Qui s'haja apropat algun cop a Mora la Nova és molt possible que haja visitat el Museu del Ferrocarril que hi ha a la localitat. No n'hi ha per menys. És normal que aquest municipi de la Ribera d'Ebre dispose d'un museu d'aquest tipus: al capdavall, el tren va determinar el creixement i l'esdevenir d'aquest municipi entre finals del segle XIX i meitat del segle XX. Allà, a Mora la Nova es situà un dels nusos ferroviaris més importants de la península: era ací on feien el relleu les locomotores de vapor que unien, primer, Barcelona amb Saragossa, i, després, Barcelona amb Madrid. No només això, també s'hi rellevaven les tripulacions: maquinistes, fogoners, revisors, mossos, agents guardafrens... En definitiva, un formigueig de combois i oficis que alimentà l'economia i contribuí al dinamisme demogràfic.
Fa quasi mig segle, però, que Mora la Nova deixà de jugar aquell paper. D'aquella economia molt centrada en l'activitat ferroviària se n'ha passat a una altra més diversificada. Una mica d'agricultura, sector terciari, xicotetes empreses d'açò i allò altre i, també, clar, la central nuclear d'Ascó que, des de mitjan dècada dels setanta (l'entrada en funcionament data de l'any 1983), ha determinat el futur d'aquesta comarca banyada per l'Ebre.
En l'horitzó, tanmateix, s'ha començat a dibuixar una nova alternativa: la possible instal·lació d'una de les gigafactories d'Intel·ligència Artificial que la Unió Europea vol repartir arreu del continent per guanyar autonomia respecte dels seus competidors globals. Un projecte d'alta volada que es va oficialitzar aquesta mateixa setmana a la Moncloa, amb una reunió en què van participar govern espanyol, Generalitat i les companyies privades que s'hi han volgut involucrar.
Gigafactoria Espanyola d'Intel·ligència Artificial SL és el nom del consorci que els engloba a tots. L'empresa estarà controlada al 48% per l'Estat -a través de la Societat Espanyola de Transformació Tecnològica- i a l'1% per la Generalitat -mitjançant l'Incasòl-. El 51% restant queda en mans de grans corporacions: Telefónica, Banco Santander, ACS, i la startup Multiverse Computing. La inversió inicial ascendeix a 1.500 milions d'euros.
La voluntat de la UE és dotar-se de grans centres de dades per guanyar sobirania tecnològica, a la vista del retard que el Vell Continent té respecte d'altres parts del món. Aquest juliol és previst obrir el termini de presentació de candidatures. A finals d'any o principis del vinent, Brussel·les farà públics els emplaçaments guanyadors.
El hub del sud
Per què, però, Mora la Nova, un municipi de 3.309 habitants lluny dels grans centres de decisió és la ubicació triada? És una pregunta que sura en l'aire, també en el mateix municipi, on no són pocs els qui senten que, tot plegat, els ha caigut al damunt sense saber massa bé com ni per què. «Aquest és un projecte que ve de lluny i que és fruit de molts anys de treball previ», justifica Francesc Barberà, que és president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
Francesc Barberà: «Aquest és un projecte que ve de lluny i que és fruit de molts anys de treball previ»
Al capdavall, aquest és un territori en la cruïlla. D'acord amb el calendari del govern espanyol, l'any 2030 és prevista l'apagada del reactor Ascó I. Dos anys després serà el torn d'Ascó II. I tot i que el desmantellament continuarà generant economia i lloc de feina, a mitjà termini es dibuixa un horitzó d'incertesa per a tota la comarca.
«Des que tenim damunt la taula el calendari de tancament, al Consell Comarcal vam començar a treballar, amb l'ajuda d'una consultoria, en projectes de reindustrialització per dinamitzar el territori -explica Jesús Álvarez, que és alcalde de Mora, del bracet del PSC-. En aquell procés van participar 160 agents econòmics i socials. D'entre totes les opcions l'estratègia més valorada va ser la d'apostar per les tecnologies».
Fou així com va nàixer la idea de crear CoEbre LAB, un laboratori d'innovació social digital que tenia per objectiu donar suport i impulsar accions, iniciatives, activitats i projectes al voltant de la societat digital. Fou una proposta pionera al món: el primer laboratori 5G al món rural.
Paral·lelament, el Consell Comarcal i l'Incasòl van impulsar el polígon industrial el Molló, el 70% del terreny del qual és a Mora i l'altre 30% a Tivissa, cridat a ser el primer clúster TIC de la Catalunya sud, amb quatre hectàrees de terreny. Allà hi ha, de fet, el CoEbre LAB.
