Les universitats públiques valencianes han alçat la veu aquest dijous per manifestar el seu parer a propòsit de la proposta de canvi de currículum per a l'assignatura de Valencià que la Conselleria d'Educació ha posat a sobre de la taula. La seua opinió és contundent: aquesta modificació té «deficiències significatives des del punt de vista científic, normatiu i pedagògic», adverteixen.
«Aquest currículum va en contra del criteri acadèmic ja fixat en informes, dictàmens i documents normatius, i reconegut per la jurisprudència; trenca el consens i la tradició escola valenciana vigent des de la promulgació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià l'any 1983, i contribuirà a la desorientació de l'alumnat i el professorat de Valencià: Llengua i Literatura en una etapa tan decisiva acadèmicament com és el Batxillerat».
La pretensió de la Conselleria és aprovar un currículum que aborde únicament els autors d'origen valencià i que es limite a ensenyar les «variants dialectals del valencià». El departament que dirigeix Mari Carmen Ortí vol deixar a criteri del claustre de cada centre l'opció d'estudiar o no autors no valencians, així com el marc lingüístic català.
«Cal adscriure els fenòmens lingüístics i literaris estudiats a una llengua i no a un espai geogràfic o administratiu»
En un comunicat fet públic aquest dijous, les universitats públiques exposen diversos arguments per fonamentar les seues crítiques. En primer lloc, censuren que la Conselleria d'Educació opte, en la seua proposta, per categories geogràfiques o administratives en lloc de lingüístiques. El Decret de la Conselleria refereix la «literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana». «Considerem que és una solució problemàtica perquè és excloent, i que cal adscriure els fenòmens lingüístics i literaris estudiats a una llengua i no a un espai geogràfic o administratiu». El resultat, diuen, serà una «visió esbiaixada i acientífica de la llengua».
En aquest sentit, recorden les universitats, «la literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori, ja que les obres i els autors formen part d'un contínuum cultural i comparteixen uns mateixos referents». La proposta del departament d'Ensenyament «desdibuixa aquest principi bàsic i ofereix una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, i fa impossible oferir una aproximació científica a la matèria».
«Aquest plantejament reduccionista també amagaria els vincles entre Ausiàs March i els trobadors, o entre la Renaixença valenciana i la catalana o la de les illes Balears». A més, remarquen «genera una asimetria evident: mentre que l’estudi de la literatura espanyola s’estén a l’àmbit hispanoamericà, la «literatura valenciana» quedaria implícitament restringida al marc territorial valencià, la qual cosa constitueix un tractament desigual difícilment justificable».
Lamenten també les universitats l’omissió del nom científic i internacionalment acceptat, és a dir, català. L’ús exclusiu del terme valencià amb una «interpretació restrictiva (...) contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria».
L’acadèmia també lamenta que aquesta proposta «trenca la tradició escolar pròpia». Recorden, a aquest respecte, que des de la promulgació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, l’any 1983, ha sigut compatible l’estudi de la varietat valenciana i dels autors i autores valencians que escriuen en la llengua pròpia, amb la inclusió d’aquests en un marc lingüístic i cultural més ampli. «Aquest trencament comportarà no solament confrontar amb el criteri acadèmic que representen les universitats valencianes, sinó també amb el del professorat especialista en la matèria, i contribuirà a la desorientació i descoordinació».
Aquesta proposta «trenca la tradició escolar pròpia», adverteixen
L’acadèmia també lamenta que aquesta proposta «trenca la tradició escolar pròpia». Recorden, a aquest respecte, que des de la promulgació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, l’any 1983, ha sigut compatible l’estudi de la varietat valenciana i dels autors i autores valencians que escriuen en la llengua pròpia, amb la inclusió d’aquests en un marc lingüístic i cultural més ampli. «Aquest trencament comportarà no solament confrontar amb el criteri acadèmic que representen les universitats valencianes, sinó també amb el del professorat especialista en la matèria, i contribuirà a la desorientació i descoordinació».
L’acadèmia també lamenta que aquesta proposta «trenca la tradició escolar pròpia». Recorden, a aquest respecte, que des de la promulgació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, l’any 1983, ha sigut compatible l’estudi de la varietat valenciana i dels autors i autores valencians que escriuen en la llengua pròpia, amb la inclusió d’aquests en un marc lingüístic i cultural més ampli. «Aquest trencament comportarà no solament confrontar amb el criteri acadèmic que representen les universitats valencianes, sinó també amb el del professorat especialista en la matèria, i contribuirà a la desorientació i descoordinació».
La Conselleria va obrir la porta dimarts que siguen els claustres dels educatius els qui decidisquen la conveniència d’incorporar autors catalans i balears al currículum. Aquesta possibilitat, tanmateix, planteja no pocs problemes. Per a les universitats, aquest currículum a la carta «afavorirà una dinàmica disgregadora en què els continguts vistos dependran dels docents i de la interpretació que facen de la norma». Això provocarà, que els alumnes d’uns centres i uns altres tinguen una formació desigual.
També recorden, des dels departaments de Filologia Catalana, que el currículum actualment vigent «posa un èmfasi especial en la situació de minorització del valencià i declara aspirar al redreçament de l’ús de la llengua i a la correcció dels desequilibris sociolingüístics». La proposta de currículum que ara hi ha a sobre de la taula no refereix cap d’aquestes circumstàncies «i pressuposa, doncs, una normalitat que no existeix».
El comunicat ha estat signat pels departaments de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i de la Universitat de València, el Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i les Unitats per a l’Educació Multilingüe de les universitats d’Alacant, Jaume I i de València.
Aquesta no és la primera volta que les universitats alcen la veu contra la política lingüística del Consell del Partit Popular. També van mostrar la seua disconformitat amb la Llei de llibertat educativa que va propiciar la consulta a les famílies en el sistema escolar.
L'AVL TAMBÉ ALÇA LA VEU
Les crítiques de les universitats d’aquest dijous s’uneixen a les que dimecres va fer l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En un comunicat, l’ens normatiu que expressar la seua «preocupació perquè es puga percebre el valencià i la literatura valenciana de manera aïllada i descontextualitzada, la qual cosa aniria en detriment de la formació acadèmica de l’estudiantat, i es contradiria amb la manera de procedir en el currículum de l’altra llengua oficial».