Quaranta-vuit hores després de la reunió institucional entre la Generalitat Valenciana i el Ministeri d'Hisenda, la societat civil valenciana mou fitxa. I ho fa per demanar al Consell que abandone la seua postura de bloqueig i participe activament en el procés de negociació que el Ministeri d'Hisenda iniciarà en els pròxims dies amb reunions bilaterals amb les comunitats autònomes i, posteriorment, en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).
«És el moment de practicar una política útil i responsable. Per això instem al president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, que s'assega a negociar amb el Govern d'Espanya sense dilació, sense posicions maximalistes i anteposant l'interès general de la ciutadania valenciana al rèdit partidista», asseguren en el seu comunicat. Així mateix, insten els partits polítics valencians a recollir les propostes del manifest i «fer-les valdre en l'àmbit estatal, tant en el Congrés com internament en els seus partits».
La Plataforma per un Finançament Just, va nàixer l'any 2017 amb la voluntat de fer pressió als partits polítics per tal que s'aprovara un nou model de finançament que no perjudicara els interessos valencians. Aleshores, havien passat tres anys des que caducara l'anterior. S'hi integraren, la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), dos dels sindicats majoritaris del País Valencià (CCOO i UGT) i entitats cíviques, com ara FAMPA-València, la Confederació d'Associacions Veïnals (CAVE-COVA) o Acció Cultural del País Valencià, entre més. Des d'aleshores, la Plataforma ha pressionat amb intensitat diversa als partits polítics amb responsabilitat de govern per tal de materialitzar la revisió.
Exigeixen «una reforma del sistema que siga justa i equitativa». En aquest sentit, diuen, «el nou model ha de reconèixer explícitament la situació singular d'infrafinançament estructural de la Comunitat Valenciana i garantir, des de la seua entrada en vigor, un finançament per habitant ajustat que ens situe en la mitjana de l'Estat». En l'actualitat, el País Valencià és l'autonomia pitjor finançada de l'Estat i li separen trenta punts percentuals de Cantàbria, la més ben finançada.
En el comunicat fet públic aquest dimecres, la Plataforma exigeix, a més, la creació d'un fons d'anivellament transitori, la condonació del deute que és conseqüència de l'infrafinançament crònic, l'execució efectiva de les inversions compromeses i una reforma fiscal progressiva per ampliar la capacitat recaptatòria de l'Estat.
El moviment d'aquest dimecres al matí, a les portes de les Corts Valencianes, serveix per pressionar Juanfran Pérez Llorca en un moment clau. La intenció del Ministeri d'Hisenda és reunir-se en els pròxims dies amb les autonomies que s'han mostrat obertes a negociar la seua proposta i, abans de l'estiu, convocar el CPFF, on són representades els titulars d'Hisenda de totes les comunitats. El Govern espanyol pretén que al setembre la reforma entre al Congrés i s'aprove abans que finalitze l'any.
Tanmateix, els plans del Govern espanyol es toparan amb la negativa rotunda de les autonomies governades pel Partit Popular a participar en aquest procés. De la darrera reunió del CPFF, aquestes van eixir amb un no rotund a la proposta que va posar a sobre de la taula el Ministeri. Els conservadors retreuen a Pedro Sánchez que aquest model haja estat prèviament pactat amb Catalunya, l'autonomia que ha actuat com a desllorigador d'un procés —el de la reforma del model de finançament— que estava completament bloquejada.
Tanmateix, el document que Hisenda ha posat damunt la taula és benèfic per al País Valencià, en garantir-li 3.600 milions d'euros d'ingressos més que l'actual sistema. Tot plegat deixa en una posició complicada Juanfran Pérez Llorca i el Partit Popular valencià. En la reunió de dilluns passat, l'actual inquilí de la Generalitat va insistir a reclamar el fons de compensació, una exigència que el Ministeri descarta.
L'altra qüestió que separa la Generalitat del Ministeri és la condonació del deute, un punt en el qual el Govern valencià compta, també, amb la complicitat de la Plataforma per un Finançament Just. L'Estat preveu condonar 11.210 milions d'euros, quan l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques ha calculat que la xifra hauria d'incrementar-se, d'acord amb la situació d'infrafinançament que ha patit el País Valencià, fins als 17.800 milions d'euros.