«Ara fa un any i mig la Unió Europea va fer una crida d'interès per implantar gigafactories d'abast europeu i tant la Generalitat com nosaltres vam veure que hi havia una oportunitat en allò», explica Francesc Barberà. La disponibilitat energètica (la Ribera d'Ebre és excedentària en producció d'energia i genera, de fet, el 60% de tota l'energia que es consumeix a Catalunya), amb una subestació a a la vora, jugava a favor.
«La nostra candidatura tenia tota la lògica del món. Crec que tenim molts atributs per convertir-nos en la gran gigafactoria d'IA del sud d'Europa», assevera l'actual president del Consell Comarcal. «Ens queixem tot sovint que a la Ribera només consumim el 6% de tota l'energia que es produeix a la comarca. Ara hi ha l'oportunitat de fer-ne ús, en benefici del territori. Seria incoherent renunciar-hi", afegeix l'alcalde de Mora la Nova. I rebla: "Aquesta és una inversió de futur».
Curtcircuits
Amb tot, però, hi ha veus que es miren amb cert escepticisme tots aquests cants de sirena. S'han agrupat a través de la Plataforma Aturem la Gigafactoria d'IA, de què participen Terra Alta Viva, Associació Sediments, Terra i Pau, CGT i Ecologistes en Acció. Temen que els ajuntaments i el Consell estiguen donant a les grans empreses involucrades un xec en blanc a canvi de la implantació d'una infraestructura que tindrà alts consums energètics i d'aigua. Desconfien, també, de l'impacte que generarà en forma de creació de llocs de treball.
Mireia Grangé: «La comarca està a l'expectativa. Estem en un moment d'impàs, d'un model de comarca a un altre»
«Si t'ho mires en perspectiva, aquest és un territori on, recurrentment, apareixen aquests grans projectes. És com si tot el que es planteja hagués de ser a gran escala: les nuclears, els macroabocadors, els cinc-cents aerogeneradors repartits per la comarca...», reflexiona Sergi Saladié, geògraf natural de Vandellòs que sempre ha mantingut una veu molt crítica en el model de gestió del territori que s'ha implantat en aquesta part de Catalunya.
Saladié, qui ha participat en un parell de taules rodones organitzades al territori, lamenta el que, a parer seu, ha estat «una manca de participació en el projecte per part de la ciutadania». «En un moment en què hi ha urgències en el territori, correm el risc de drenar recursos públics cap a l'àmbit privat, sense que el retorn estigui assegurat», afegeix.
«Crec que la comarca està a l'expectativa -diu Mireia Grangé, que és presidenta del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre-. Estem en un moment d'impàs perquè estem passant d'un model de comarca a un altre. A partir d'ací, tinc dubtes sobre què suposarà aquesta indústria per al territori i, a escala laboral, quants llocs de feina reals es generaran. I, si realment genera tants llocs de treball com prometen, quin serà l'impacte en una problemàtica que ara mateix és greu com ho és l'accés a l'habitatge».
No són poques les veus que temen que els llocs de feina qualificats acaben estant lluny de la Ribera. El projecte, tal com està concebut actualment, contempla disposar de centres de suport a Alcalà de Henares i Portugal. En totes les converses amb les veus escèptiques sura el greuge de la perifèria: la sensació d'haver estat històricament maltractats.
Tren al futur
La perspectiva és tota una altra pels qui estan al darrere de l'impuls d'aquesta proposta. A parer seu, després de l'etapa d'esplendor ferroviària a Mora la Nova; de l'espenta laboral que va donar Erkimia, a Flix; de l'obertura de les centrals nuclears, a Ascó i Vandellòs, la gigafactoria dona l'oportunitat d'obrir una nova etapa en línia amb els vents que bufen.
«No aspirem a substituir els 2.000 llocs de feina que han generat les centrals nuclears, però pensem que la gigafactoria pot tindre capacitat tractora i ser el vector principal per a la creació d'un ecosistema empresarial nou», confia Francesc Barberà, qui, en contestació a les veus crítiques, assegura que «la Unió Europea no donaria el vistiplau a un projecte que no garantira la seua sostenibilitat».
«Entenc que hi haja gent entusiasmada amb el projecte i que hi haja altres que s'ho miren amb dubtes -expressa Jesús Álvarez, alcalde de Mora i fills de ferroviari-. Però en el seu dia també hi hagué gent que desconfià del ferrocarril perquè veien aquells trens com mostres. La nuclear no la volia ningú, però després ha estat un factor de desenvolupament. La IA suposa un repte majúscul en la transformació de l'economia. L'experiència demostra que ens cal capacitat de governança en la IA i Mora i la Ribera d'Ebre estan en disposició de participar d'aquest procés. No tindria cap sentit donar l'esquena a aquesta oportunitat».