d’un agent fent una puntada de peu voladora enmig de l’escala on hi havia votants que miraven de barrar el pas a la policia per protegir les urnes.
D’aquesta manera, i després de distintes sessions judicials en què testimonis policials han insistit en el «clima d’odi» i «d’insurrecció» instaurat per «la massa», la Fiscalia fa perquè els jutges imputen actors anònims de l’1 d’octubre. Precisament, els mateixos que han demanat que s’investigue l’actuació policial, tal com s’està fent en alguns jutjats barcelonins.
Segons la policia, tots van entrebancar activament la seua intervenció, versió que fins ara el jutge no ha donat per vàlida. Tal com ha pogut avançar eldiario.es, la policia interpreta que les persones assenyalades es van negar a abandonar l’escala i fins i tot van arribar a «increpar amb gestos» un funcionari de l’ordre. Actituds, les de desobediència i resistència activa a l’autoritat, que podrien ser castigades amb entre tres mesos i un any de presó o amb multes. «Els nou votants mostraren una voluntat rebel de desatendre decisions i menyscabar el normal exercici de la funció pública», diu l’escrit avançat pel mitjà esmentat, que també parla d’un «clima generalitzat d’hostilitat cap als agents».
L’Advocacia de l’Estat ja va demanar la imputació de tots aquests votants, acusant-los de massa tumultuària i d’haver comès desordres públics. El fiscal que ara se suma a aquestes peticions és Diego Viallafañe, assenyalat per Jaume Asens, que exerceix l’acusació popular en nom de l’Ajuntament de Barcelona -on és tinent d’alcaldia- per repiular tweets en què es comparava l’1 d’octubre amb el franquisme. També en una entrevista a Onda Cero explicava que a Catalunya es viu un cop d’Estat i hi ha una societat dividida. En una entrevista a El País, el mateix fiscal se sorprenia per «l’agressivitat d’una societat tan oberta com la catalana. No reconeixia una societat que, de sobte, m’assenyalava com part de l’aparell repressor».