Cada any, unes 4.000 persones estudien català en 130 universitats situades fora de l’àmbit catalanoparlant. Des que, fa cent anys, va obrir el primer lectorat de català a Liverpool, el nombre d’universitats que han obert estudis de català i cultura catalana ha crescut gràcies a l’ajuda econòmica de l’Institut Ramon Llull (i abans d’ell, gràcies al Departament d’Universitats de la Generalitat) i a l’interès de les mateixes universitats, ja que n’hi ha 37 que financen aquests estudis.
Quatre de les deu universitats amb més prestigi del món (Oxford, Cambridge, Stanford i Berkeley) tenen lectorat de català i també 14 del rànquing de 50 primeres universitats.
A la Universitat de Barcelona, han començat les quarantenes Jornades Internacionals per a Professorat de Català, que n’han reunit uns 80 —la meitat dels aproximadament 160 professors universitaris de català fora de l’àmbit lingüístic.
Amor a Brno
Elena Casas ha estat i tornarà a ser lectora de català a la Universitat Masarykova de Brno (Txèquia). Va començar de lectora el 2018 a Brno i va fer els quatre anys de lectora que es poden fer —és el màxim—; després ha estudiat el doctorat en aquella universitat —en cotutela amb l’Autònoma— sobre «La recepció literària de la literatura txeca en català».
Això vol dir Milan Kundera, Bohumil Hrabal o Karel Čapek, «que ara s’està recuperant perquè s’han acabat els drets».
«Soc de Rubí, vaig estudiar a l’Autònoma, ens vaig apuntar a les convocatòries del Llull de professorat. Jo, en principi, m’havia apuntat a una altra universitat —potser alguna de França o Regne Unit, perquè conec l’idioma— però, quan em van entrevistar, em van recordar que a Txèquia podia fer més classes de literatura —que és el que jo preferia— perquè a Brno es fa un grau d’estudis catalans, no només català. Vaig anar a provar-ho i ja hi porto vuit anys. El primer any ja vaig conèixer el meu xicot, que és d’allà i que ja sabia català. Va estudiar català a la mateixa universitat i quan el vaig conèixer ja el parlava molt bé».
De bon començament no sabia txec, però Brno és un dels pocs llocs del món —l’altre és Tolosa de Llenguadoc— on hi ha un grau d’estudis de català, la qual cosa vol dir que no només s’estudia la llengua —també la cultura— i es fa al llarg de tres anys. D’entrada, Casas va poder donar classes de literatura catalana a alumnes de tercer que ja havien fet dos anys de català.
Elena Casas s’hi troba com a casa, a Brno. «He après txec, però no el parlo com en Jiří parla el català».
Quan escoltes en Jiří, dubtaries si és català occidental o oriental, però mai diries que té accent txec o de qualsevol país eslau que no coneguis.
Ell va ser, primer, alumne del grau de català i després professor de català —ara acaba perquè ha estat quatre anys de lectorat.
«Vaig començar a estudiar filologia hispànica, vaig visitar Barcelona i m’hi vaig enamorar de la ciutat», explica Jiří. «Com que vaig veure que a Brno hi havia també classes de català, vaig decidir apuntar-m’hi. El que vaig trobar va ser uns professors molt simpàtics i m’hi vaig quedar. Llavors vaig descobrir la literatura i la cultura catalana; vaig conèixer més lectors i fins avui».
Les raons que porten a estudiar català poden ser molt diferents. Ell explica que n’hi ha que s’hi pugen per la «marca Barcelona», com li va passar a ell, però també reconeix que té alumnes —sobretot nois— encisats amb el futbol del Barça i això els anima a matricular-se de català. «A més, hi ha alumnes de castellà que volen eixamplar els seus coneixements i fan català, o euskera, que també s’ensenya a Brno. Jo mateix vaig fer quatre semestres d’euskera.»
Joc de miralls a Polònia
Segons Josep-Anton Fernàndez, director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, la presència en universitats destacades és molt important perquè «els que estudien català, acostumen a ser els millors estudiants dels seus departaments i acaben esdevenint aliats i prescriptors» de la llengua i la cultura catalanes.
Com s’ha dit, hi ha dues universitats que tenen graus de català —Tolosa de Llenguadoc i Brno (Txèquia)—; i al setembre s’inaugurarà el Centre d’Estudis de Montreal que serà el cinquè, amb els de Londres, París, Siena (Itàlia) i Poznan (Polònia).
També es reprendrà la docència del català a Beijing, on la pandèmia va provocar el trencament d’uns estudis que s’impartien des de feia cinc anys.
A Poznan (Polònia), la Inga Błażejewska va començar a estudiar perquè li feia «molta il·lusió poder llegir Carme Riera en la llengua original». Va fer un treball de màster sobre Joc de miralls de l’autora mallorquina i ara voldria fer el doctorat amb una tesi sobre com evoluciona el subjecte del jo en autors com Àlex Susanna, Miquel Pairolí i altres. Mentrestant fa classes de lectorat a compatriotes polonesos: «Com que tinc la meva pròpia experiència d’aprendre català, crec que sé els possibles problemes que els alumnes polonesos s’hi trobaran». No és el cas de la pronúncia:
«Crec que la pronúncia no és molt difícil perquè el polonès té coses que s’assemblen al català, però en gramàtica, els pronoms febles són molt difícils».
Afegeix que encara no fa llegir Carme Riera als alumnes, però que són molt fàcils de motivar amb festes com la de Sant Jordi.
Tot és possible a Granada
A Granada hi ha dos lectorats, un a la Facultat de Traducció i Interpretació, i l’altre a la de Lletres, i sumen més de cent alumnes que estudien català. Elba (de Sant Martí de Tous, a l’Anoia) i Maria (de Terrassa) hi han fet cap després de dues estades curtes, com a lectores, a Guadalajara (Mèxic) i Madrid.
Les raons per les quals el català desperta tant d’interès a Granada tenen el seu origen, aventuren, en motius sociodemogràfics: «Un dels motius —diu Elba— podria ser pels lligams que té Andalusia amb Catalunya per tota l’onada immigratòria que hi va haver als anys cinquanta, seixanta i setanta. M’he trobat molts alumnes que tenen vincles familiars o d’amistat amb Catalunya i vulguis o no, els ha despertat l’interès cap a la llengua catalana».
Maria, que fa classe a Traducció i Interpretació, reconeix que són alumnes molt «competents i motivats», potser perquè «la Facultat de Traducció de Granada és de les millors d’Espanya». Afegeix que alguns dels alumnes pensen també en traducció literària del català al castellà o viceversa. «Veuen el mercat editorial com un camp de treball en el futur, i tant».
Més enllà de l’àmbit lingüístic català, sembla que hi hagi tantes raons per estudiar català com professors per a ensenyar-ne.