L’astronomia apuntava que Carlos Mazón faria la seua entrada al Congrés com a president del Govern espanyol, en el millor dels casos; com a ministre després de dues legislatures consecutives al capdavant de la Generalitat, emulant el seu bon amic Eduardo Zaplana, o, en el pitjor dels casos, com el diputat ras i també expresident valencià Alberto Fabra.
En canvi, la meteorologia l’ha condemnat a estrenar-se aquest dilluns de tardor en una comissió d’investigació i en qualitat de president dimissionari. Perquè els astres poden estar perfectament alineats, però una tempesta salvatge és capaç de dispersar per l’estratosfera tots els seus lligams. Ben mirat, la meteorologia sempre ha causat més destrosses que l’astronomia.
La seua entrada amb posat seriós a la Sala Prim condensava la contrarietat de Mazón. Acompanyat del seu cercle de Presidència i de Santiago Lumbreras, el secretari autonòmic de Transparència, però sense els principals responsables del grup parlamentari popular al Congrés, el protagonista de la jornada acarava la seua prova més complicada fins que la justícia el cite a declarar. Com que ha declinat comparèixer davant la titular de la Sala d’Instrucció número 4 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, i com que no ha renunciat a l’escó de les Corts que li proporciona aforament, és probable que no ho faça fins que la magistrada eleva la causa al Tribunal Superior de Justícia (TSJCV). El recorregut de la seua imputació és dubtós, però la visita a l’alt tribunal valencià sembla garantida.
Mazón s’ha beneficiat dels temps excessius emprats per la majoria dels portaveus, més centrats a increpar-lo que a treure informació sucosa, cosa que ha anat consumint els 20 minuts de què disposava cada grup. De preguntes directes, no n’hi ha hagudes tantes. Amb tot, el cap del Consell en funcions no ha eixit del Congrés tan indemne com Pedro Sánchez de la comissió d’investigació del cas Koldo en el Senat. Ha aportat dades interessants que contradiuen la versió oficial mantinguda durant un any, fins que les noves informacions aportades per la periodista Maribel Vilaplana i per qui era consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, van obligar-lo a matisar el seu discurs.
Així, Mazón ha dit que va beure aigua, un poc de vi i que va retornar del dinar al restaurant El Ventorro sense cap dels dos escortes que l’havien acompanyat fins allà. I que va canviar-se de roba perquè tenia «fred», no per a estar més còmode. En qualsevol cas, no sap precisar a quina hora va arribar al seu lloc de treball del pàrquing després d’acompanyar Vilaplana al pàrquing. Una teoria que xoca amb les seues explicacions anteriors, segons les quals havia passat la vesprada treballant al Palau. Aquella tesi era difícil de sostenir, atesa la gravetat de la situació. Què feia un president durant dues o tres hores al Palau (sempre segons les primeres versions) sense connectar-se telemàticament a la reunió del Cecopi i sense desplaçar-se a l’Eliana de manera urgent?
A la jugular
Des del primer minut s’ha percebut la intenció clara de la majoria d’oradors de recriminar Mazón la seua actitud del 29-O. Ho ha fet en primer terme Ione Belarra, que l’ha acusat d’«humiliar les víctimes», una representació de les quals es trobava a la porta del Congrés, i de «repartir els diners públics de la reconstrucció entre les empreses que van finançar irregularment el PP». Com a persona que ha sigut «ministra del Govern d’Espanya», tal com s’ha afanyat a remarcar, Belarra troba que l’actitud de Mazón d’aquell dia resulta incomprensible. A més, li ha dit «mala persona» per haver acudit al funeral d’estat «tot i que les víctimes li havien demanat que no hi anara». «Vostè és el responsable de 229 morts, ha causat un homicidi, espere que la justícia funcione i que vostè acabe a la presó», ha subratllat ella.
«Vaig fer telefonades abans d’anar al restaurant, des del restaurant i de camí al Palau de la Generalitat... I vaig parlar al mateix temps amb el president de la Diputació i el responsable d’emergències a través de l’altaveu», ha explicat Mazón com a atenuant. «Quantes vegades ha decretat el seu Govern el nivell 2 d’emergència?», li ha preguntat a continuació la secretària general de Podem. «Aquella vegada només», li ha respost ell. «Si a les 18:37 ja hi havia un esborrany del missatge d’alerta, per què no va enviar-se fins a les 20:11?», ha continuat la diputada. «La consellera mai va negar-se a enviar el missatge ni va demanar-me cap permís per a fer-ho», ha respost el president eixint.
