—El Consell de Ministres va remetre dimarts al Congrés el Projecte de llei de mesures excepcionals de sostenibilitat financera per a les comunitats autònomes de règim comú. En resum, la mesura que ha de permetre la condonació d'una part del deute de les autonomies. En total, es condonaran 83.232 milions d'euros, dels quals, 11.210 corresponen al País Valencià. És un bon punt de partida?
—No ho és. Aquesta condonació es queda curta, molt curta, i a, a més a més, no soluciona el problema principal que té avui el sistema de finançament, que és que hi ha un infrafinançament col·lectiu i un altre particular. Per tant, per començar, no ataca la base del problema.
D'altra banda, aquesta proposta ignora una PNL (proposició no de llei) que es va aprovar al Congrés el març de 2017 i una altra proposició que va aprovar el ple del Senat el maig de 2023. En totes dues s'assenyalava que els dèficits de finançament suportats de manera recurrent per les comunitats autònomes havien de tindre mecanismes de compensació mitjançant condonacions.
En tot cas, la xifra de 83.000 euros que Hisenda ha posat a sobre de la taula és totalment insuficient. El Ministeri vincula la condonació a l'increment del deute en el període que va des de desembre de 2009 a desembre de 2013, és a dir, el període de la crisi financera, quan, en realitat, el deute de les comunitats autònomes naix per una insuficiència financera del model dissenyat el 2009.
Tant el Congrés, com el Senat, com el gruix dels especialistes hem dit que el que cal solucionar és el deute generat per la insuficiència financera.
—Jo pretenia preguntar-li per les tres fases que ha establert el Ministeri per fer el càlcul, però, pel que veig, a parer seu, hi ha un problema de gènesi...
—El problema principal d'aquest model és que el Ministeri pretén fer una condonació del deute de 83.252 milions d'euros, a pesar que ha quedat palès que la insuficiència del model actual des de 2009 a 2023 s'ha valorat en 234.000 milions d'euros. Per tant, la xifra que el Ministeri posa a sobre de la taula està molt lluny de satisfer el perjudici generat. En concret, els 83.252 milions d'euros només compensen el 36% de l'infrafinançament.
«La insufiència de l'actual model és de 234.000 milions. La proposta de condonació del Ministeri d'Hisenda és de 83.252 milions»
En segon lloc, quan s'analitza cas per cas, ens trobem que el País Valencià, d'aquests 83.252 milions d'euros, només rep el 19,33%. A comunitats autònomes que pateixen una situació d'infrafinançament semblant a la nostra —tot i que menys greu que la que pateix el País Valencià—, com és el cas d'Andalusia, Castella la Manxa o Múrcia, se'ls condonen percentatges que estan per sobre del 27%. En el cas d'Andalusia, el percentatge és del 48%.
—El cas d'Andalusia és el més cridaner. Té un deute d'aproximadament 40.000 milions d'euros, dels quals 24.000 són deute amb l'Administració central. Se li condonen 18.000 milions. En el cas del País Valencià, tenim 62.000 milions d'euros de deute, dels quals un poc més de 50.000 amb l'Estat. I se'ns condonen 11.000 milions.
—Clar, perquè en el model de condonació dissenyat pel Ministeri, el 75% d'aquesta condonació es distribueix entre les autonomies en funció de la població ajustada. El resultat és que les comunitats que, com Andalusia, tenen molta població ajustada, són les més beneficiades.
Aquest model de finançament, de forma sistemàtica, no ha proveït de suficients recursos a les comunitats autònomes. Però és que, a més a més, el País Valencià, ha estat un 8% per sota de la mitjana dels recursos. I això són molts més diners dels 11.000 milions d'euros que ara pretenen condonar. L'IVIE (Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques) va calcular que el 78,6% del deute que té el País Valencià és resultat d'aquest infrafinançament. Com pot ser, aleshores, que se'ns condone només el 19% del total de deute viu?
