El món de les arts escèniques valencianes ha viscut aquesta setmana una situació insòlita, profundament preocupant. El matí del 21 de setembre, el Teatre Principal de València presentava la programació de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) fins a gener. L'endemà al matí, dimarts 22, el complex tancava de manera indefinida per raons de seguretat. Un informe de peritatge fet per l’OCA (Organització de Certificació Administrativa), detectava deficiències greus i danys en l’edifici, i també diversos incompliments del protocol actual d'incendis i d'accessibilitat. Encara que, ara per ara, es descarta el possible col·lapse de la infraestructura, les mancances obliguen a tancar la instal·lació.
L’informe pericial detallava una llarga llista de perills. Entre els estructurals, clivelles en la fusta de la platea i en la façana lateral exterior, ambdues amb risc alt de despreniments, tant damunt del pati de butaques com en la via pública. També es va trobar oxidació en diferents perfils de metall i la degradació de les teules. Es creu que aquests problemes poden ser provocats per l’afegiment de maquinària que no estava prevista al pla inicial de la construcció del teatre i per filtracions d’aigua, que han provocat grans problemes d’humitat al llarg de l’edifici.
A més, destacava les deficiències en els serveis per a l’evacuació i la seguretat en un incendi. Entre els factors esmentats, s’han trobat portes assenyalades com a eixides d’emergència que estan tancades permanentment o inutilitzades, forats en escales i paviments dins del recorregut d’evacuació, la inexistència d’una càmera de retenció de fum o l’ús d’un teló tallafocs obsolet, en el qual, a més, s’han trobat l’existència d'amiant, un material fibrós altament tòxic i cancerigen que s’estima que podria trobar-se en més llocs del recinte. Afegit a aquests factors, les mesures de seguretat no són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. Si ocorreguera un incendi amb el teatre ple, que té una capacitat per a 1.226 espectadors, a la qual afegiríem actors i altres treballadors, les deficiències podrien produir una catàstrofe.
És per això que l’informe va considerar que almenys dos dels factors mencionats suposarien el nivell imminent d’emergència i altres tres, el nivell d'urgència. Això suposa la recomanació tècnica del tancament immediat del teatre. Segons el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, aquest informe va arribar dilluns al vespre, i es va actuar en conseqüència de seguida, clausurant el teatre l’endemà i reubicant la programació en altres espais culturals de la ciutat. En declaracions al programa Les notícies del matí d’À Punt, va afegir que el problema ve des de l’anterior legislatura, on es va abandonar el conveni amb la Generalitat i no es va fer cap revisió de seguretat del teatre.
«Una administració responsable no espera que existisca un perill imminent per a actuar. Actua quan els tècnics li diuen que ha de fer-ho», va sentenciar el president de l’ens provincial. En l’ambient flotava el dubte de si la Diputació va actuar tan bon punt va rebre la informació i si és cert que en l’anterior legislatura, amb el Botànic en el govern, es va descuidar el manteniment de l’edifici.
Unes deficiències conegudes
Segons l’últim informe —penjat a Internet des de divendres passat, 19 de setembre—, aquesta revisió es basa en diferents documents i controls previs. En primer lloc, menciona el Pla directiu de restauració i rehabilitació del Teatre Principal, redactat en 2021. A més, especifica que la base d’aquest nou peritatge és aquest document, i l’agafa de referència per a observar l’evolució dels danys ja identificats en aquell moment. El projecte es va acabar de definir amb el canvi de govern, el juliol de 2023, amb un pressupost de 50 milions d’euros.
L'any 2024, Rocío Gil, diputada provincial de Teatres, ja advertia que la situació del Principal era complicada. De fet, havien plantejat un pressupost de 60.000 euros per a la cura de la infraestructura. Encara que assegurava ser «optimista» i descartava el tancament del teatre. Al febrer d’aquell mateix any, la vicepresidenta segona, Reme Mazzolari, va mantindre una reunió amb els responsables de Cultura del Consell per a abordar aquesta mateixa rehabilitació. Aquell mateix estiu, Levante-EMV es feia ressò de remors de l’entorn del teatre d’un possible tancament, aprofitant els mesos d’estiu. La Diputació va desmentir aquesta informació.