Belarra ha qualificat Mazón de «florer» enmig de la crisi. «Al Cecopi hi havia tècnics amb més de trenta anys d’experiència», ha recordat Mazón en la línia argumental que posarà en pràctica a partir d’ara, en sintonia amb la de Pradas. «Les tres trucades sense contestar de la consellera Pradas eren per a autoritzar l’ES-Alert», li ha retret la parlamentària de Podem mentre Mazón negava amb el cap i insisitia a repetir les paraules bulo i mentida. Segons diu, el missatge va enviar-se quan els tècnics van considerar-ho necessari, no hi ha cap protocol de l’ES-Alert.
L’altra participant del grup mixt, la diputada de Compromís Àgueda Micó, ha retret la «pantomima», «estafa» i «burla a les víctimes» de la seua compareixença a les Corts. «On estaves el 29 d’octubre de 2024 entre les set i les vuit de la vesprada, mentre la gent s’ofegava?», ha interrogat Micó. «Ja he fet públic el meu itinerari», ha respost Mazón. «Has dit deu itineraris diferents», li ha recriminat Micó parlant-li de tu, tal com fa Joan Baldoví a l’hemicicle valencià. «El meu itinerari fou del restaurant al carrer de la Pau i caminant fins al Palau de la Generalitat», diu Mazón, «des d’on vaig traslladar-me al centre d’emergències de l’Eliana». «I per què no li agafes el telèfon a la consellera les dues vegades que et truca?», li ha repreguntat.
«Potser el duia a la motxilla i no vaig escoltar-lo», ha especulat Mazón. «No atendre una trucada de més de vint no significa estar incomunicat». Micó, en sintonia amb Belarra, l’ha titllat de «mala persona». Una asseveració que fins i tot ha irritat més el portaveu de Vox a la comissió, el valencià Ignacio Gil Lázaro, que no els parlamentaris del PP. El veteraníssim Gil Lázaro, exdiputat popular, ha demanat respecte a Mazón en nom de la «cortesia parlamentària».
La parlamentària del PNB a la comissió, Idoia Sagastizabal, que fou regidora a Lekeitio (Biscaia), ha manifestat que, com a responsable públic, no concep com Mazón va poder desentendre’s d’una situació com aquella. «Cal fer cas als comandaments operatius... Segons els experts en emergències, la sobreinformació pot alterar la capacitat de prendre decisions», s’ha defensat Mazón llançant pilotes fora, «Jo crec en l’autogovern», ha continuat, tot deixant clar que la gestió de l’emergència corresponia a la Generalitat. Tanmateix, les seues passes semblaven transitar en la direcció contrària.
«Vaig anar de l’establiment del carrer Bonaire al Palau de la Generalitat», ha dit en referència a El Ventorro, una paraula que, per raons òbvies, mai no pronuncia. «Res no hauria canviat si jo haguera arribat abans al Cecopi», ha apuntat. «De fet, pensàvem que seria un Cecopi curt perquè la tempesta se n’anava cap a la Serranía de Conca». No obstant això, Mazón ha afirmat que ell és «l’únic que ha fet autocrítica» sobre la seua gestió de la dana. «A les tres de la vesprada podria haver-me desplaçat a Utiel», ha admès, «però un president de la Generalitat no pot fer res que no faça l'UME».
Com va sent habitual, Mazón s’ha refugiat en la presumpta manca d’informació «dins el termini i en la forma escaient» de les agències estatals, per culpa de la qual «no érem conscients de la magnitud» del problema. Les imatges de la televisió tampoc no eren suficients. «Vam actuar en funció de la informació que teníem», ha assenyalat Mazón, encara sorprès per la «riuada estratosfèrica» que va produir-se en un país «acostumat a gotes fredes». Tal com va expressar en la compareixença pública en què va comunicar la seua dimissió, Mazón ha opinat que «la imatge d’una certa llunyania m’ha perjudicat».
Oskar Matute, d’EH Bildu, ha apuntat la proximitat del pont de l’1 de novembre (era divendres) com a coautor de la catàstrofe. «No van voler perjudicar el sector hoteler», ha dit. «De cap manera», ha contestat Mazón, «però tenint en compte el grup a què pertany, entenc que vulga traslladar aquesta teoria». Tot plegat sense fer cap referència a ETA, cosa que pot considerar-se notícia grossa.
«Per què la Delegació d’Hisenda no va enviar els seus treballadors a casa?», ha preguntat Mazón en veu alta quan li han dit que la Universitat de València va cancel·lar les classes. El president en funcions s’esforçava per fer veure que l’Administració estatal també va desestimar el perill existent. «A primera hora del matí teníem alerta groga», ha assenyalat, tot i que el color n’era un altre. «Jo no tenia previst anar al Cecopi, ningú no m’esperava», ha agregat com si el Cecopi d’aquell dia fora una conferència a Quito sobre l’art abstracte vietnamita, un acte on ningú no espera un president de la Generalitat. Matute li ha retret el seu «concepte laxe de l’autogovern» i s’ha referit de manera textual al País Valencià sense que Mazón, a diferència de temps pretèrits, fera escarafalls.
