El nou mapa interactiu itiner-e ha recollit informació de regions poc documentades fins ara i ha seleccionat amb cura els camins que seguien les vies romanes d'acord amb tota la informació acumulada per excavacions, fotografies aèries, etc. El resultat acaba de sortir publicat a Nature Scientific Data signat per dos investigadors del Departament de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Pau de Soto i Adam Pazout, i un de la Universitat d'Aarhus (Dinamarca), Tom Brughmans, i és un mapa interactiu que permet calcular les distàncies entre dos punts de l'Imperi romà en el moment de més expansió (l'any 150 de la nostra era), veure el camí en tres dimensions, etc.
Pau de Soto explica a EL TEMPS que el mapa ha demanat tanta recopilació d'informació i contrastació que ha estat una feina de cinc anys. «Primer, hem agrupat tota la informació dispersa. Fins ara es treballava amb un mapa de vies romanes que era molt antic. Era un mapa que servia per fer-se una idea general, però si el volies fer servir científicament ja veies que no era útil».
En primer lloc, perquè no era exhaustiu: «Hi havia regions, com la península Ibèrica —diu De Soto—, on faltaven moltes vies que sabíem que existien. No és que hàgim redescobert noves vies, sinó que hem posat ordre per intentar-les incorporar a aquest projecte de la forma més detallada possible». I, en segon lloc, perquè no era gens precís: «Abans hi havia moltes vies que eren línies rectes entre dos punts, sense cap pista sobre el seu traçat: per exemple travessaven els Pirineus com si ho fessin per un túnel. Ara sabem que hi havia el pas de Panissars o el coll d'Ares, ja que els camins havien de passar per allà. Pots dibuixar-les amb molt més detall del que havien fet abans». Entre que han recollit més informació de la que hi havia i que l'han posada amb molt més detall sobre el mapa, el nombre de quilòmetres ha augmentat molt, concretament de 188.555 km a 299.171 km.
L'equip d'investigadors de l'Autònoma i la Universitat d'Aarhus ha fet servir documentació històrica, però també mapes no tan antics: «Les fotografies aèries dels anys cinquanta —que són de vols que van fer els nord-americans— ens permeten veure tot el territori abans del gran boom urbà del segle XX. Per exemple, la rodalia de Barcelona no està urbanitzada; no hi ha tantes infraestructures de comunicacions... Això et dona moltes pistes de com podia ser el camí en l'antiguitat».
Això ha complicat la feina, l'ha perllongada, però també ha tingut un resultat molt més precís, diu Pau de Soto: «Anar recopilant informació publicada sobre vies té la seva dificultat però vas avançant, però haver de decidir per on dibuixes la via, per quin camí o muntanya, de vegades és complicat. Per això hem fet servir mapes molt diferents, com les fotografies per satèl·lit, mapes topogràfics del segle XIX i fotografies actuals.»
L'actual mapa ofereix moltes possibilitats divulgatives, com combinar-ne la lectura atenta amb la història de cada via (vegeu La romanitat a l'arxiu del web d'EL TEMPS). Però De Soto també destaca que farà un gran servei en l'àmbit científic, no només per als historiadors de l'antiguitat, també per als de l'economia, la religió o la medicina: «Les xarxes de comunicacions estan connectades a tots els elements històrics: afecta l'economia —perquè per elles es transportaven les mercaderies—; afecta la societat —perquè per les vies es difonien religions, tant la cristiana com les mistèriques (com el culte a Mitra o a Cibele)—, i també les malalties s'acabaven difonent per aquestes xarxes de transport. Hi ha la pesta de Justinià, la pesta d'Antoní, per exemple, grans epidèmies que es van transmetre per aquestes carreteres perquè la gent es movia per aquestes comunicacions. Ara es podrà calcular quan es trigava a anar d'un punt a un altre, com era més econòmica transportar mercaderies, etc.».
El mapa itiner-e.org vol ser una eina viva i, per aconseguir el que es proposa, ha de cobrir una altra mena de comunicacions, que de moment el mapa no ofereix: les vies marítimes, tant o més importants que les terrestres en àmbits com el comerç. «Una de les primeres coses que afegirem —promet De Soto— serà la xarxa marítima, però la prioritat era actualitzar la xarxa terrestre. De fet, la tenim integrada, però encara no tenim connectades les vies marítimes i les vies terrestres; ja ho farem».
I no serà l'única ampliació que s'aplicarà a itiner-e.org en un futur. «Una altra cosa que volem incorporar és la cronologia. Fins ara, hem presentat una fotografia estàtica de totes les vies que es coneixen del món romà, però aquesta xarxa era viva. Hi ha vies que es fan noves i creixen; vies que desapareixen i no totes funcionen a la vegada. Des del començament tenim la possibilitat de posar cronologia a les vies, però és tècnicament molt complicat i haurem d'esperar». Si ja és difícil saber quan es va construir una via (excepte algunes de les grans, la data de construcció de les quals es coneix perquè van ser obres encarregades per un emperador concret), la cosa es complica si també es vol saber la data en què algunes d'aquestes vies van ser abandonades. Però l'equip de De Soto, Pazout i Brughmans està disposat a fer aquest mapa encara més útil: «A mesura que anem trobant informació l'anem incorporant, i així algun dia la gent no només podrà veure aquesta imatge fixa, sinó que podrà demanar com era aquesta xarxa a l'època de Juli Cèsar o en època d'Adrià i apreciar com va créixer o va canviar».
De moment, sabem que de Valentia a Roma eren 1.705 km passant per Tàrraco i Bàrcino i que el viatge a cavall haurien estat 308 hores (tretze dies).
