Que Catalunya ha actuat sempre com a desllorigador de molts assumptes a Espanya és, a aquestes altures, indiscutible. Ho va ser en l'etapa de la Transició i ho ha estat també en el procés de descentralització. També en matèria de finançament: si el 2009 es dugué a terme la reforma del finançament autonòmic fou per la insistència catalana. Ara és de nou Catalunya, i més concretament el pacte d'investidura entre el PSOE i Esquerra Republicana, el que obre la porta a la condonació d'una part del deute autonòmic.
Es tracta d'un cafè per a tothom que, segons va explicar ahir el Ministeri d'Hisenda, suposarà que les autonomies deixen de tornar a l'Estat 88.252 milions d'euros. És l'operació d'aquestes característiques de més envergadura feta mai a Espanya. «A menys deute, més estat de benestar», assegurà ahir María Jesús Montero. L'anunci, aquest dilluns, arriba a només dos dies de la celebració del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l'òrgan col·legiat on són representats el Govern espanyol i els responsables d'hisenda de les autonomies.
L'encarregat de donar la bona nova en primera instància fou Oriol Junqueras, en anunciar a mig matí que el seu partit i el Govern espanyol havien arribat a un acord pel qual l'Estat perdona a Catalunya 17.104 milions d'euros. Aquests diners representen el 22% del total de deute que la Generalitat ha contret amb l'Estat d'ençà que el Govern espanyol posà en marxa el fons de liquiditat autonòmic (FLA).
Que fora Junqueras qui anunciara l'entesa no era casual: l'anunci d'ahir és resultat del pacte d'investidura que Esquerra i PSOE van signar el novembre de 2023.
Cafè per a tothom
Només una hora després de la compareixença de Junqueras, el Ministeri d'Hisenda, per boca de Montero, enquadrava la quitança catalana en el marc d'una condonació general a les autonomies. Segons la ministra, l'assumpció del deute autonòmic —contra el qual brama part de la dreta mediàtica espanyola— parteix de la premissa de reconèixer que la resposta que es va donar en l'anterior crisi financera per part del Govern espanyol no va ser adequada, la qual cosa va suposar un fort endeutament dels seus comptes.
Andalusia serà el territori més beneficiat per la quitança: 18.791 milions d'euros.
L'origen d'aquesta problemàtica cal situar-lo en l'esclat de la bombolla immobiliària i en la insuficiència del model de finançament aprovat l'any 2009, en temps de José Luis Rodríguez Zapatero. A la vista que moltes autonomies estaven a punt de declarar-se en fallida, l'any 2012, el govern de Mariano Rajoy va crear el fons de liquiditat autonòmic (FLA). Aquest és un mecanisme a través del qual l'Administració central ha estat prestant diners a les autonomies per tal que aquestes pogueren mantenir els tres pilars de l'estat del benestar que són competència seua: sanitat, educació i benestar social.
Amb el càlcul fet pel Ministeri, la condonació del deute valencià aplegaria els 11.210 milions d'euros. Andalusia és el territori més beneficiat en nombres absoluts, amb 18.791 milions d'euros. Es dona la circumstància que aquest mateix cap de setmana la ministra Montero ha estat ratificada com a líder dels socialistes i, previsiblement, serà la candidata a la Junta. La condonació a les Balears es quedaria en 1.741 milions d'euros.
Hisenda durà la proposta al Consell de Política Fiscal i Financera que ha de tenir lloc demà dimecres a Madrid. Es tracta de l'òrgan col·legiat on s'aborden les qüestions relatives al finançament de les autonomies. En ell estan representades les comunitats i Hisenda. El Partit Popular —que governa en onze de les disset comunitats autònomes— ja ha dit que rebutjarà la proposta del Govern espanyol.
Aquest dilluns Núñez Feijóo fou taxatiu a aquest respecte: «Els presidents del Partit Popular votaran que no. Votaran que no a la desigualtat, al fet que es premie la mala gestió, als privilegis i a la compra de la Presidència del govern amb pagament en efectiu dels diners de tots els espanyols als independentistes».
Una incongruència convenient
El Govern valencià es troba, de moment, entre l'espasa i la paret. Ahir, en la línia marcada per Gènova, Carlos Mazón va avançar que la Generalitat Valenciana votarà, en el CPFF, en contra de la proposta plantejada per Hisenda.
Des de la tardor passada, Mazón ha reiterat que, en aquesta matèria, la Generalitat considera irrenunciables tres aspectes: la reforma del finançament; un fons d'anivellament fins que s'aprove la dita reforma, i la condonació del deute. La seua proposta és a tot o res, una aposta que li permet mantenir la tensió discursiva amb el PSOE, que fins ara ha rebutjat el fons d'anivellament.
Això li serveix com a coartada per mantenir en un segon pla la contradicció en què es mou el PP valencià respecte del seu partit matriu. Mazón i els seus —i també els experts que assessoraven l'anterior govern i l'actual— saben que la condonació de part del voluminós deute valencià és condició indispensable per reflotar les finances de la Generalitat i permetre que torne a finançar-se en el mercat.
Rebuig balear
En línia amb el Govern valencià i la pauta marcada per Gènova, també la presidenta de les Illes va mostrar ahir el seu rebuig a la proposta de la Moncloa. Segons va manifestar Marga Prohens, «és una proposta només amb Catalunya i pensada per a Catalunya». La líder del PP balear exigeix negociar la reforma del model de finançament.