Un pas enrere i mig pas endavant. És el que ha fet la Conselleria d'Educació després que dilluns transcendira que la seua proposta de currículum per a batxillerat només inclou l'estudi d'autors valencians i «les variants dialectals del valencià». Aquest dimarts, tanmateix, la consellera Mari Carmen Ortí ha obert la porta a la possibilitat de mantenir les coses com fins ara.
«El que fa la nostra proposta és donar major importància i prioritat als autors i moviments valencians, però no impedeix que la resta es puguen tractar, perquè deixa oberta la porta del currículum per tal que els centres puguen completar-lo amb les obres que consideren oportunes. Els centres tenen autonomia organitzativa i pedagògica per completar el currículum de la manera que consideren», ha explicat Ortí a preguntes d'aquest mitjà. Això deixa en mans del professorat i dels centres educatius la possibilitat de mantenir les coses com fins ara. O cosa que és el mateix: no esquarterar l'estudi de la literatura catalana com a corpus únic, tal com pretenia la Generalitat Valenciana.
En tot cas, el plantejament de la Conselleria deixa tota la responsabilitat en aquesta matèria a sobre de les espatlles dels centres educatius i del professorat. En l'actual ordenament jurídic és a la Generalitat Valenciana, i més en concret a la Conselleria d'Educació, a qui li correspon definir el currículum educatiu; això és, continguts, competències específiques i criteris d'avaluació. Els centres de secundària i de batxillerat disposen de certa autonomia a l'hora de dissenyar els continguts, a través del que s'anomena la «concreció curricular».
La LOMLOE (Llei orgànica de modificació de la Llei orgànica d'educació) permet als centres ampliar temes o aprofundir en autors, així com proposar lectures complementàries, entre més, per bé que sempre amb la supervisió i aval de la inspecció educativa. En tot cas, aquesta mena d''optativitat' en què se situa l'aprenentatge dels autors catalans i balears obre alguns interrogants en la fase d'avaluació.
També s'obren interrogants pel que fa a les proves de l'EBAU. En aquest cas, l'examen és dissenyat per una comissió de professors procedents dels departaments de Filologia Catalana de les universitats públiques, a partir del currículum aprovat per la Conselleria. Segons fonts del departament de Mari Carmen Ortí, aquesta comissió tindrà, en principi, llibertat per introduir autors catalans i balears.
A falta d'esclarir tots aquests dubtes, aquesta decisió va en la línia d'una altra proposada pel departament d'Educació quan José Antonio Rovira n'era cara visible. A l'octubre l'ara exconseller va proposar que l'alumnat que feia les proves d'accés a la universitat triara si volia examinar-se de llengua castellana o de valencià. Ho va proposar, a més, després d'assegurar —a partir de dades parcials— que les notes de valencià abaixaven la nota mitjana de l'estudiantat. La mesura, tanmateix, va ser rebutjada pel Ministeri d'Educació, que era qui tenia l'última paraula en aquesta matèria.
Reaccions
La denúncia d'aquest dilluns per part del sindicat de l'STEPV sobre la desaparició dels autors catalans i balears en el currículum de batxillerat ha generat una allau de reaccions. Dilluns mateix, el ministre de Cultura, el català Ernest Urtasun, va acusar la Conselleria d'Educació d'«empobrir l'educació per fer batalla política». Aquest dimarts, de visita a Sagunt, el secretari d'Estat de Cultura, Jordi Martí Grau, va reblar: «No es pot entendre la poesia d'Estellés sense entendre Papasseit. No es pot entendre la filosofia catalana sense entendre Joan Fuster. I no es pot entendre la novel·la policíaca sense Ferran Torrent. La unitat de l'espai cultural és necessària. Si hi ha una porta oberta, cal aprofitar-la».
Des del món de l'activisme, el rebuig ha estat també unànime. Des d'Acció Cultural consideren que l'absència de referències lingüístiques i literàries catalanes en el currículum «és un atac intolerable» a la llengua. Escola Valenciana, per la seua banda, denuncia que el departament d'Educació duu a terme una «política contrària al rigor filològic», la qual cosa «empobreix l'ensenyament i distorsiona la realitat lingüística i cultural compartida». Plataforma per la Llengua ha exigit «la restitució d'un currículum complet de llengua i literatura en valencià». La decisió és, a parer de Joves pel Valencià, «un retrocés cultural i acadèmic enorme». També han manifestat el seu rebuig l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i la Cooperativa de Lletre Deu de la Ploma.