Tampoc no s’ha posat l’orellera amb el servei de traducció automàtic per a entendre el català Josep Maria Cervera, natural de Figueres. Aquest diputat, de Junts per Catalunya, ha remarcat que no li importa saber «on era» Mazón, sinó «on no hi era», i que ara tampoc no pretén saber «què feia», sinó «què no feia». La dana de València, ensuma Junts, pot conduir a un intent de recentralitzar la gestió del risc i les emergències.
Mazón, però, s’ha erigit de nou en el més estricte defensor de l’autogovern, tot lamentant que s’haja creat una comissió com aquesta al Congrés, per a fiscalitzar l’actuació d’un Govern autonòmic. Cervera li ha preguntat per la supressió de la Unitat Valenciana d’Emergències, un altre dels temes preferits de Mazón, per què la UVE encara no estava en funcionament quan va entrar a governar i per què, tal com ha repetit aquest dilluns, era mal vista per tots els sindicats de bombers, perquè significava «una duplicitat» i «un augment innecessari de la despesa». Cervera, molt tebi en els seus atacs al ja expresident valencià, s’ha limitat a dir que Mazón només tracta d’«enredrar». Un discurs balsàmic entre tant d’improperi.
La traca final
Res a veure amb el to de Gabriel Rufián en nom d’Esquerra. Vehement, directe i agressiu, ha confessat que en els seus deu anys com a diputat a Madrid mai no ha vist algú com Mazón. Rufián ha explicat, cronològicament, les circumstàncies en què van morir diverses víctimes de la dana. «A les nou del matí ja hi havia un desaparegut. José Herráiz, de 64 anys... Què ha de dir-li a la seua família?». «Tota la meua condolença cap a totes les víctimes», ha respost Mazón, que ha aplicat aquest model de resposta a tots els casos que ha anat detallant Rufián. El portaveu republicà l’ha qualificat de «psicòpata» per anar al funeral de les víctimes malgrat la seua oposició manifesta.
Mentre explicava les morts d’Isabel Izquierdo a Paiporta, del xiquet Neizan, de quatre anys, del conductor de camions Bassen, o del pare i els dos germams Mora, a Xiva, o de Yanine, «embarassada de vuit mesos, que va morir a les 18:22». Mazón repetia que sentia «el mateix dolor per totes les víctimes» i es preguntava «com sap vostè les hores de les morts, si no hi ha cap informe forense que ho diga».
«Mentre la gent moria, vostè estava a El Ventorro rebutjant trucades de la consellera», ha lamentat Rufián. «Jo soc l’únic que ha demanat perdó», ha insistit. És en aquest punt, en resposta a Rufián, quan Mazón ha reconegut que dos escortes van acompanyar-lo a El Ventorro, però que va retornar del restaurant cap al Palau en solitari, sense ells. «Els dos escortes que han estat condecorats pels seus companys no eren els d’aquell dia, sinó els que van acompanyar-me a Paiporta», ha precisat Mazón. «I no vaig canviar-me de roba, vaig posar-me un jersei que duia a la motxilla, com sempre que tinc fred», ha explicat.
En el torn de Rufián, Mazón ha passat a l’ofensiva: «Vostè ha vetat víctimes en aquesta comissió... Està disposat, com jo, a rebre totes les víctimes?». «Inútil, mentider, homicida i psicòpata, tant de bo pague amb presó tot el que ha fet», li ha replicat Rufián.
En nom de Sumar, el diputat Alberto Ibáñez, de Compromís, ha sigut molt concís en la seua exposició inicial: «Què va fer vostè el 28 d’octubre?». Mazón no ho recordava. Era com si li digueren on va estar en l’estiu de 1993. Ibáñez volia remarcar que la seua manca de resposta no va circumscriure’s al 29, sinó també a la vespra, quan calia posar totes les mesures necessàries per a evitar una tragèdia com la que finalment es va produir.
Mazón ha dit que no pensa treballar en el sector hoteler, fent servir la «porta giratòria» que havia suggerit Ibáñez. «Va fer una trucada a les 20:10, un minut abans de l’enviament de l’ES-Alert», ha destacat a continuació. El procediment d’enviament de l’alerta, però, era més procel·lós, tal com ha recordat Mazón. «I on estava a les 19:43?», quan per fi va agafar el telèfon a Pradas després de dos intents. «Probablement, al Palau de la Generalitat, no puc entrar en el minutatge exacte», ha sospirat un Mazón que temps enrere assegurava que havia passat la vesprada atent als esdeveniments des del seu despatx.
