Judici 1-O

Les 24 frases de Mossos i Guàrdies Civils sobre els escarnis

Els escarnis a casernes de Manresa, Valls, Igualada, Girona, Lleida o Gandesa centren una jornada de judici especialment àgil. Els testimonis són guàrdies civils i mossos d'esquadra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

GUÀRDIA CIVIL A LA SEU D’URGELL

«Intimidació? Evidentment sí perquè en aquells moments no pots sortir de l’hotel i eren bastantes persones»

L’agent de la Guàrdia Civil que va denunciar l’escarni davant dels hotels Avenida i Nice de la Seu d’Urgell (Alt Urgell) el 2 d’octubre de 2018 afirma que els 50 guàrdies civils allotjats es van sentir intimidats per «la massa».

 

«Amenaces contra la nostra integritat física cap ni una»

L’agent admet que els concentrats no van proferir amenaces tot i que sí insults («Fills de puta, Fora les forces d’ocupació, Feixistes»)

 

SEGON GUÀRDIA CIVIL A LA SEU D’URGELL

«Vaig veure com una multitud anava a fer escarni a l’hotel i després de tota la gent hi havia un camió de bombers de la Seu d’Urgell donant suport a la marxa i donant-se un bany de masses»

L’altre Guàrdia Civil que va presentar denúncia d’escarni contra els hotels Avenida i Nice de la Seu d’Urgell explica com la concentració contra els guàrdies civils allotjats en aquests establiments tenia el suport dels bombers locals.

 

«L’escarni estava organitzat i estructurat i orquestrat. Quatre persones, tres homes i una dona, la dirigien i a través d’un altre que feia d’enllaç canviaven el escarni o els insults». Al contrari que l’altre agent, aquest guàrdia civil denuncia que allò que anomena escarni estava «organitzat». 

 

«La conseqüència és que nosaltres estàvem comissionats pel dia 1 d'octubre però després d’això, si havíem d’estar 12 dies, ens en vam haver de quedar 45 dies»

Entre les molèsties que, segons l’agent, va provocar l’escarni, hi ha el seu trasllat al Parador de la Seu d’Urgell, des de l’hotel on havien residit, i la prolongació de la seva estada a la Seu.

 

«La nostra acció l’1-O va ser molt lleugera. On no es podia intervenir, no es va intervenir». 

L’agent suggereix que no mereixien cap escarni perquè la seva acció l’1 d’octubre va ser proporcionada. Alhora es pot inferir que d’altres accions de la guàrdia civil l’1-O no van ser tan proporcionades.

 

«El tracte del propietari de l’hotel va ser molt correcte però ens va dir que nosaltres marxaríem i ell s’hi quedaria, i li feia por, tant a ell com a la seva dona. I vam fer gestions per marxar i després al Parador i a l’Avenida».

L’agent sembla voler excusar l’empresa hotelera de cap delicte d’odi contra els guàrdies civils i ho atribueix a la por que els escarnis li havien produït.

 

GUÀRDIA CIVIL A LLEIDA

«El 2 d’octubre tres agents passejàvem per Lleida i un d’ells es va adonar que un individu ens seguia. (...) Vam veure que ens estava gravant amb el mòbil(...) Després ens va dir que ens havia reconegut . Ens va insultar i amenaçar; ens va dir fills de puta , que ens anàvem a cagar, que ens anaven a matar». 

Un dels agents de la guàrdia civil que va presentar una denúncia a Lleida (Segrià) per amenaces i insults explica l’episodi.

 

«La gent del carrer no ens va increpar»

L’agent afegeix que el mateix individu que els havia insultat els empaita després amb una furgoneta, els torna a insultar i anima a la gent del carrer a insultar-los. L’agent reconeix que els vianants se’ls van mirar i van fer cas omís.

 

«Ens van penjar a Facebook les fotografies nostres, amb les cares encerclades, del servei a Artesa [no especifica si Artesa de Segre o Artesa de Lleida] l’1 d’octubre i al costat les fotografies que ens havia fet pel mòbil passejant per Lleida, amb un text en català que deia que aquests guàrdies civils passegen per Lleida i el dia abans eren al meu poble actuant contra la llibertat»

L’agent no entra més en el detall del text del Facebook però el fiscal Jaime Moreno li recorda que també hi deia «A aquests animals no els vull al meu país. Els carrers seran sempre nostres». L’agent fa referència a Artesa de Lleida (Segrià) i no a Artesa de Segre (Noguera), on l’1-O no hi van fer acte de presència els guàrdies civils.

 

«A partir d’aquell moment preníem més mesures de seguretat, sortíem menys i, quan sortíem, anàvem més acompanyats».

L’agent explica que els fets van coartar d’aquesta manera la seva llibertat a circular per Lleida. També reconeix que no van tenir cap més problema ni abans ni després.

 

SEGON GUÀRDIA CIVIL A LLEIDA

 

«Ho vam denunciar però no he rebut res, cap notificació de com ha acabat el judici. A les notícies he vist que van condemnar aquesta persona a 8 mesos presó». 

L’altre agent de la Guàrdia Civil que va denunciar insults i amenaces a Lleida el 2 d’octubre -pel mateix fet- explica que l’individu que els va amenaçar va ser jutjat i processat. 

 

 

GUÀRDIA CIVIL DESTINAT A GIRONA L’1O

 

«Els meus companys i jo estàvem de servei al voltant de la caserna de Girona. Vam sentir sirenes i, pel carrer lateral, vam veure acostar-se un comboi bombers amb uns 15 vehicles de bombers. (...) Quan passaven, els ocupants van començar fer gestos (amb el dit, signes de què teníem molta barra i la ma amb el polze cap a baix), i crits contra nosaltres: feixistes, fills de puta i covards»

Un agent destinat a la caserna de Girona per reforçar la seguretat al voltant de l’1 d’octubre denuncia els insults per part de bombers.

