Les dues dècades d'hegemonia del PP a les urnes valencianes havien alterat el mapa universitari. València i la seua àrea metropolitana havia estat un testimoni excepcional de com havien crescut els centres d'estudis superiors d'iniciativa privada. Si l'Associació Catòlica de Propagandistes havia aconseguit consolidar la històrica CEU Cardenal Herrera, l'Arquebisbat de València havia impulsat —gràcies al reg públic de l'expresident Francisco Camps— la Universitat Catòlica de València. Naixerien dues més: la Universitat Europea i la VIU.
Quan l'esquerra va accedir a la Generalitat Valenciana, va intentar limitar les beques que durant l'etapa de la formació de la gavina s'havien atorgat a l'alumnat de les universitats privades. No debades s'observava com un finançament a les universitats privades en detriment de les públiques, així com generava discussió sobre meritocràcia i desigualtat d'oportunitats. Tanmateix, i arran d'un recurs de la Universitat Catòlica de València, el Tribunal Constitucional va catalogar com a «discriminatori» la decisió de reservar les beques quasi en exclusiva per a la universitat pública.
A partir d'aquella resolució de l'any 2020, el govern del Botànic va estar forçat a estendre indirectament la mànega pública a institucions que feien negoci amb l'ensenyament superior. En l'última convocatòria, efectuada sota l'administració progressista de Ximo Puig, es van abonar 492.413,70 euros en beques a estudiants d'universitats privades. La Universitat Catòlica de València va beneficiar-se d'una injecció de 378.466,82 euros; la Universitat CEU Cardenal Herrera, d'una aportació de 52.738,29 euros, i la Universitat Internacional de València, coneguda com a VIU, de 50.567,83 euros. En el cas de la Universitat Europea de València, el desemborsament era solament de 10.640,76 euros.
Les quantitats, però, eren molt menors en comparació amb les ajudes entregades al sistema universitari públic valencià. En aquest cas, la Universitat de València rebia 1,3 milions d'euros, la Universitat Politènica de València assolia 991.770,95 euros, la Universitat d'Alacant percebia 667.865,38 euros, la Universitat Jaume I de Castelló aconseguia 365.380,15 euros i la Universitat Miguel Hernández, instal·lada a Elx (Baix Vinalopó), ingressava 350.259,31 euros.
Les dades de la primera convocatòria sota l'executiu del popular Carlos Mazón eren semblants. Els populars van desembutxacar una quantitat lleugerament menor —depèn dels alumnes que demanen aquestes ajudes— de recursos públics en beques als estudiants de les universitats privades. Per al curs 2023-2024, van destinar 419.015,56 euros, els quals estaven distribuïts en 272.539,31 euros per a la Universitat Catòlica de València, 76.468,80 euros per a la Universitat CEU Cardenal Herrera, 42.238,28 euros per a la VIU i 27.769,17 euros per a la Universitat Europea de València.
Les universitats públiques van ingressar 3.845.762,74 euros en concepte de beques per als seus estudiants. El rànquing l'encapçalava la Universitat de València amb 1,2 milions d'euros. A tocar se situava la Universitat Politècnica de València, amb poc més d'un milió d'euros. La Universitat d'Alacant, amb 703.047,47 euros; la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, amb 411.300,99 euros, i la Universitat Miguel Hernández, amb 379.633,46 euros, completaven la graella.
La Conselleria d'Educació, comandada per José Antonio Rovira, va resoldre a mitjans del passat juliol el darrer desemborsament en beques per a les diferents universitats valencians. La quantitat destinada a les privades assolia els 428.642,85 euros, on, de nou, era la Universitat Catòlica de València qui encapçalava la classificació amb 246.836,41 euros. La Universitat Internacional de València, coneguda com a VIU, aconseguia 127.866,66 euros; la Universitat CEU Cardenal Herrera era destinatària de 39.498,80 euros, i la Universitat Europea de València continuava com a fanalet roig amb 14.440,98 euros.
La Universitat de València tornava a liderar en l'àmbit públic amb 1,1 milions d'euros i la Universitat Politènica de València, amb 826.038,11 euros, obtenia la medalla de plata. La Universitat d'Alacant, amb 807.775,38 euros; la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, amb 343.954,15 euros, i la Universitat Miguel Hernández d'Elx, amb 259.658,94 euros, completaven la nòmina de receptors. La consolidació del reg públic a través de les beques a les universitats privades arran de la sentència del Tribunal Constitucional.
La pràctica fa metges
En la seua estratègia de limitar l'expansió del negoci de l'ensenyament superior, el govern del Botànic va intentar restringir les pràctiques en hospitals públics per a alumnes de les universitats privades. Tanmateix, el Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana va tombar aquesta iniciativa de l'executiu progressista. Amb el PP al capdavant de la Generalitat Valenciana, s'han firmat acords per facilitar les pràctiques dels estudiants dels centres superiors privats en el sistema sanitari públic. El president valencià, Carlos Mazón, va qualificar el model com de «pioner» a l'Estat espanyol.