Moisés Pérez recomana...
QUI SALVA UNA VIDA (Premi Proa, 2025), de Núria Cadenes
Amb el seu particular estil de narració, amb un domini dels temps i de les pauses, que és una delícia per a qualsevol lector, Núria Cadenes confecciona diferents relats sobre les penúries de la vida i l'intent d'escapar de la barbàrie. És una novel·la conformada per capítols gairebé independents, però que, al seu torn, són part d'un trencaclosques que atresora una dimensió conjunta en esgotar-se les pàgines.
Cadenes elabora una mirada gens romàntica d'aquells que van salvar els altres del terror de l'esvàstica. Els personatges no són herois, sinó persones amb les seues contradiccions, amb les seues cares lluminoses i menys agradables, atrapades per les seues pors. Un viatge per històries, com va definir-ho la mateixa autora, atapeïdes de fragments de realitat modelada.
GUERRA, VICTÒRIA, DEMÀ (Drassana, 2025), de Carles Fenollosa
És cert que no es pot ser bona persona durant tot el temps i que la bondat, de vegades, està lligada a les circumstàncies de cada individu. Igual de cert, però, és que durant anys la bondat va ser reclosa a les fosses comunes, a les llars, a l'exili, a les presons. Van esborrar-la del mapa, aquells de salutació romana, cop al pit al crit de «Viva España» i camisa blava amb l'escut del jou i les fletxes.
A partir del drama de la guerra i la postguerra, Carles Fenollosa traça una autobiografia fictícia d'un valencianista que observa impotent la castellanització franquista de la capital del país, així com descobreix les altres cares d'urbs com ara París, Nàpols o Buenos Aires. Ancorat a vastíssimes referències literàries i del món valencianista, és una novel·la addictiva, que transita sobre el propòsit d'un antiheroi desequilibrat per la contesa bèl·lica.
Violeta Tena recomana...
INGRATA PÀTRIA (Proa), Martí Domínguez
Que Martí Domínguez és una de les veus més consistents de la literatura catalana ho confirmen els nombrosos premis amb què ha estat reconeguda la seua producció literària. La tardor passada va tornar a irrompre a les llibreries amb Ingrata pàtria, una novel·la que potser no ha rebut l’atenció que mereixia. En ella, Domínguez tanca la trilogia dedicada al feixisme que va iniciar, ara fa una dècada, amb La sega.
A Ingrata Pàtria, el novel·lista basteix una obra polifònica al voltant de l’execució, el maig de 1941, deJoan Baptista Peset, rector de la Universitat de València. Una recreació que permet al lector o lectora apropar-se a aquell episodi històric, però que és, alhora, una mirada profunda als mecanismes que va activar la repressió franquista per desactivar la dissidència. Una obra fruit d’una investigació detallada del mateix autor i que, en última instància, és també un tribut a Joan Baptista Peset, «un llibre —com va escriure el company Xavi Aliaga— que és un exercici de restitució i memòria, però abordat des de l’arquitectura literària».
EL CANVI. UNA HISTÒRIA DE TERROR REPRODUCTIU (Editorial 3i4), Carla Rovira
Què passaria si un dia arriba una dona a casa teua i et diu que el bebè que tens entre els braços no és fill biològic teu, sinó seu? Si et diu que tot va ser un error de la clínica de fertilitat a la qual tu i la teua parella assistíreu? Aquest és el punt de partida d'El canvi. Una història de terror reproductiu, un llibre que va veure la llum el setembre passat. Una obra que planteja un dilema cardinal i moltes preguntes incòmodes a propòsit de la importància que donem al vincle genètic; a l'acceptació social de la diferència; i a la manera com vivim la maternitat.
Escrita per la dramaturga i actriu Carla Rovira, l'obra va ser guardonada amb el Premi Octubre Pere Capellà de Teatre 2024. El canvi és un text teatral que es devora mentre et sacseja per dins a través d'uns diàlegs àgils i punyents, un estira-i-arronsa dialèctic entre dues mares que es troben davant una disjuntiva inesperada que determinarà no només la seua vida, sinó també la de les seues criatures.