Però és que encara hi ha més. En teoria, la condonació vol ser la resposta al problema de l'infrafinançament. Aleshores, com pot ser que autonomies sobrefinançades com Galícia o Castella i Lleó se'ls condonen percentatges del deute del 32% i del 26%, respectivament? Els valencians, de nou, som discriminats amb aquesta proposta de condonació.
—Aquesta proposta del Ministeri és una farsa per als valencians i les valencianes?
«Als valencians, que estem infrafinançats, ens condonen el 19% del deute. A Galícia, que esta sobrefinançada, un 32%»
—Per als valencians i les valencianes, aquesta proposta de condonació del deute no és cap solució. A més, aquesta condonació tenia uns objectius molt clars. El primer objectiu era reduir el deute. En el nostre cas, l'IVIE ha demostrat que el 78,6% del deute és conseqüència de l'infrafinançament. I, en canvi, només se'ns condona el 19,3%,
El segon objectiu era normalitzar la situació financera de les autonomies. Però és que, en el cas valencià, després de la condonació, serem l'autonomia que més deute viu tindrem. Encara més, el percentatge del deute valencià sobre el total de deute de les autonomies, després de la condonació, serà més alt que abans, perquè se'ns ha condonat menys que en la mitjana.
Un altre dels objectius és facilitar l'accés als mercats. En el nostre cas, això serà impossible perquè el deute que ens quedarà, en relació amb els ingressos corrents del pressupost de la Generalitat Valenciana, serà superior al que exigeixen els mercats perquè les emissions de deute siguen qualificades d'inversió.
També es va dir que un dels objectius era reforçar l'estat del benestar, i això és del tot impossible. Perquè si la condonació es reparteix seguint el criteri de població ajustada, però no considera l'infrafinançament, tindrem els mateixos pocs recursos en sanitat, educació i protecció social. Finalment, el Ministeri argumenta l'estalvi en interessos que generarà la condonació, però aquest efecte no queda clar, ja que l'Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) afirma que aquest estalvi s'ha de destinar obligatòriament a la cancel·lació del deute, i, per tant, no hi haurà més recursos disponibles per a les comunitats autònomes.
—Així doncs, aquesta condonació d'11.000 milions no millora la viabilitat de les finances públiques de la Generalitat?
—Per tal que la Generalitat siga viable des del punt de vista financer, cal complir tres condicions. En primer lloc, reformar el sistema de finançament per tal que hi haja una millora dels ingressos que rep la Generalitat. En segon lloc, mentre no es reforma el sistema de finançament, cal un fons d'anivellament que ens acoste a la mitjana d'ingressos de les comunitats autònomes. En tercer lloc, cal condonar el deute que és conseqüència de l'infrafinançament patit. Sense la combinació d'aquestes tres condicions, la viabilitat financera de la Generalitat serà impossible.
—Vostè ha participat en els treballs tècnics per assentar la posició valenciana. Com se sent en veure aquesta proposta?
—Aquesta és una condonació insuficient i desvinculada del problema de l'infrafinançament. Encara més, aquesta proposta de condonació agreuja la discriminació que pateix el País Valencià. Estic d'acord amb aquells que diuen que aquest model de condonació és arbitrari i desvinculat del problema de l'infrafinançament.
Jo no l'acabo d'entendre, perquè qualsevol pot comprovar, en veure les xifres finals, que, per a algunes comunitats autònomes i, especialment, la valenciana, no s'assoleixen els objectius marcats.
—En principi, aquesta condonació emergeix de l'acord d'investidura d'Esquerra Republicana amb el PSOE. L'origen, doncs, és una reivindicació catalana. Ha tingut l'oportunitat d'analitzar com tracta, aquesta proposta, a Catalunya?
—Efectivament, aquesta proposta de condonació emergeix de l'acord amb Esquerra per condonar a Catalunya part del deute. En aquest cas, l'acord establia un mínim de 15.000 milions d'euros, al qual se li dona satisfacció. A partir d'ací, sembla que el meló no es vulga encetar més.
Hi ha veus que exigeixen que la condonació estiga vinculada a una reforma del sistema de finançament. Aleshores, una opció seria fer primerament una condonació del 50% del deute conseqüència de l'infrafinançament generat pel model, i l'altre 50% deixar-lo per a quan hi haja nou model de finançament. Això ens permetria a tots tornar a la disciplina fiscal i, crec, el resultat que ens donaria seria més positiu que no ara. Això seria així tant per al País Valencià com per a Catalunya.
—Sembla, però, que Catalunya està satisfeta amb aquesta condonació perquè compleix amb l'exigència que havien posat a sobre de la taula. En tot cas, s'ha acabat aplicant una mena de cafè per a tothom de la qual no eixim ben parats.
—D'acord amb els meus càlculs, en la proposta de condonar primer el 50% del deute conseqüència de l'infrafinançament generat pel sistema de finançament autonòmic, i després l'altre 50%, Catalunya obtindria 18.800 milions d'euros i el País Valencià 23.833.
—L'anterior consellera d'Hisenda, Ruth Merino, va dir, en línia amb altres autonomies governades pel PP, que es posicionaria en contra d'aquest model de condonació. Quina seria, a parer seu, la postura correcta per part de la Generalitat?
«Compromís hauria d'exigir la condonació de tot el deute provocat per l'infrafinançament»
—En aquesta matèria, la postura dels dos partits que han d'arribar a un acord per tirar endavant aquesta qüestió, és incomprensible. Si Gènova diu no a la condonació del deute, el PP valencià diu que no, sense més ni més. Si Ferraz diu que no al fons d'anivellament que si defensa el PP, els socialistes valencians diuen que no.
Aleshores, com hem d'avançar els valencians en aquesta matèria? Si de veritat, en clau valenciana, la situació d'asfíxia financera els preocupa, haurien de superar aquestes posicions de bloqueig.
—Siga com siga, ara la proposta del Consell de Ministres passa al Congrés dels Diputats. Allà, Compromís té dos diputats. Quina hauria de ser la seua postura en relació amb aquesta proposta de condonació?
—En la meua opinió, la de consens a la Plataforma Valenciana per un finançament just, és a dir, l'exigència de condonació de tot el deute provocat per l'infrafinançament. Ara bé, Compromís ha votat en dues ocasions a favor de la investidura de Pedro Sánchez, a canvi d'un catàleg de promeses. I, a hores d'ara, s'acumulen els incompliments.
La proposta de condonació que ara posa el govern de Pedro Sánchez és un incompliment més. Per tant, cal plantejar-se si és el moment d'engolir a qualsevol preu o, per contra, és el moment de ser coherent i exigir que es complisca allò que es va firmar.
—Vostè, particularment, què opina?
—La xifra de condonació del deute fixada pel Ministeri és molt reduïda en relació amb el problema d'infrafinançament de les comunitats autònomes generat pel sistema de finançament. El criteri de vincular la condonació a l'augment del deute de les comunitats autònomes entre els anys 2019 i 2013 és arbitrari i no atén les recomanacions, tant del Congrés dels diputats com del Senat. Els resultats mostren diferències entre comunitats autònomes inexplicables, ja que la que més pateix l'infrafinançament del sistema ix malparada en relació amb altres sobrefinançades. Al País Valencià no s'aconseguirà cap dels objectius fixats pel Ministeri per a aquesta condonació, no s'augmentaran els recursos per a sanitat, educació i protecció social, i continuarem sense poder acudir als mercats per a finançar-nos.
—A Andalusia se li acaba condonant 18.791 milions d'euros (d'un deute aproximat als 40.000 milions). Creu que el fet que la ministra d'Hisenda siga, alhora, la candidata del PSOE a la presidència de la Junta d'Andalusia, pot haver influït d'alguna manera?
—Quan es va fer la primera proposta de condonació, crec que ella encara no era candidata. Crec que a partir dels 15.000 milions que es plantegen des de Catalunya, s'ha anat vestint el sant, que és com se solen fer les coses en matèria de finançament.
