El Tribunal Constitucional (TC) ha donat la raó a l’Obra Cultural Balear (OCB) i ha anul·lat per raons formals el decret llei del Govern balear, presidit per Marga Prohens, aprovat el 2024, pel qual es modificava l’ús del català en l’àmbit sanitari.
L’Obra va demanar a les forces progressistes que presentassin el recurs i, després de diverses converses amb els partits d’aquest àmbit, s’arribà al pacte que en efecte el presentarien —com és preceptiu— cinquanta diputats del Congrés dels grups parlamentaris del PSOE i Sumar.
Per a l’OCB la resolució del TC significa que el Govern no actua d’una manera «molt fina» a l’hora de fer la normativa lingüística i que la seva actuació legislativa en matèria lingüística durant tota la legislatura és caòtica: «Mala praxi legislativa», diu l’entitat, per referir-se a l’actitud del Govern en matèria de normes lingüístiques, i destaca que el resultat de tot plegat és un «caos normatiu» arran de les reiterades modificacions sobre la presència del català a la sanitat pública.
El president de l’entitat, Antoni Llabrés, es va congratular de la resolució del TC i avaluà que era «una victòria de la societat civil» sobre el Govern, però alhora advertí que «hem guanyat el segon envit, però no serem irresponsablement triomfalistes» com serien en cas de dir que la victòria és absoluta, perquè, recordà, el TC «encara no s’ha pronunciat» sobre el fons de la qüestió.
Val a dir que a efectes pràctics la decisió d’ara —com recordava Llabrés— no té cap conseqüència perquè una nova norma va substituir el decret ara anul·lat. El moment definitiu arribarà quan el TC decideixi sobre el tercer intent del Govern de modificar el règim lingüístic sanitari, inclòs en una llei de projectes estratègics, un calaix de sastre on el PP balear ficà de tot i molt. Aquesta futura decisió «serà clau per determinar el marc legal sobre l’ús del català en el sistema de salut» baleàric, diu l’Obra Cultural.
El decret ara anul·lat es remunta a finals de l’any 2024, quan el grup parlamentari del PP es va equivocar en una votació prèvia —que incloïa la qüestió lingüística referida— i per solucionar el problema el Govern va aprovar un nou decret que rectificava l’errada, adduint que, d’aquesta manera, quedava reflectida la voluntat inicial de la cambra. Ara, el TC ha considerat que encara que fos vera que s’hagués produït una errada en l’esmentada votació, hauria correspost al Parlament i no al Govern resoldre-la, d’acord amb la majoria política que es pogués formar, perquè només la cambra ho pot fer: l’executiu de Marga Prohens «no té potestat» per decidir si una norma aprovada pel poder legislatiu reflecteix o no la seva pròpia voluntat.
En la mateixa línia argumentativa, el TC exposa que un decret llei no pot ser de cap de les maneres la forma adequada per a «alterar» el resultat d’una votació prèvia, perquè «acceptar la tesi contrària seria pràcticament desnaturalitzar» el sentit d’aquest instrument legislatiu.