Víctor Maceda recomana...
AKIVA. FUGINT DELS LLOPS (Austrohongaresa), de Vicent Garcia Devís
A EL TEMPS ja havíem tingut notícia de la història amagada dels Bacharach, una nissaga d'origen jueu que va establir-se a València i la rodalia. Vicent Garcia Devís va dedicar-li el nostre dossier de portada del número 2.046. Ara, aquest periodista de trajectòria dilatada, corresponsal a mig món, aprofundeix més en les vicissituds que van passar a conseqüència del context historicopolític que els va tocar viure. És un llibre farcit de detalls, fruit de diversos anys de treball, gràcies al qual revisitem l'auge de l'antisemitisme i dels totalitarismes a Europa. Una lectura molt oportuna en un món que torna a estar massa enterbolit.
AGRAÏT AMB LA VIDA (Balandra), de Ricard Pérez Casado
Ricard Pérez Casado fou el gran transformador de València. De la ciutat grisa i endarrerida que heretà, en 1979, a la que deixà en dimitir com a alcalde, en 1989, hi havia una gran diferència. De la seua acció de govern —i dels envitricolls polítics— va escriure en el seu llibre Viaje de ida, publicat en 2013. Ara efectua un recorregut vital, més íntim, la publicació del qual ha coincidit, malauradament, amb la seua mort. Un llibre que ens transporta a la Nàquera de la seua infantesa, a la València —i la Barcelona— de la clandestinitat, a les seues trobades amb Fuster i a la idea de ciutat que bategava en ell.
Xavi Aliaga recomana...
JOSEP PIERA. POESIA COMPLETA. 1971-2018 (Institució Alfons el Magnànim, 2017), de Josep Piera
El millor homenatge que li podem retre a un autor ja mort és la de la lectura de la seua obra. Tot i que té algunes publicacions més recents, i que va conrear diversos gèneres, allà on es va fonamentar el prestigi del desaparegut Josep Piera (Beniopa, 1947 - Gandia, 2026), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, va ser en la poesia, un gènere que va conrear des de la solidesa formal, però també des del plànol sensorial, des d'una capacitat innata per connectar amb la terra, el paisatge i els sentiments. L'any 2017 es publicava la Poesia completa, un volum de gran transcendència aleshores però que cobra ara nova dimensió, porta d'accés per als bons lectors de poesia de qualsevol generació a la poesia d'un dels grans.
QUE MORIN ELS FILLS DELS ALTRES (Males Herbes, 2025), de Roser Cabré-Verdiell
Després d'una meritòria primera novel·la, AIOUA (Males Herbes, 2022), l'escriptora Roser Cabré-Verdiell (Barcelona, 1982) continua sacsejant la institució familiar amb una obra de títol impactant i enigmàtic, Que morin els fills dels altres, que arrenca amb una protagonista obsessionada fins al deliri per protegir els seus fills de la mort i va evolucionant cap a un terreny entre la paranoia, el misticisme i la màgia. Una narració densa, amb un punt de claustrofòbia, en què l'escriptura magnètica i poderosa de l'autora serveix com a matèria de tracció per a uns lectors colpits i sovint desconcertats.
Miquel Payeras recomana...
OBRA POÈTICA DE JOAN FRANCESC LÓPEZ CASASNOVAS (Moll Nova Editorial, 2026), de Pere Gomila i Francesc Florit
El 19 de juliol d’enguany farà quatre anys que va morir Joan López Casasnovas. Autor de nombroses obres sobre la cultura i identitat de Menorca, professor d’institut de llengua catalana, activista cultural, articulista de premsa —col·labora, entre d’altres, amb aquesta revista— i, també, polític: fou diputat (1983-1992) en representació d’Entesa de l’Esquerra de Menorca —PSM i EM-IU— i conseller insular de Cultura, Educació i Esports del Consell menorquí entre 1983 i 1989.
