A les protectores cada vegada costa més trobar un espai lliure. Gossos i gats s’amunteguen mentre el nombre d’animals que arriben no deixa de créixer. La Societat Valenciana Protectora d’Animals i Plantes gestiona un dels refugis més grans del territori valencià. Aquest refugi té el compromís de no sacrificar cap animal. La seua presidenta, Beatriz de los Ángeles Carvalho, explica que la situació actual del centre és crítica: «Nosaltres hem hagut de tancar les portes per l’increment del nombre d’animals que han entrat en els últims mesos». El refugi ara mateix està col·lapsat», adverteix.
L’augment a l’estiu respon al període de vacances. «Algunes famílies no volen gastar diners en una residència o en serveis de cuidadors per a poder gaudir de les vacances tant ells com l’animal», assegura la presidenta. Així mateix, creu que encara no hi ha suficient consciència sobre el tema: «Sí que crec que ha disminuït l’abandonament per vacances, però encara no prou».
Aquests mesos de temperatures elevades són molt perillosos per als animals. Segons el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, un increment de només dos graus de la temperatura corporal òptima dels gossos o dels gats, que se situa entre els 38 i els 39 graus, pot tindre conseqüències fatals en el 50% dels casos. Això es deu al fet que les mascotes no tenen glàndules sudorípares a la pell que els permeten regular la temperatura corporal.
Al refugi de la SVPAP, arriben animals amb problemes de salut a conseqüència de la calor. «Venen ofegats per la calor i amb les potes cremades per l’asfalt», explica. A causa d’estar al carrer, moltes vegades no poden beure aigua ni tindre un lloc on refugiar-se. «Molts acaben morint a les cunetes a l’estiu», ressalta.
Per tractar d’evitar aquest perill, des de la SVPAP remarquen la importància d’acudir a un centre d’acollida si la decisió d’abandonar l’animal ja està presa. «Quan una persona abandona un animal, ha de tindre la decència de donar la cara i fer-ho en un refugi, encara que l’ideal siga que no s’arribe a aquest punt», indica. D’aquesta manera, es podrien evitar alguns dels problemes de salut que pot patir la mascota.
El fet d’estar al carrer té conseqüències psicològiques en les mascotes. «Molts deixen de menjar». Fins i tot, l’estada al refugi influeix en la seua salut mental: «El fet d’estar entre reixes, amb altres gossos bordant i molt de soroll, els espanta». A això s’afegeix la quantitat de canvis que ha viscut l’animal durant dies, setmanes o mesos.
La prevenció és clau per a evitar aquestes desatencions. D’una banda, des de la SVPAP insisteixen en la necessitat d’augmentar les sancions: «Haurien de ser més elevades». Tanmateix, en moltes ocasions, les mascotes no porten el xip obligatori i, per tant, no es pot saber qui les ha abandonades. Per aquest motiu, el més important és prendre consciència del problema. «Fa falta molta educació. Nosaltres anem a moltes escoles a fer xarrades per erradicar l’abandonament, però és molt difícil», relata.
Les adopcions en pausa
Un altre factor que influeix en la saturació dels refugis és la disminució del nombre d’adopcions durant el període estival. «El col·lapse no ha arribat només perquè hagen entrat molts animals, que també, sinó perquè al juliol i a l’agost no hi ha adopcions». El principal problema és la falta d’espai físic per a tants animals. La protectora no opta per l’acollida temporal, perquè asseguren que no poden garantir que trobaran algú que adopte l’animal en un període limitat i, finalment, els animals tornen al refugi. «Açò suposaria un doble xoc per al gat o el gos».
En aquest moment, la presidenta de la SVPAP defensa l’adopció en lloc de la compra de mascotes. «L’amor no es compra. Òbviament, qui compre un animal el voldrà, però no es pot comparar amb salvar una vida». També indica que moltes famílies volen un cadell perquè creuen que serà més fàcil integrar-lo en la família, però ella sosté que no és així: «Adoptar un animal adult o un gos amb necessitats és una sensació molt més bonica».
Els refugis demanen més ajudes per poder atendre correctament tots els animals. «Falten molts recursos econòmics. Som una protectora molt important a València i només rebem dues subvencions a l’any que resulten totalment insuficients», expressen des de la SVPAP. Segons la protectora, el suport públic hauria d’augmentar, ja que és essencial per al funcionament dels refugis. Beatriz de los Ángeles creu que el missatge principal és que un gat o un gos no és cap capritx, sinó un membre de la família que cal cuidar i estimar durant els dotze mesos de l’any.