Catalunya pateix anèmia en habitatges públics. En contrast amb la resta de països europeus, el parc d’immobles en mans de l’administració catalana és ben magre. Només el 2,5% dels habitatges catalans estan sota control públic. Una manca de penetració i presència al mercat que limita la seua capacitat de foc per corregir l’actual escalada de preus, tant per a llogar un pis com per intentar comprar-se una casa.
Amb l’objectiu de capgirar la situació, el Govern català del PSC i els Comuns van presentar a finals de la setmana passada un pla per sumar més habitatges públics, que aquest dilluns entrarà en discussió al Parlament. L’objectiu del paquet de mesures acordat entre els socialdemòcrates i els esquerrans és aixecar entre 15.000 i 20.000 pisos protegits en quatre anys. Per aconseguir-ho, plantegen construir habitatges públics en sòl reservat a oficines, hotels o equipaments, i també reconvertir locals comercials en llars i augmentar fins a un 20% l'edificabilitat de sòls urbanitzables.
Aquest paquet de normatives s’implementarà als 271 municipis catalans —on viu el 90% de la població del país— amb el mercat erigit en una autèntica olla de pressió i estressat fins al límit. Entre les accions que pretenen impulsar, hi ha el blindatge de l’ús de residència habitual i permanent de tots els nous habitatges que es construïsquen. De fet, els nou immobles mantindran la qualificació d’habitatge de protecció oficial de manera indefinida i en cap cas podran desqualificar-se, una pràctica que està en l’origen de l’esquifit parc públic de llars.
«La iniciativa es correspon a una prioritat inajornable: ampliar el parc d'habitatge protegit i garantir que l'habitatge compleixi aquella funció social, essencial, que és la de ser una llar», va defensar Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. «Vivim un moment d'emergència residencial que exigeix més capacitat d'actuació, més cooperació amb totes les institucions i menys temps entre la planificació i l'obra», va completar.
Jéssica Albiach, presidenta dels Comuns al Parlament de Catalunya, va assegurar que posaran «facilitats amb l’agilització dels tràmits i la burocràcia», però també augmentaran «l'exigència», perquè aquests nous pisos que es construeixin hauran de ser habitatges protegits de manera permanent. «Estem desplegant les polítiques més ambicioses en l'àmbit de l'habitatge que mai no s'han dut a terme a Catalunya», va subratllar Paneque.
Catalunya, de fet, ja assaja una regulació intensiva dels lloguers. El PSC, ERC, els Comuns i la CUP va pactar l’any passat un projecte de llei per a regular l'habitatge de lloguer, amb mesures com ara l'ordenació dels preus de les habitacions, la inclusió dels arrendaments de temporada al topall de preus i l'ampliació dels supòsits per emprar el dret de tanteig i retracte. Aquesta intervenció del mercat va validar-se a tocar de les festes de Nadal.
En aquella sessió parlamentària, la consellera Paneque va disseccionar les línies del pla del Govern català del socialista Salvador Illa per a construir 214.000 pisos assequibles amb la mirada posada en l'any 2030. D'aquests poc més de 210.000 habitatges, 100.000 seran de promoció pública, on la meitat serà destinada per a lloguer i l'altra per a compra. El full de ruta comptava amb una mobilització prevista de 8.000 milions d'euros i es tractava d’una acció paral·lela a un altre pla presidencial per aixecar 50.000 immobles públics. Tota una ofensiva per l’habitatge.