Un altre símptoma de gentrificació és l’augment del preu del lloguer en €/m², que al Poblenou es manté per sobre de la mitjana de Barcelona: de 2014 a 2025 es va passar de 10,58 €/m² a 18,03 €/m² mentre la mitjana de la ciutat ha passat del 10,17 €/m² als 16,53 €/m².
L'estudi de Plataforma per la Llengua fins i tot ha analitzat el discurs sobre el Poblenou de diversos mitjans de comunicació des dels punts de vista del món mercantil, del món de la fama i del món cívic, industrial, domèstic i inspirat (el que valora el barri com a espai creatiu). Sovint els mitjans el presenten com un barri cool, amb empreses emergents, «un dels 50 barris del planeta més interessants per viure-hi» (Stone Weg), amb uns preus elevats que fa que «els veïns es veuen obligats a marxar i molts comerços a tancar perquè no poden assumir els preus» (diari Ara).
Com afecta la gentrificació a la llengua?
Com ha afectat l’evolució de la població a la llengua catalana al barri del Poblenou?
Només es mantenen positives les xifres de la retolació identificativa: pel que fa als noms dels comerços, tot i que el català va patir un retrocés important entre 2012 i 2022, després es va recuperar fins que avui tornem a ser als nivells de fa catorze anys: el 78% de la retolació identificativa està en català com el 2012, després de minvar fins al 63% el 2022.
En canvi, la retolació informativa baixa sensiblement: «El català presenta un descens sostingut del 66% (2012) al 54% (2022), amb una recuperació parcial fins al 62% (2026). El castellà mostra un augment progressiu del 34% (2012) al 46% (2026), mentre que les altres llengües, inicialment absents en la retolació informativa, apareixien en un 26% dels comerços el 2026. En el darrer any avaluat, la retolació en aquestes llengües correspon majoritàriament a l’anglès, mentre que només es registra un cas en una altra llengua: el francès».
Pel que fa a l’ús social de la llengua: les notícies són pitjors. Com a llengua de salutació, ja era majoritari el castellà el 2012, però ara ho és encara més: del 61%, el castellà ha passat a ser la llengua de salutació en el 79% dels casos registrats. El català ha baixat del 34% al 21%.
Com a llengua de disponibilitat (és a dir, la llengua en què es respon després d’una interacció en català), la situació s’ha capgirat en contra del català: el 2012, un 69% responia en català i un 29% en castellà; ara, un 52% respon en castellà i només un 48% en català.
Propostes de futur.
Després d’una repassada al que està passant en altres països amb llengües en conflicte en diversos graus (el danès a Dinamarca, el gaèlic a Irlanda, el neerlandès als Països Baixos o l’euskera al País Basc), la Plataforma per la Llengua fa una sèrie de propostes de futur per revertir la situació i «preservar l’equilibri lingüístic i reforçar la presència del català». Evidentment, «sorgeixen de l’anàlisi del cas del Poblenou» però «es conceben com una guia potencialment extrapolable a altres territoris».
La primera és «Implantar clàusules lingüístiques en llicències comercials». En la majoria dels casos es tracta de fer complir la «normativa lingüística existent»: identificar les zones amb un retrocés més gran del català i «augmentar el nombre d’inspeccions i sancions».
En segon lloc, «establir una política lingüística vinculada al districte 22@ i a noves activitats econòmiques»: plans d’acollida lingüística per a empreses i espais de cotreball, rebre els nous veïns amb «una carta de benvinguda» «per explicar-los les opcions per a aprendre català». Aquesta és una iniciativa que han aplicat a Dinamarca i, des de 1999, «els ajuntaments ofereixen de manera sistemàtica cursos de danès per a persones nouvingudes». Precisament, una altra proposta seria «augmentar l’oferta pública de cursos de català» al barri, amb «programes específics de català per a treballadors del sector comercial i de l’hostaleria».
També s’ha de protegir el «comerç de proximitat lingüísticament responsable» (establiments històrics amb arrelament lingüístic), «reformar i desplegar la política lingüística» i estudiar la salut de la llengua amb indicadors periòdics.
L’última opció és «vincular habitatge i cohesió lingüística» seguint l’exemple d’alguns comtats irlandesos, com el de Donegal, «on exigeixen condicions lingüístiques per a les noves promocions residencials de diverses unitats, garantint que una proporció d'habitatges es reservi per a parlants d'irlandès segons les dades del cens local, amb un llindar mínim del 85% per a determinades promocions i una durada de quinze anys».
L’estudi de la Plataforma per la Llengua, i sobretot el seu vessant internacional, determina que ni tan sols «llengües majoritàries com el neerlandès o el danès tampoc resten immunes a la pressió creixent de l’anglès», i el cas del Poblenou «exemplifica la necessitat d’articular respostes integrals que tinguin en compte simultàniament les dinàmiques urbanes, econòmiques i lingüístiques». Les mesures que posen límits a la gentrificació —siguin urbanes o legislatives— limitaran també els efectes negatius del fenomen sobre la llengua.