Més de 300 ajuntaments i diversos Consells Comarcals (alguns, com el del Solsonès, de manera unànime) han presentat al·legacions en contra del PLATER (Pla Territorial d’Energies Renovables) presentat per la Generalitat. El que el Departament de Territori va qualificar diumenge, en un comunicat, com un «elevat nivell de participació social» per les al·legacions presentades (més de 12.000) és considerat, per la Xarxa Catalana per a una Transició Enertètica Justa (XCTEJ) «un pla que no ha comptat amb la participació dels municipis: les al·legacions no són una forma de participació», segons la portaveu de la Xarxa Montserrat Coberó, que també va posar en dubte que només siguin 12.000.
Coberó va afegir que el PLATER «causarà la destrucció de molta superfície d’espais natural i camps de conreu» i, a més, vulnera la llei en més de 30 punts, sobretot incompleix la Llei de Canvi Climàtic 16/2017 del Parlament de Catalunya però també les lleis d’Espais Agraris, la d’Avaluació ambiental, la de Promoció de l’Energia Renovable i la Llei Europea del Clima i la de la Restauració de la Natura. El PLATER «no prioritza la instal·lació en zones antropitzades» -és a dir que la situa de vegades en zones naturals- i «no impulsa l’autoconsum individual i col·lectiu a les llars i a les empreses», segons Coberó.
Les al·legacions globals presentades per la XCTEJ i més de 300 ajuntaments consisteixen en 367 pàgines que inclou al·legacions jurídiques preparades pel jurista Eduard de Ribot sobre els esmentats casos de vulneració de diverses legislacions catalana, espanyola i europea, però també quinze informes signats per experts en energia com Antonio Turiel, Sergi Saladié, Alicia Valero, etc...
Àlex Terès, alcalde de Vilademuls i president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany va ratificar l’exposat per Coberó i va demanar al Govern de la Generalitat que faci marxa enrere i es comenci a treballar un «document consensuat i equilibrat, discutit primer pels ajuntaments, de baix a dalt, com sempre hem demanat». Segons Terès, «no cal trinxer el país per fer una transició energètica».
L’alcalde de Pinós i membre del Consell Comarcal del Solsonès, Xavier Vilalta, va recordar que «tots els municipis del Solsonès han signat les al·legacions generals: disset municipis amb diferents partits, superfícies i realitats però és que això no va d’un gremi o d’un partit sinó una comarca sencera». Vilalta va recordar que al Solsonès hi han destinat 2.600 ha a parcs fotovoltaics o eòlics i això «és una bestiesa perquè correspon a uns 2.600 camps de futbol per fer energia mentre que al Solsonès tenim una presa, Llosa de Cavalls, que es desaprofita per l’energia hidroelèctrica i no dona ni un megawatt».
Xavier Sànchez, alcalde de Viladasens i membre també del Consell Comarcal del Gironès, com després el representant d’Unió de Pagesos Josep Marrugat, va recordar que «la sobirania energètica no es pot fer a costa de la sobirania alimentària» i aquest PLATER «és la destrucció del món rural». També va qualificar l’ambiciós pla de només és parcial perquè «no contempla ni parcs de bateries ni plantes de biogàs ni de biomassa». Sànchez va animar als municipis petits que s’uneixin a les al·legacions perquè se’ls oferirà, a través de la Xarxa, un suport jurídic i tècnic.
Consol Riera, de Mobilitzem la Llera [del Ter] va destacar que és molt sospitós que molts dels municipis afectats per les grans zones per a energies renovables siguin precisament ajuntaments de menys de mil habitants, que no es poden permetre el luxe de tenir tècnics ni assessoria jurídica per defensar-se còmodament davant del PLATER i tot el que pot arribar en forma de grans parcs fotovoltàics o eòlics.