Aquest 2026, els tècnics que visiten el complex comencen a advertir a la Diputació de la necessitat «urgent» d’actuació, com podem comprovar a l’annex de l’informe actual. En aquesta advertència, feta el 12 de juny, l’arquitecte informa de la condició alarmant de la façana lateral i l’existència de clivelles importants. La seua recomanació és la instal·lació d’una xarxa de seguretat i treballs verticals per a eliminar parts perilloses, que podien caure en qualsevol moment sobre els vianants. El professional especifica que es va informar a l’equip tècnic de la Diputació quan van arribar a l’estudi, però que l’enginyer de l’oficina pública que els acompanyava ja havia informat de la situació.
Malgrat això, aquest estiu tampoc s'ha fet la rehabilitació al Teatre Principal. Han passat cinc anys des del primer informe que encenia les alarmes. I, en l’últim, es parla de l’empitjorament d’infraestructures que ja en aquell moment s’havien detectat com a perilloses. Tant Compromís com el PSPV denuncien la falta d’atenció per part de la Diputació, responsable del complex. Consideren que això se suma a una legislatura marcada pel deteriorament de la cultura, i que el Principal no és un cas aïllat. «Primer purguen professionals i intenten controlar políticament les institucions culturals i ara ens trobem el Principal tancat durant anys. La cultura es defensa cuidant els espais, respectant els professionals i planificant les inversions», ha denunciat Pau Andrés, diputat de Compromís a la Diputació. A més, el diputat provincial recorda que en 2025 el seu partit va denunciar al Ple l’estat del Principal, i va fer una moció per a impulsar un Pla director del patrimoni provincial. Aquest incloïa un pressupost, un calendari d’actuacions, prioritats d'on actuar i el diagnòstic de l’estat de les infraestructures. El Partit Popular va votar-hi en contra.
Sector teatral en peu de guerra
Lluny d’assumir responsabilitats, Mompó apunta que s’ha d’aprofitar la situació per «fer el Teatre Principal del futur». Un en el qual ja portaven pensant «molt de temps». Mentrestant, es creu que l’edifici estarà tancat al públic almenys quatre anys. Al sainet se suma el que Jose Chulvi, portaveu socialista de Cultura de les Corts, considera un «IVC sense direcció», després que aquest dilluns s’anunciara que en 2026 tampoc s’anaven a celebrar els Premis de les Arts Escèniques Valencianes, guardons que no se celebren des de 2024, any que es va celebrar amb les portes tancades, marcat per la censura i la tensió arrossegada des de la dana.
L'alcaldessa de València, María José Català també es va pronunciar al respecte i va declarar que l’Ajuntament no sabia de la situació de la infraestructura: «Si jo haguera sigut conscient que hi havia un perill de tancament tan imminent, la veritat és que hauria alçat la veu d'alarma de manera prematura. Però mai vaig ser-ne conscient», assegurava. Tot i això, ha afegit que no vol responsabilitzar cap administració al·legant la complexitat i els nombrosos fronts oberts en la gestió.
L’edifici es va començar a construir en 1774 i va obrir al públic en 1854, el qual el converteix en l'auditori més antic que es conserva a la ciutat. Un dels patrimonis del cap i casal. Per això no només necessita una cura especial, sinó que cal que incorpore dispositius actuals per a situacions d’emergències i per a complir el dret d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.
Comptat i debatut, el despropòsit del Teatre Principal ha posat en mode combatiu els directament afectats, els professionals. Dijous passat, es concentrava a les portes del Teatre el sector de les arts escèniques valencianes: «Com és possible que un edifici públic emblemàtic amb una activitat cultural continuada arribe a una situació que obliga al seu tancament immediat? Quines inspeccions s’han fet durant aquests anys? Quines deficiències es coneixien? Quines actuacions de manteniment i restauració s’han realitzat? Quines inversions s’han fet? Quines actuacions estaven previstes i no s’han executat? I, sobretot, quines responsabilitats corresponien a cadascuna de les administracions implicades?», es preguntava entre aplaudiments l’actriu Maria Almudéver, presidenta del sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV).