La tinta del boli del socialista Pedro Sánchez cada vegada surt més descolorida. La seua capacitat per ampliar el seu manual de resistència i escriure més capítols sobre una legislatura permanentment sotmesa a l'agitació —i a una croada per terra, mar i aire per part del conjunt de la dreta i la ultradreta espanyola— està en qüestió. Sánchez, no debades, va tornar a viure una setmana amb el vent en contra: el Congrés dels Diputats va tombar la senda de dèficit i el Tribunal Suprem va enviar José Luis Ábalos, exsecretari d'Organització del PSOE i protagonista de la trama Koldo, a presó preventiva sense fiança.
L'engarjolament de l'antic home de confiança de Sánchez ha provocat que Alberto Núñez Feijóo, líder estatal del PP, recupere la seua pressió a Junts per Catalunya perquè s'hi sumen a una moció de censura contra l'executiu espanyol del PSOE i Sumar. Amb la patronal Foment del Treball com a amfitriona, el dirigent conservador ha aprofitat la seua invitació per desgranar el seu problema econòmic i ha expressat: «No em falten ganes de presentar una moció de censura. Em falten vots». «Em falten els seus», ha afirmat, assenyalant l'organització empresarial i assumint que els seus representants són Junts per Catalunya.
Amb la línia telefònica entre Gènova, seu estatal dels populars, i Sabin Etxea, caserna general del PNB, entretallada, els populars espanyols apel·len a la formació encapçalada per Carles Puigdemont en el seu anhel de tombar Sánchez. No debades, és la seua bala per posar fi a la seua travessia en el desert governament d'ençà d'aquella moció de censura que va desnonar Mariano Rajoy de la Moncloa en 2018. Una ferida encara oberta a les files populars. Com també ho va ser els resultats de les darreres eleccions espanyoles del 2023.
Els conservadors, en aquest cas, volen pressionar els independentistes a través d'un interlocutor excepcional i força influent, com ara Foment del Treball. La patronal està encapçalada per l'antic dirigent convergent Josep Sánchez Llibre, qui va agrair a PP, Vox i Junts per Catalunya «la seua valentia» per fer fracassar la reducció de la jornada laboral que preconitzava la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz.
L'intent de Feijóo es produeix en un moment de desencant entre el PSOE i Junts per Catalunya. Fa setmanes, els independentistes van decidir trencar les seues relacions amb els socialistes espanyols per considerar que Sánchez no havia complert els compromisos de delegar les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya o aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea. «Podran tenir el poder, però no podran governar», va advertir Puigdemont. Míriam Nogueras, veu dels juntaires al Congrés dels Diputats, va avisar els socialistes que no es negociaria cap llei i que s'assabentarien del seu sentit del vot pel lluminós parlamentari.
Les cares electorals de la ruptura
La decisió de Junts per Catalunya —segons desgranaven diversos analistes consultats per EL TEMPS— tenia com a incentiu els vents demoscòpics negatius: no només per una possible fuita cap a la islamòfoba Aliança Catalana, sinó perquè el manteniment de la seua relació amb els socialdemòcrates espanyols podria restar-los credibilitat en la seua competició amb ERC a l'espai independentista. De fet, tenien el risc de ser visualitzats com a una «crossa del PSOE», un dels seus principals arguments per intentar esquerdar electoralment els republicans.
Tanmateix, aquella ruptura contenia contrapartides, perquè podria allunyar al seu electorat més partidari dels pactes amb el PSOE com a sinònim d'estabilitat i d'exercir com a partit d'obediència catalana amb influència a Madrid. La darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, de fet, apuntava dues dades interessants per als estrategs juntaires: el seu electorat se situava lleugerament per sobre de la mitjana principatina d'aprovació de la gestió del Govern català del socialdemòcrata Salvador Illa —un 63% en general, un 66% els votants juntaires. Un escenari similar ocorria en la valoració de la gestió del Govern espanyol: el 53% dels electors de Puigdemont l'aprovaven quan la mitjana general estava en el 56%,
L'aventura d'una moció instrumental
És cert que Junts per Catalunya no ha tancat de portada l'opció d'una moció instrumental, en la qual Feijóo hauria d'allunyar-se com a candidat, però és una senda que els independentistes, de moment, han descartat transitar. Els riscos d'aquesta aventura, tot i que només es presentara per caminar cap a un panorama d'eleccions espanyoles, són elevats. I més quan els independentistes tracten de recuperar musculatura electoral d'ençà del cicle a les urnes, que va iniciar-se amb els comicis catalans i va cloure amb els ciutadans introduint la papereta europea.
Qualsevol jugada que implicara un alineament amb l'extrema dreta espanyola que encapçala Santiago Abascal, seria un moviment complicadíssim de digerir pel seu electorat i li atorgaria munició a ERC, especialment a la seua cara visible a Madrid: el mediàtic Gabriel Rufián. De fet, Jordi Turull, secretari general dels juntaires, ha replicat al líder dels populars espanyols: «Feijóo té la gosadia de venir a Catalunya a demanar ajuda als empresaris catalans per obtenir els vots de Junts per Catalunya per fer fora els socialistes i nosaltres li diem al senyor Feijóo: primer ha de demanar-los perdó pel seu maltractament sistemàtic a Catalunya».
Un rebuig a la jugada de Feijóo que es produeix, però, quan Junts per Catalunya atresora diversos dilemes sobre el seu rumb tàctic. Per ara, han decidit independitzar-se de qualsevol relació amb el PSOE a Madrid.