L'escola feia uns dies que estava tancada i els abrics s'imposaven com a una peça de roba imprescindible per a eixir al carrer. No importava que el rellotge marcara les cinc de la vesprada. Els termòmetres comptabilitzaven pocs graus, i els xiquets havien de recórrer els portals del seu poble ben protegits del fred. S'escoltava una constant de timbres polsats. Ring-ring. Ring-ring. Era la banda sonora de les hores prèvies de la nit de Nadal.
Ara bé, fins que s'obrien les portes de cada casa. A partir d'aleshores, sonava: «Done'm l'aguinaldo, que me n'he d'anar/a missa matines i a missa del gall/Òbriga'm el pastador...». Aquell càntic, del qual hi ha versions que s'adapten a cada població del país, era repetit pels més joves a la recerca de llepolies, de dolços amb els quals omplir les seues cistelles. Una tradició minvada, en comparació a la importació de l'americanada de Halloween, on els xiquets criden als timbres per expressar «paga o plora».
La menor vitalitat de la petició d'estrenes pels portals envers la popularitat —alimentada pel sistema audiovisual marcat pel patró estatunidenc— de la festa dels monstres americans és un símptoma de la transformació dels nostres calendaris festius. L'altra és la pèrdua valenciana de la celebració del segon dia de Nadal. Una festa que ha quedat reclosa a tradició local a determinades poblacions del País Valencià, com ara Alcoi o Vila-real (Plana Baixa).
«Des dels anys setanta, la industrialització ha provocat un canvi en el paradigma festiu. Les festes s'adapten a les necessitats de la societat moderna, a la societat consumista. Totes les festes estan canviant d'una manera o una altra, perquè els dies laborables són cada vegada més importants», explica l'etnòleg Sergi Gómez i Soler. «De les festes més tradicionals, religioses, només es mantenen aquelles que són més evidents, i les secundàries estan desapareixent, a no ser que es mantinguen a l'àmbit local», indica.
Una mostra, segons desenvolupa aquesta veu experta, és com abans «hi havia la Pasqua Granada, el dilluns de Pentecosta». «A Catalunya, la mantenen, però perquè ho han decidit. Ara bé, aquesta modelació del calendari festiu és normal. El poble valencià atresorava un calendari en el qual teníem un dia laborable de cada tres. Tot era festa, ho celebràvem tot», assenyala. I lamenta que, en molts casos, hi haja un desconeixement sobre les raons que motiven la celebració d'una determinada festa.
Nadal era Nadal
L'alerta sobre l'abandonament del segon dia de Nadal fa temps que ressona. Un habitual d'aquesta reivindicació ha estat l'exconseller d'Hisenda pel PSPV, Vicent Soler. «La tradició valenciana no s'ha preservat perquè hem perdut el segon dia de Nadal», va escriure l'any 2012 a les pàgines del diari Levante-EMV, on retreia que aquesta trobada s'havia convertit en impossible per als valencians perquè s'havia marcat com a laborable als calendaris de feines de les empreses. «Abans, fins i tot, celebràvem el tercer dia de Nadal», recorda Gómez i Soler.
«Néixer el segon dia de Nadal generava el dret a una paga extra per part de les empreses. Moltes fàbriques ho entregaven», rememora de manera anecdòtica per il·lustrar l'arrelament pretèrit. «En alguns territoris, com ara a Catalunya, sí que s'ha conservat perquè és el dia de Sant Esteve. Allà mantenen el costum de menjar les sobres dels dinars, dels soparots de Nadal. Amb les restes, de fet, en fan canelons», subratlla.
El Pare Noel i els tentacles anglosaxons
Les festes de Nadal, a més, estan cada vegada més marcades per la pressió de l'univers audiovisual nord-americà i per la cosmovisió anglosaxona. «Un d'aquests elements forans que s'integren és el Pare Noel, que s'introdueix a partir dels anys vuitanta. A casa nostra, era el moment de donar les estrenes, no de fer-se regals. A Catalunya, per exemple, fan cagar el tió, i a localitats castellanoparlants del País Valencià, hi havia un costum similar», remarca.
«Els valors elevats, com ara la humanitat compartida, la fraternitat, la pau, la compassió, l'esperança o la memòria familiar, que estaven lligats al Nadal, han quedat subordinats per la lògica estrictament comercial. El Nadal tradicional ha quedat dissolt en un immens decorat global», retreia Gil-Manuel Hernández, sociòleg especialitzat en les celebracions festives, a la seua columna del programa radiofònic En Peu de Festa. «La publicitat, el marxandatge i els centres comercials marquen el ritme de la festa molt més que les tradicions arrelades», expressava.
L'expert denunciava «la colonització del món hegemònic anglosaxó» que pateix el nostre calendari festiu, amb Halloween i el Black Friday com a exemples. Tota una descripció de la mutació de les nostres festes i, singularment, de Nadal, sotmès a la dinàmica consumista i cada vegada més desarrelat.