 

MOSSA D’ESQUADRA DE LLEIDA SOSPITOSA DE REVELAR UBICACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL

 

«Vaig rebre i enviar molts whatsapp aquells dies i no recordo aquest missatge»

La mossa d’esquadra que presumptament va enviar missatges per whatsapp sobre la ubicació a Lleida dels guàrdies civils desplaçats per l’1O, Alexandra P., nega els fets. El fiscal Jaime Moreno intenta que la testimoni s’autoincrimini i el jutge Marchena li ho recrimina.

 

MOSSO LESIONAT EN UN ESCORCOLL A SABADELL

 

«A les 9,30, quan vam arribar, hi havia concentrades unes 60 o 70 persones i tres hores després, quan vam marxar, hi hauria unes 600 o 650». 

Aquest mosso de l’Àrea de Seguretat Ciutadana de Sabadell (Vallès Occidental) es va lesionar en l’acció de protecció d’una comitiva judicial que duia a terme l’escorcoll a casa de l’adjunt al Gabinet del Departament de Presidència Joan Ignasi Sànchez. Explica que van intentar tres vegades trencar el cordó de manifestants que protegia la porta del domicili sense aconseguir-ho, a pesar que després van arribar unitats del GRS de la Guàrdia Civil i dels ARRO de Mossos.

 

«Nosaltres vam rebre empentes en l’ultima acció, quan sortia la comitiva. Es van abraonar sobre nosaltres, ens van empènyer. A mi se’m va quedar la cama enganxada i això em va provocar una petita distensió»

L’agent reconeixerà que no va fer baixa laboral.

 

«Ningú no portava la veu cantant a pesar del fet que, entre els manifestants, hi havia l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i el tinent d’alcalde Juli Fernández i dos o tres regidors més».

L’agent assegura que els polítics sabadellencs hi eren tot i que no encapçalaven la concentració.

 

SEGON MOSSO LESIONAT EN UN ESCORCOLL A SABADELL

«Una de les persones que era asseguda em va fer una puntada de peu a la planta del peu; un altre, un cop al colze, i em van doblegar els dits d’una mà»

Un altre Mosso present a l’escorcoll del domicili de l’adjunt al Gabinet del Departament de Presidència Joan Ignasi Sànchez explica que va estar tres setmanes de baixa per culpa de les lesions d’aquell 2 d’octubre.

 

GUÀRDIA CIVIL. CAP DE COMPANYIA DE LA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL DE MANRESA

 

«No van establir el perímetre que estava previst [al voltant de la caserna de Manresa] i no hi havia presència de Mossos d’Esquadra»

El cap de companyia de la caserna de la Guàrdia Civil de Manresa (Bages) explica que van patir un escarni el 21 de setembre. Va ser després que dues manifestacions paral·leles, una convocada per l’ajuntament a la plaça de la Catedral, i una convocada pels CDR (Comitè de Defensa del Referèndum) a la plaça Sant Domènec, s’uniren i es desplaçaren fins a la caserna.

 

«Havíem arriat la bandera espanyola i els manifestants van posar-hi una estelada que després es van emportar»

L’agent assegura que els Mossos no van fer res quan van penjar la bandera ni quan van pegar enganxines a la paret de la caserna.

 

«En una concentració d’estudiants davant la caserna, quan vam necessitar que s’obrís un passadís perquè un vehicle havia de sortir obligatòriament per fer un servei, els Mossos no ens van ajudar. Jo em vaig dirigir als alumnes en la seva pròpia llengua* i van obrir el pas molt respectuosos»

*en català en el testimoni

L’agent insisteix que la col·laboració dels Mossos era escassa i, quan va ser necessària per obrir un pàrking, no la va tenir.

 

GUÀRDIA CIVIL DE LA CASERNA DE VALLS

 

«Les persones concentrades cridaven ‘Votarem, Llibertat, Fora les forces d’ocupació, fatxes, fills de puta’»

El sergent primer de la comandància de Valls denuncia diversos escarnis a la caserna de la capital de l’Alt Camp.

GUÀRDIA CIVIL DE LA CASERNA DE GANDESA

 

«Es va enregistrar una pintada en el tancat perimetral de la caserna. La nitidesa de les càmeres de nit i el fet que anaren encaputxats no va permetre identificar-los. Van escriure ‘Votarem’»

El caporal primer de la caserna de Gandesa (Terra Alta) denuncia escarnis i pintades a la tanca del recinte.

 

 

GUÀRDIA CIVIL DE LA CASERNA D’IGUALADA

 

«A les 21.15 es va llançar un artefacte incendiari a la caserna d’Igualada. Vaig veure flames en zona de garatges. Vam avisar als bombers i els companys mateixos que viuen allà van sufocar el foc».

Un guàrdia civil de la caserna d’Igualada (Anoia) denuncia que el 2 d’octubre es va llençar un garbuix de roba -després especificarà que eren peces d’uniforme de l’exèrcit espanyol- dins del pati que dona accés als garatges.

 

«Va afectar prou perquè, després que llançaren l’artefacte incendiari, moltes famílies van ubicar dormitoris a les habitacions interiors. Tothom estava pendent que no tornés a passar. Pot haver-hi una escalada: Un dia un paquet incendiari i un altre, qualsevol cosa».

L’agent explica com va afectar les famílies dels guàrdies civils que viuen a la caserna d’Igualada. 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.