De manera puntual, l’obra de Maria Beneyto (València, 1920-2011) havia estat visitada per diversos músics valencians com Ivan Brull o Lluís Miquel, entre més. Però la declaració del 2025 com l’Any Maria Beneyto per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha esperonat immersions més exhaustives, com els tres talls que inclou Borja Penalba en el seu darrer disc. I ara aquest àlbum íntegrament dedicat a la seua obra. Amb una suggestiva coberta, agafada d’un mural de l’artista Toni Espinar —que es pot veure complet en la contracoberta—, el disc d’Eva Gómez agafa poemes de diferents etapes, procedents de Ratlles en l’aire (1956), Vidre ferit de sang (1977), Després de soterrada la tendresa (1993) i Bressoleig a l’insomni de la ira (2003).
En companyia de la multiinstrumentista Laura Miñarro, Eva Gómez fa un recorregut musical que pretén anar més enllà de l’exercici de trobar la corfa adient a cada cançó, construint una història en què el conjunt dels textos explicaren la figura de l’escriptora. No és per casualitat que el primer dels poemes siga «L’engany», que s’obri amb un dels versos més reconeguts de Beneyto, «Jo soc la dona forta de la Santa Escriptura», un tall interpretat amb vitalisme, bressolat en la veu bonica i límpida de Gómez. Un tall de pop autoral al qual la viola de roda dota d’una textura poc convencional, com passa també, potser amb més èmfasi, en «Jo vinc d’un temps perdut», una mena de rumba solemne que vesteix un altre poema testimonial: «Mare i filla, besàvia de la terra / i encara amb por de nàixer, i vençuda / pel dinosaure groc de la desferra, / o per sempre mai pel temps perdut perduda».
Per a «Recerca» Beneyto i Miñarro opten per un vestit folk, amb boniques guitarres i harmonies que fan justícia a uns versos bellíssims («Caldria anar amb peus de neu, petits / a saludar l’instant de l’aurora. / A deixar-li la pau dels rams més tendres, / caldria anar-hi amb passos fets de flors») que després tindran una conclusió demolidora: «Després, tornar al fum. Desfer sorolls / per als infants que avui han de morir-se». En aquest anar desfullant la poesia i el tarannà de Beneyto, l'estació següent és «A més amics», una cançó convencional però sòlida i ben construïda, amb girs melòdics molt adhesius.
«Ciutat bombardejada» té lògicament un altre to, una cadència més solemne per acollir la gravetat del contingut: «Era el clam infinit. La nostra terra / ferida al cor, ens deia sens paraules, / petits noms de la sang que s’enfungia. / La terra, dessagnant-se». Per a «Ombres», un mig temps entre el folk i la cançó d’autor, amb un frasejat que li atorga contemporaneïtat, és una altra de les cançons cridaneres del disc, enriquida amb la recitació de Miñarro. Una cançó sobre «Les belles dones del capvespre» amb la veu clausurada.
«Sirena», un tema de cadències mandroses, pateix una mica en el contrast amb les altres cançons, perquè el poema és evocatiu, però no té tampoc la mateixa intensitat emocional. Tot i això, el to es recupera aviat amb «Bressoleig a l’insomni de la ira» i la capacitat de colpir: «Ja ho veus: no vol la ira amb tu adormir-se. / No la saps bressolar com cal. L’enutja / la teua turpitud en intentar-ho. / (Ella sí que sabria...)». Una d’aquelles tries que ajuden a entendre l’obra de Beneyto.
Per a tancar el disc, Gómez retorna a una certa agitació, amb una cançó més esvalotada, amb un cert aire de pop adult, «Hereus», que conté els versos que escollits per batejar el disc, recitats de nou per Miñarro: «I jo estaré entre Déu i l’alegria / dient-vos: "Ací estic. Jo soc aquella"». Fermall bonic, d’un disc per escoltar amb els ulls tancats, que compleix amb escreix els objectius de fer gaudir amb una proposta treballada amb cura i sensibilitat i donar a conèixer la poesia i la figura de Beneyto.
Un disc que empenta amb delicadesa, com la mà que porta a un infant en un passeig per la platja, a la lectura i la relectura dels seus versos. Alguns dels quals quedaran associats a la veu de la cantautora.
EVA GÓMEZ
Autoedició, 2026
Cançó