La població immigrada té un paper cada vegada més important dins del mercat laboral català, segons les conclusions de l’informe del Consell del Treball Econòmic i Social de Catalunya que fou presentat al Parlament de Catalunya el 26 de maig. El document destaca que el 78,4% de la població immigrant és extracomunitària i que es tracta d’un col·lectiu més jove i en edat de treballar. Entre l’any 2004 i 2024, més d'1.180.000 persones nascudes a l’estranger s’han incorporat a Catalunya.
Actualment, Catalunya compta amb més d’1,1 milions de persones de nacionalitat estrangera en edat potencialment activa, una xifra que representa ja el 21,2% de la població activa del país. Com es pot apreciar, ha crescut l’impacte de la població migrada jove, però l’informe alerta que aquest creixement no compensa la disminució de població jove nascuda a Catalunya, fet que converteix la immigració en un element clau per al futur demogràfic i econòmic de Catalunya. Tal com va defensar Carlos de Pablo (representant de la UGT al CTESC) en presentar la ponència, «l’arribada d’estrangers que venen a treballar a Catalunya s’ha de percebre com una oportunitat per l’economia del país, i no com una amenaça a la nostra societat».
Són les principals conclusions de l’informe Bones pràctiques en integració laboral de les persones migrades, un treball dirigit per Xavier Riudor i confeccionat per diversos experts, entre els quals figuren com a principals autores Eva Miñarro, Cristina Boada i Montserrat Martínez. Aquest estudi consisteix en una radiografia detallada de la situació de la integració laboral de les persones migrades a Catalunya, i demostra que el fenomen de la immigració ja sosté Catalunya, però la integració dels treballadors estrangers continua sent un repte pendent.
En la presentació de l’acte, el president del Parlament, Josep Rull, advertí que Catalunya afronta un «repte demogràfic» que exigeix una resposta col·lectiva i una implicació global de totes les institucions i agents socials. En aquest sentit, va defensar que la immigració no s’ha d’abordar només des de l’escolta o l’acollida, sinó també des de la capacitat d’«incorporar talent» i construir «intel·ligència col·lectiva». Segons Rull, la integració laboral de les persones migrades forma part de l’agenda política i social del país, perquè, segons va afirmar a l’inici de l’acte, «ens juguem la viabilitat del futur de Catalunya».
El president del CTESC, Ciriaco Hidalgo, va reclamar una integració laboral digna. Durant la presentació de l’informe, Hidalgo va recalcar que l’objectiu de l’estudi és identificar «què funciona i què es pot millorar» en les polítiques d’inclusió laboral. «Les migracions esdevenen un fenomen clau pel futur del nostre país, calen polítiques públiques, sòlides i coherents, amb una mirada a llarg termini», explicà Hidalgo.
Dades i desigualtats: el repte de la integració
Carlos de Pablo, conseller del CTESC i representant de la UGT, fou l’encarregat de presentar un informe que ha requerit mesos de treball i que es marcava com a objectiu general identificar i il·lustrar aprenentatges que poden ser transferibles en matèria d’integració laboral de la població estrangera. L’estudi, elaborat a partir d’anàlisi de dades, revisió documental i entrevistes amb experts també recull aquelles pràctiques i polítiques que han donat millors resultats. En total, l’informe inclou 34 bones pràctiques, 76 pràctiques prometedores i 13 casos detallats.
Segons destaca de Pablo: «Les migracions no han de ser un problema, sinó una conseqüència lògica dels drets humans. El treball que presentem conté recomanacions i objectius molt clars per generar oportunitats de creixement.» Tot seguit afegeix: «Aquest informe està destinat només a aquells que aspirin a integrar els migrants a la societat, es tracta d’un informe propositiu centrat a donar oportunitats a través de dades empíriques i subjectives, una eina que es posa a l’abast dels dirigents polítics del país.»
L’informe mostra les desigualtats que continuen afectant les persones migrades dins el mercat laboral. Els immigrants tenen més atur, més temporalitat i més presència en feines poc qualificades. Segons l’estudi, la taxa d’atur de les persones estrangeres és del 13,9%, gairebé el doble que la de la població espanyola. A més, aquestes concentren gairebé el triple d’ocupacions de baixa qualificació i cobren, de mitjana, un salari un 22,3% inferior.
Un full de ruta per millorar la inclusió laboral
Les recomanacions del CTESC ocupen el centre de l’informe i deixen clar que la integració laboral ja no es pot tractar com un debat secundari. El document defensa que el futur econòmic i demogràfic de Catalunya dependrà, en bona part, de la capacitat del país per integrar laboralment milers de persones que ja formen part del mercat de treball català. Les 85 recomanacions de l’estudi funcionen, d’aquesta manera, com un full de ruta polític per afrontar aquest repte. Aquestes es divideixen en tres dimensions que les articulen: el marc legal, les mesures de formació i treball i els factors facilitadors en matèria d’integració laboral.
Un dels principals problemes que assenyala l’informe és la situació administrativa irregular. El CTESC alerta que la burocràcia i la lentitud dels processos de regularització condemnen moltes persones migrades a la precarietat laboral. Per això reclama simplificar tràmits, reforçar les oficines d’estrangeria i agilitzar els procediments administratius. El document posa especial atenció en la regularització extraordinària prevista per al 2026, que podria beneficiar entre 150.000 i 200.000 persones a Catalunya i que es presenta com una oportunitat tant per garantir drets com per cobrir necessitats del mercat laboral català.
Però l’informe insisteix que regularitzar no és suficient. Moltes persones amb condició d'immigrant arriben al mercat laboral sense orientació ni informació clara sobre les oportunitats disponibles. Davant d’això, el CTESC aposta per crear itineraris personalitzats d’inserció laboral i reforçar l’acompanyament durant tot el procés, identificant les competències, la formació i l’experiència professional de cada persona per adaptar-les millor a les necessitats de les empreses.
La llengua apareix també com una de les grans eines d’integració. El CTESC defensa que aprendre català i castellà és clau tant per trobar feina com per participar plenament en la societat. Per això, reclama ampliar l’oferta de formació lingüística gratuïta i flexible, especialment aquella vinculada directament al món laboral. L’anàlisi també alerta sobre la sobrequalificació i denuncia que moltes persones del col·lectiu migrant acaben treballant per sota de la seva preparació acadèmica per culpa de processos d’homologació massa lents i complicats. Davant d’aquesta situació, el CTESC reclama agilitzar els tràmits i crear sistemes més flexibles de reconeixement de competències.
L’informe també posa el focus en les dones migrades, un dels col·lectius més afectats per la precarietat laboral, amb més temporalitat, més parcialitat i salaris més baixos. Per això el document reclama incorporar una perspectiva de gènere en totes les polítiques d’integració laboral i impulsar mesures específiques per reduir aquestes desigualtats.
L’informe del CTESC deixa clara una conclusió: Catalunya necessita la immigració per sostenir el seu futur econòmic i demogràfic, però això només serà possible si la integració laboral deixa de ser una assignatura pendent i si es passa a l’acció amb mesures reals. Davant l’envelliment de la població i la manca de professionals en diversos sectors, els treballadors estrangers són una peça clau per al mercat laboral català. Tot i això, aquest futur només serà viable si es garanteixen feines dignes, estables i amb oportunitats reals de desenvolupament professional. Més enllà de les dades, l’informe planteja un debat de fons sobre el model de societat que Catalunya vol construir durant les pròximes dècades. Per aquest motiu, el CTESC posa l’escrit a disposició dels líders polítics com una proposta de canvi i transformació social.