La seva intensa activitat per ventura tapà en part, fora de l’illa, el seu paper com a poeta sovint sota el pseudònim de Pere Xerxa. La crítica, però, destacà la incursió en aquest àmbit, tant amb Galops i Glops (1980), De sol a sol (1999) i Caragols dels Jorns (2014).
Ara Moll Nova Editorial publica tota l’obra poètica de López Casasnovas en una iniciativa «que no només és una necessitat sinó, sobretot, un acte de justícia per a un poeta d’una vàlua extraordinària», segons afirma l’editorial. Segons explica en el pròleg Pere Rosselló Bover, «potser conreà la poesia amb massa modèstia». Per aquest motiu, així com perquè l’obra es publicà en esquifides tirades editorials, revistes i d’altres canals d’escàs impacte, la poesia del menorquí il·lustre quedà una mica oblidada.
SON COLETES: HISTÒRIA DE LA MORT A MANACOR. DE LA PESTA DE 1820 A LA REPRESSIÓ DE LA GUERRA CIVIL (Lleonard Muntaner Editor), d'Antoni Tugores
«Cementiri, escenari de violència, lloc d’oblit i, finalment, d’exhumacions i reparació democràtica». Així resumeix l’editorial aquesta obra que centra en el cementiri de Manacor, anomenat Son Coletes, creat el 1820 per mor de les necessitats extraordinàries d’enterrament per mor de la pesta d’aquell any, una de les marques de la identitat no només del municipi on s’ubica sinó de tot Mallorca.
L’autor, que també ho és d’un bon grapat d’obres històriques —en especial centrades en la Guerra Civil i la repressió feixista—, converteix Son Coletes en l’escenari de diversos episodis que poden semblar en primera instància desconnectats, però que ell els enfila per retratar-lo «com el referent que és en el mapa de la memòria contemporània (de Mallorca): un lloc que fou sinònim de terror i que avui és un espai de dignificació i de transmissió democràtica».
Àlex Milian recomana
EL PIT ADORMIT (Edicions 62), de Dolors Miquel
Pocs assaigs llegireu tan sentits i profunds com el que Dolors Miquel ha escrit sobre el seu càncer de pit. Amb retalls biogràfics de tota mena —de la poeta, de la dona, de la pacient—, mil cites apropiades i mil i una d'inapropiades, l'escriptora lleidatana basteix una història personal de la poesia catalana dels últims quaranta anys i de la cultura universal al voltant del pit femení.
Amb un estil esmolat, de vegades aspre, i a voltes tendre, El pit adormit és una proposta tan original, valenta i farcida d'històries que mereix ser llegida al ritme de cadascú: una sèrie de textos breus —gairebé capítols autoconcloents— enganxen al lector, per la sinceritat brutal amb la qual Miquel diagnostica la societat, el sistema cultural i les febleses humanes.
UN DIA ASSALTAREM LA CIUTAT AMB CAVALLS DE FERRO (Pagès Editors), de Jaume Oliver Ripoll
La bellesa de Palma creix en aquesta novel·la com un misteri del cinema dels vuitanta. La literatura de Jaume Oliver Ripoll es basa en la novel·la clàssica d'aventures i misteri, embolicada amb mecanismes camuflats del cinema de ciència-ficció. El gran encert de l'autor és introduir aquests elements en la quotidianitat a poc a poc, com quan el realisme màgic introduïa la màgia negra en la narració.
Els diversos punts de vista de la narració posen encara més suspens a una història que podria ser la d'un geni boig, la d'una ment sana i enlluernadora, la d'una somniadora manipulada o un còctel de diverses consciències. Uns personatges inoblidables passegen en el temps i l'espai per la ciutat més misteriosa de la Mediterrània.