«Era lògic que vostè estiguera parlant del derbi Llevant-Elx mentre la gent s’ofegava?», li deia Ibáñez en referència a la seua conversa final amb Vilaplana, anant cap al pàrquing. «No sabíem què estava passant», ha respost ell. «A les 12:40 ja hi havia morts», li han recordat. «No vam saber-ho fins a les cinc de la matinada», ha replicat ell, tot i que a les dotze i mitja ja va parlar de «cossos sense vida» davant els mitjans de comunicació.
«Va parlar amb Alberto Núñez Feijóo? Va estar informat de manera permanent, com ell va dir?», ha continuat Ibáñez. «Sí», ha respost de manera lacònica. «Va dir que el seu era “el Govern dels millors”... Era la millor Susana Camarero?», li ha inquirit per la seua desatenció a les residències en la vesprada dels fets. «És una consellera extraordinària», ha reaccionat. «I José Antonio Rovira?», ha prosseguit el portaveu adjunt de Sumar. «És qui ha dut la llibertat educativa davant la imposició ideològica dels Països Catalans», ha contestat Mazón, ara sí en estat pur. «Vicente Martínez Mus, que no va ordenar l’aturada del metro?», ha conclòs Ibáñez. «Un magnífic conseller».
L’altre diputat de Sumar que ha pres la paraula, Nahuel González, ha lamentat que Mazón acudira al funeral d’estat «a burlar-se de les víctimes». «Quan vostè va demanar la botella de vi, a les tres de la vesprada, ja hi havia gent ofegant-se... Com pot estar a les set de la vesprada estava parlant de futbol?», s’ha preguntat de manera retòrica. «Potser sí, uns segons». «O vostè té trets psicopàtics o vostè és un inútil absolut», li ha dit aquest membre d’Esquerra Unida del País Valencià. «És impossible informar del que no se sap, ho ha reconegut la pròpia Confederació Hidrogràfica del Xúquer», es defensava Mazón.
En nom del grup socialista, un vell conegut: Alejandro Soler, exalcalde d’Elx, s’adreçava a ell de manera contundent. Mazón no se’n sabia avenir. A penes li concedia temps per a respondre i la presidenta de la comissió, la socialista Carmen Martínez, prioritzava sempre les intervencions dels portaveus per davant de la del compareixent.
Soler ha exhibit les portades dels diaris valencians d’aquell dia, el fatídic 29 d’octubre, tots els quals obrien amb el risc de les tempestes anunciades. Només calia llegir el diari o veure la televisió, ha dit, per a ser conscients del risc existent. «Vostè tenia unes grans expectatives en aquell dinar, va donar la vesprada lliure als seus màxims col·laboradors», ha manifestat Soler, a qui Mazón ha acusat de «masclisme». A més, el diputat socialista li ha dit que no va arribar al Cecopi fins que va enviar-se l’ES-Alert deliberadament per tal d’evadir qualsevol responsabilitat judicial. En la part final de la seua intervenció, Soler ha reclamat la convocatòria d’eleccions al País Valencià.
Pel que fa a Vox, bany i massatge. Com era de preveure i ja s’havia evidenciat durant la intervenció d’Àgueda Micó, l’orador del grup ultra, Ignacio Gil-Lázaro, ha centrat tots els retrets en Pedro Sánchez i els membres del seu Govern. Una intervenció balsàmica entre tanta indignació, com també, és clar, la del Partit Popular.
Ironies de la política, el diputat del PP que ha interrogat el president en funcions valencià ha sigut un més vell conegut encara, César Sánchez, a qui Pablo Casado i Teodoro García Egea van desplaçar de la presidència de la Diputació d’Alacant perquè hi accedira Mazón. Una estació d’enllaç cap a la seua candidatura a la Generalitat en detriment d’Isabel Bonig. Semblava, ha reiterat l’encara president en resposta al popular Sánchez, «una gota freda més». Però no. No ho era.
Quan va entrar en erupció el volcà de la Palma, a les illes Canàries, un vídeo familiar va fer-se viral. Mentre una columna immensa de fum es divisava de lluny i les persones del seu voltant somicaven, un home tractava de calmar-les prioritzant el dinar que hi havia a taula: «Hay tiempo de comer, hay tiempo de comer sin problema...». Aquell home no tenia 5,3 milions de persones a càrrec seu, a diferència de qui compareixia avui al Congrés espanyol. L’home que va soterrar la seua carrera política en un restaurant cèntric de València de nom inoblidable.