On sí que crec que pot haver-hi condicionament és en la proposta preliminar de reforma del model de finançament que s'ha filtrat a alguns llocs i de la qual, segons sembla, Andalusia serà la més beneficiada.
—En principi, el Ministeri ha dit que posarà damunt la taula una proposta de reforma al gener o al febrer. Hi confia, tot tenint en compte com han anat les coses en el passat?
«En determinades condicions, un finançament singular com el de Catalunya podria ser interessant per al País Valencià»
—Més enllà de la possibilitat que el Ministeri faja una proposta, tinc poques esperances, en el context de debilitat parlamentària que tenim actualment.
Ara bé, estem en una fase singular. En primer lloc, perquè Catalunya, que ha estat l'autonomia que sempre ha empentat per a tirar endavant qüestions autonòmiques, és favorable a involucrar-se. Alhora, tant al govern d'Espanya com al de Catalunya els interessa que hi haja una reforma si volen tindre una miqueta d'aire per tirar endavant els pressupostos. Tot plegat, juga a favor d'una hipotètica reforma.
—El finançament singular que exigeix Catalunya, quines repercussions tindrà per al País Valencià?
—El País Valencià sap que en el règim multilateral de les comunitats autònomes de règim comú no ens ha anat bé, ja que el problema històric de l'infrafinançament mai no s'ha solucionat. Per tant, estudiar alternatives de bilateralitat, o d'increment d'autonomia financera, o d'assumpció de més responsabilitats en la recaptació de tributs, no sembla que siga una mala idea. De fet, hi ha un estudi de l'IVIE que diu que, en determinades condicions, un finançament singular podria ser interessant per al País Valencià.
No perguem de vista que avui el País Valencià no és receptora de solidaritat en aquest model. A hores d'ara, els valencians rebem un 30% menys de recursos que els càntabres, o un 78% menys que les comunitats forals. A mi em fa gràcia quan diuen «és que el finançament singular és insolidari». Però és que el sistema de règim comú actual encara és menys insolidari.
—Sembla un clam en el desert, el dels valencians...
—La cosa ve de lluny. Al País Valencià se'ns va negar el dret d'accedir a l'autonomia per la via del 143. Tenim les competències de sanitat i ensenyament des de finals dels anys vuitanta. Aleshores, ens transferiren les competències amb el cost efectiu que tenien en aquell moment, que eren mínims.
L'any 2001, abans de generalitzar per a totes les comunitats autònomes les competències en sanitat i ensenyament, es va valorar què havia passat amb les comunitats que havíem accedit en els anys vuitanta a aquestes competències. Fedea, l'any 2001, va valorar que l'infrafinançament que havia patit el País Valencià entre els anys 90 i 97 requeria compensar-li tot el deute que tenia fins aquell any i lliurar-li, addicionalment, un ingrés equivalent a un terç del deute acumulat, al voltant de 4.800 milions d'euros.
Després, el finançament s'ha anat renovant, però mai ha resolt els problemes de gènesi. El model actualment vigent ha estat valorat per molts experts com ineficaç, perquè es va dissenyar el 2009, quan veníem d'una etapa econòmica expansiva. Però aquest model s'ha desenvolupat en una fase de cicle recessiu, primer per la crisi financera de l'any 2018, després per la crisi del deute de 2012 i la política d'austeritat. A això li va seguir una pandèmia i, finalment, un greu problema d'inflació derivat de la invasió d'Ucraïna. El resultat és un model ineficaç i que, a més a més, manté diferències entre comunitats autònomes de més del 30%. Això no permet a algunes comunitats autònomes, com la valenciana, poder mantenir en condicions els pilars de l'estat del benestar. I això no ho diem només els experts valencians. Ho ha dit també Fedea o el Cercle d'Economia de Barcelona, per assenyalar dos instituts d'estudis, un a Madrid i l'altre a Catalunya.