Primer aniversari del PNL

Òmnium assenyala les baules febles del Pacte Nacional per la Llengua: escola i món laboral

Òmnium Cultural reconeix un avenç important en l’accés a l’aprenentatge del català, un esforç del Departament de Política Lingüística, per l’increment de 30.000 places per als cursos de català (i la promesa de 50.000 més), però demana més implicació de la resta del Govern de la Generalitat per avançar a l’escola, en el món laboral i en l’àmbit dels esports.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich ha volgut recordar, un any després de la signatura del Pacte Nacional per la Llengua (PNL), que «a les escoles i instituts es juga la principal partida d’aquest segon any del PNL» perquè, a les amenaces dels tribunals contra el català com a llengua vehicular, s’ha de sumar una davallada de l’ús del català a les aules de quart d’ESO, segons un «estudi sociodemogràfic i lingüístic» de 2006 a 2021: fins al 46% (una baixada del 16%) en la docència; fins al 21% en els treballs en grup (–46%).

Antich reclama la reacció d’Educació perquè hi ha una majoria a favor fins i tot entre les persones migrades: «Vuit de cada deu està a favor de la immersió perquè els seus fills i filles tinguin una capacitació lingüística plena». Per tant, calen més recursos i un suport decidit del Departament.

«No pot fer tota la feina el Departament de Política Lingüística», ha advertit Antich, que reconeix avenços importants en els cursos de català per nouvinguts (i cursos següents) que coordina el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Antich celebra que, en aquests cursos, s’hagi pogut oferir 30.000 places més i que el Govern hagi reaccionat a l’últim procés de regularització amb 50.000 places més. «Només així podrem acostar-nos a l’objectiu del PNL d’incorporar 100.000 nous parlants l’any», objectiu prioritari que pretén revertir el retrocés en l’ús social de la llengua. Antich també assenyala dos espais «pendents del Pacte: la feina, en el cas dels adults, i l’esport, en el dels joves».

Per a l’àmbit laboral, el PNL preveia onze mesures el desplegament de les quals ha estat «gairebé inexistent», tot i que es tracta d’un món en què la socialització és important i atreu molts immigrants perquè «són persones que han vingut a casa nostra a treballar»: el 36% dels professionals ha nascut fora de Catalunya segons l’Idescat i «nou de cada deu llocs de treball creats des de la pandèmia s’han cobert amb persones nouvingudes», diu Antich, citant l’informe Ocupació nouvinguda a Catalunya (2024). També ha esmentat que «tres de cada deu metges encara no el saben parlar» i s’ha de donar opcions perquè l’aprenguin, cosa que volen fer «dos de cada deu».

L’altre món que Antich considera prioritari perquè és la porta d’entrada a la socialització de molts joves vinguts de fora. Tanmateix, les dades de la UFEC i la UCEC asseguren que «només un 14% dels entrenaments es fan en català». Per tant, Antich va demanar finançament pels clubs esportius que estan disposats a treballar en aquest àmbit lingüístic. El president d’Òmnium ha acabat insistint que el PNL ha de ser assumit per tot el Govern, i això vol dir que hi ha d’haver «un pressupost adequat per aplicar en sanitat, món laboral i esport», i això afecta tant Economia, que ha de coordinar aquestes despeses, com els departaments directament afectats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.