La manifestació de diumenge horabaixa a Palma contra la turistificació va ser un enorme èxit de participació. L’assistència va superar les previsions. Si la Guàrdia Civil volia desmobilitzar amb les detencions de dues activistes del moviment contra l'excés turístic deu dies abans, va assolir exactament el contrari, com era lògic esperar. Segons les xifres de Delegació del Govern es manifestaren unes 25.000 persones. Segons els organitzadors, la plataforma Menys turisme, més vida —formada per una setantena d’organitzacions—, foren al voltant dels 70.000.
Tot va anar la mar de bé. Fins que la policia espanyola ho espatllà. Va ser ja al final de la manifestació, quan uns agents impediren l’accés de més gent al punt de concentració final. L’estranya actitud policial provocà la reacció de la gent: discussions, tensió, càrregues i diversos ferits.
Unes hores abans, a partir de les sis de l’horabaixa d’un diumenge afortunadament no tan calorós com els dies anteriors es començà a reunir a la plaça del Rei en Jaume —d’Espanya, a la nomenclatura oficial— una gernació arribada de tots els racons de Mallorca, amb cotxes, autobusos, tren... Ben aviat la plaça es va omplir i es veié que seria una de les grans manifestacions celebrades a la capital mallorquina i balear. Més enllà de l’habitual ball de xifres, no hi ha dubte que el 26 de juliol quedà inscrit en la història de les mobilitzacions contra la turistificació. La participació va ser prou més gran que en les de 2025 i 2024.
La marxa necessità més d’una hora per buidar la plaça de concentració. Quan la coa sortia el cap feia devers una hora i quart que havia arribat a Ses Voltes —a la murada de Palma, als peus de la Seu—, on s’havia de llegir el manifest i celebrar algunes actuacions musicals. Durant tot el recorregut, rere de la pancarta «Mallorca al límit», se sentiren les consignes cridades pels manifestants, que portaven cridaners eslògans escrits en llençols, cartolines, banderes... «Tenc dret a viure on vaig néixer», «Tu mina, mi ruina», «Jo també estic farta», «Sa raó mos vessa, Mallorca també»... es podia llegir, entre molts d’altres.
El manifest que llegiren els organitzadors a Ses Voltes comparà la situació que es vivia a Mallorca el 2000 —quan per primera vegada el GOB usà el lema «Mallorca al límit»— i la que s’hi viu ara. El resultat, consideren, és ferest, perquè en aquest quart de segle l’illa no ha fet més que empitjorar: més turistes —quasi s’han duplicat en el conjunt balear: de 10 milions a prop dels 20 que seran enguany—, menys recursos naturals, més saturació, preus més cars —en especial els de l’habitatge— i, en fi, s’ha arribat a una situació que consideren «crítica».
«Denunciam que el límit ja fa anys que s'ha superat. La turistificació va envair les nostres costes, després els nostres pobles i ciutadans, i actualment està ocupant les nostres cases», en referència al lloguer d’habitatges per a estades turístiques. I això mentre el mercat, amb preus desorbitats, «obliga (els residents) a abandonar ca seva». El panorama general mostra, al parer de la plataforma, que Mallorca «es continua destruint i comercialitzant com un decorat per a turistes».
Per als activistes contra la turistificació només hi ha una opció: el decreixement turístic, que troben que és «ineludible» per poder garantir que els mallorquins puguin seguir tenint unes condicions de vida «dignes», amb serveis públics «ajustats a les seves necessitats», que la cultura i la llengua pròpia pugui seguir existint, atorgar als habitatges la condició de ser «per viure i no per especular», que es puguin assolir millors «condicions laborals» per a un creixent nombre de residents que cobren prou per sota del que necessiten objectivament per viure dignament, i, en fi, perquè sigui possible portar a terme una vertadera protecció del territori i el medi ambient. «En definitiva», resumeix el manifest, «estam convençuts que menys turisme és més vida» i adverteix que «només acceptarem el decreixement com a solució. A Mallorca no hi caben més cotxes, més hotels, més lloguers turístics, més franquícies de cafè, menjar ràpid... i no hi caben més turistes».
La part negativa de la festiva reivindicació la va aportar la policia, com s’ha esmentat. Els agents no saberen gestionar l’allau de gent que al final de la manifestació volia accedir a Ses Voltes i la situació es descontrolà, amb el resultat de càrregues, llançament de pilotes de goma... amb el resultat de vuit ferits, inclòs un fotoperiodista. El delegat del Govern espanyol a Palma, Alfonso Rodríguez, es limità a dir —el mateix vespre— que havia seguit «amb preocupació» els «fets posteriors a la manifestació», que hi havia hagut «imatges que són inacceptables» i que «demanaré un informe exhaustiu i les explicacions necessàries perquè s’assumesquin les responsabilitats que hi pogués haver».
L’endemà, la policia espanyola assegurà, segons recollia el diari Última Hora, que l’actuació havia estat correcte, perquè els agents hagueren de fer front a un «grup perfectament organitzat» d’uns 300 activistes que «cercaven baralla des del començament». La presidenta del Govern, Marga Prohens, considerà aquest dilluns que «les imatges» dels aldarulls són «impactants i lamentables» i instà al delegat del Govern espanyol que doni explicacions «perquè, al cap i a la fi, és el màxim responsable». El diputat al Congrés de Més Sumar, Vicenç Vidal, reclamà la dimissió del delegat, igual que també ho va fer la cap de Podem a les Balears, Lucía Muñoz.