Qui assegure que el jovent no té empenta, s'equivoca. De cap a peus. Perquè en té, i molta. Són joves d'entre setze i trenta-cinc anys els qui estan darrere d'una iniciativa que està cridada a situar-se com una fita del moviment civil en favor de la llengua: el Correllengua Agermanats es diu la dita iniciativa i consistirà en una enorme mobilització que recorrerà tot el territori des d'aquest diumenge fins al 5 de maig. De Prada de Conflent a l'Alguer, passant per Catalunya, el País Valencià i les Illes. Quinze dies sense aturador per festejar i reivindicar, a través d'una flama que s'anirà passant de mà en mà, que la llengua i la seua comunitat de parlants són vius.
Tot plegat, una feinada gegantina, perquè la iniciativa ha partit de la societat civil, al marge —però amb la complicitat— de les entitats que, històricament, han defensat el català. En total, hi ha implicats 10.000 voluntaris i més d'un miler d'entitats que s'han sentit interpel·lades en l'organització d'un esdeveniment de tints èpics.
En realitat, aquesta no és la primera volta que es posa a rodar una iniciativa d'aquest abast. El primer Correllengua va sorgir l’any 1993 a l’illa de Mallorca, inspirat en la Korrika del País Basc, amb la finalitat de demostrar la vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l’ús social. El 1995 es va començar a fer al País Valencià, de la mà d'Acció Cultural, i a partir del 1996 la Coordinadora d'Associacions de Llengua Catalana va agafar el compromís de portar el moviment a la resta dels territoris de parla catalana. La CAL exerceix la coordinació del Correllengua al Principat i a la Catalunya Nord, en col·laboració amb les entitats de cada territori, mentre que al País Valencià és ACPV qui encapçala la iniciativa. En els últims anys, tanmateix, l'activitat s'havia esquarterat i adaptat a les circumstàncies de cada territori.
Correllengua: segona part
Per entendre la gènesi del Correllengua Agermanat que diumenge comença a caminar cal remetre's a Pau Emili Muñoz i les Illes. Seua fou l'ambició, com a responsable de Joves de Mallorca per la Llengua, de recuperar, el Correllengua que havia deixat de celebrar-se a Mallorca des del 2013. «Em van dir que era una bogeria, que la cultura del voluntariat havia canviat molt, que ens la pegaríem... Però va eixir molt bé».
Pau Emili Muñoz: «Des del Congrés de Cultura Catalana una activitat no havia estat capaç d'aconseguir tantes adhesions i tan diverses»
Allò fou l'any 2022. Dos anys després, se li posà entre cella i cella programar un Correllengua interilles, és a dir, que no només circulara per Mallorca, sinó que fera el salt a Eivissa i Menorca. «Es va repetir el patró: em van dir que això no podia eixir bé, que des de les altres illes s'ho mirarien com una cosa paternalista dels mallorquins... I ho vam fer i va ser un èxit, també».
Espentat per la bona resposta de la societat civil, Muñoz, que aleshores comptava vint-i-tres anys, va albirar la possibilitat d'anar un pas més enllà. Encara recorda quin dia va verbalitzar la idea davant els companys d'aventures, via WhatsApp. Fou el 14 d'octubre de 2024. Una idea entre la inconsciència i l'atreviment.
Han passat disset mesos, i aquella «idea boja» s'ha fet realitat. A poc a poc, en una feina de formigueta, moltes voltes silenciosa, travant complicitats o estrenyent les que ja existien, ací i allà. En els mesos posteriors, el nucli seminal s'adonà que, en aquella piscina a la qual es volien llançar, sí que hi havia aigua.
El novembre de 2025 feren la presentació pública de la iniciativa. Des d'aleshores, tot ha estat frenètic, especialment pels qui s'han posat al capdavant d'un projecte tant estimulant com ambiciós: comunicació, promoció a xarxes, enviament de cartes a institucions, cerca de finançament, marxandatge... Tot, fet per xavals i xavales en la vintena, capaços de dotar al projecte d'una bastida completament professional.
Les adhesions d'entitats i associacions ha estat constant des de la mateixa presentació. I són tan importants pel nombre com per la varietat: des dels principals equips de futbol a la Xarxa Vives d'Universitats, passant pels centres d'estudis o els sindicats de tots els territoris. «Diria que des del Congrés de Cultura Catalana una activitat no havia estat capaç d'aconseguir tantes adhesions i tan diverses», exposa Muñoz. L'objectiu, amb aquesta amplitud de mires, ha estat «fer de la llengua quelcom transversal, que es puga defensar des de la cultura, però també des de l'esport».
El procés, en tot cas, ha servit, també, per activar i crear llaços entre entitats i persones. Alguns dels qui militen de fa anys, han vist com hi ha una saba nova, amb ganes i empenta. Altres joves han trobat en el Correllengua un espai de politització i presa de consciència. «S'està creant un cert relleu d'activistes, amb l'entrada de gent jove que està conscienciada i que té ganes de fer feina», expliquen des del Correllengua Agermanat.
El Correllengua Agermanat no vol substituir cap entitat, sinó sumar les que ja existeixen.
En tot cas, durant aquests dinou mesos de feina han hagut de fer front a no pocs entrebancs. El primer, treballar només des del voluntariat, «que és, alhora, una fortalesa i un entrebanc, perquè, d'una banda, saps que la gent ho fa per convicció. D'una altra banda, perquè no pots exigir a la gent més del que et pot donar». El segon, adaptar les etapes a la realitat de cada municipi, ja que el que és previst és que, a cada municipi on arriba la flama, s'organitzen un seguit d'activitats. Ací, clar, la casuística és diversa, en funció de les entitats i la predisposició dels ajuntaments implicats.
El tercer repte ha estat, diu Pau Emili Muñoz, «el diplomàtic», o, cosa que és el mateix, negociar i acordar amb les grans entitats que fa dècades que treballen per la llengua. Una de les màximes ha estat, sempre, la independència de criteri. El Correllengua Agermanat ha deixat clar de bon començament que no vol tuteles. Al capdavall, és una iniciativa nova de trinca, sense padrins explícits, que salta per sobre d'altres iniciatives que ja es feien. «Hem volgut que ningú estigués per sobre de ningú. Cadascú ha aportat a títol personal —recalca Muñoz—. El format que proposem és diferent del que existia i, en cap cas, no hem vingut per substituir el que ja existeix, sinó a sumar. Aquesta és una iniciativa col·laborativa».
El quart entrebanc és el que les darreres setmanes més els ha ocupat: la burocràcia dels permisos per fer que la flama del Correllengua Agermanat puga circular de nord a sud i d'oest a est dels territoris del domini lingüístic català. Una feina tediosa, sí, però necessària si, com sembla, acaben mobilitzant milers de persones.
I després? Què passarà l'endemà que el 5 de maig la flama del Correllengua Agermanat aplegue a l'Alguer? «Això no ho sabem encara. Primer hem de veure com funciona. I en funció d'això, ens reunirem per decidir si ho fem un pic o es repeteix». De moment, la primera cita promet ser èpica: 1.500 quilòmetres de reivindicació i autoestima.
