L’ambient dels dies previs a la manifestació contra la turistificació, aquest diumenge horabaixa a Palma, no es podien encalentir més. Si amb la detenció de la setmana passada de dues activistes del moviment contra l’excés turístic per part de la Guàrdia Civil es pretenia desmobilitzar la gent, l'efecte ben segur que serà el contrari, perquè tot indica que la reacció haurà estat activar-se com mai. Si més no, així ho pareix escasses hores abans de la mobilització popular, que podria ser una de les més concorregudes de les que s’han celebrat a Palma.
La polèmica detenció encara coeja. El general de brigada de la Guàrdia Civil Alejandro Hernández, cap d’aquest cos policial i militar a les Balears, explicà als mitjans de comunicació —dimecres passat— que les arrestades no ho foren per «ser activistes», sinó per haver pogut cometre diversos «delictes», com «pertinença a organització criminal, trencar vidres, espenyar panys i les pintades», i emfatitzà que talment ho determina la llei per als supòsits que en aquest cas, a parer seu, concorrien. En resum, digué que «l’actuació va ser proporcionada» als fets.
És prou cridaner que el cap de la Guàrdia Civil defensi en públic una actuació dels seus subordinats. Això connota una excepcionalitat del cas que, agradi o no al cap uniformat, gairebé ningú no entén a les Illes. No debades s’han multiplicat les mostres de rebuig davant l’actuació repressora. És significatiu el cas del PSOE, el seu delegat del Govern a les Balears, Alfonso Rodríguez, va dir a principis de la setmana en una entrevista radiofònica que ell no entrava en la polèmica i que l’operatiu va ser decidit —«com sempre»— pels caps de la Guàrdia Civil. La consigna pareixia ben clara: silenci. Ni una paraula digueren, els càrrecs socialistes. Tanmateix, així com augmentava la polèmica, al cap de cinc dies de les detencions, Cosme Bonet, secretari d’Organització del Partit Socialista a les Illes, va fer una referència molt suaument crítica a les detencions i al cap de vint-i-quatre hores la candidata a presidenta, Rosario Sánchez, en la mateixa línia, digué que tota actuació policial «ha de ser proporcionada», deixant entendre que no ho va ser la desenvolupada la setmana anterior a Santa Maria contra les dues activistes.
La polèmica encara va rebre una nova empenta quan l’endemà de les estranyes declaracions als periodistes del cap de la Guàrdia Civil, el jutge que instrueix el cas el va desmentir amb una contundència absoluta: res d’organització criminal ni cap altre greu delicte, només imputa a les dues al·lotes un càrrec de danys lleus, res més.
L’implícit desmentiment judicial a l’acció repressora és brutal i condueix novament a la qüestió essencial: per què es va detenir, emmanillar i tractar com a perilloses delinqüents dues activistes del moviment contra la turistificació?
Per molt que la Guàrdia Civil hagi volgut definir l’operació com una actuació normal i corrent, no ho va ser. El jutge deixa clar que, com a molt, es tracta de danys a la propietat. La necessitat dels uniformats d’autojustificar-se connota que són conscients que quelcom no s’ha fet bé. La coincidència de les queixes duríssimes —com mai— de la Federació Hotelera contra el moviment Menys turisme, més vida i l’actuació repressora se situen en una seqüència cronològica que dona versemblança a la sospita que hi hagué una voluntat de llançar un missatge contra la crítica per l'excés turístic que tant molesta els hotelers; quelcom que es reforça pel fet que els agents transmeteren a la premsa local que «els que cometin delictes contra els interessos turístics a Mallorca seran detenguts», quan mai havien dit res igual respecte als altres delictes. I, finalment, les reaccions crítiques en el món polític i social palesen que queda compromesa la posició de la Guàrdia Civil, si més no davant de bona part de la societat mallorquina i balear.
Pel que fa estrictament a la manifestació d’aquest diumenge, el GOB, el principal grup del moviment Menys turisme, més vida ha criticat «l’intent de criminalització» i ha animat la ciutadania a participar massivament en la mobilització a través d’un manifest molt breu publicat a les xarxes social, incloent-hi un cartell que expressa visualment la massificació amb l’eslògan «Mallorca al límit»: «El territori, destrossat. Els pobles i barris, turistificats. Els espais naturals, amenaçats. La mobilitat, col·lapsada. L’habitatge, inaccessible. Les famílies, ofegades. Les cases, convertides en un negoci. L’especulació, desbocada. L’aigua, gastada. Les infraestructures, saturades». Un panorama que mereix que «defensem el dret a viure a Mallorca i aturem aquest model de creixement que fa massa temps que opera sense cap mesura damunt el territori i damunt la gent».