La universitat ultracatòlica CEU vol implantar-se a Palma i el govern de Marga Prohens ja li ha donat el vistiplau. Segons ha informat aquesta fundació, ha adquirit un gran edifici a posta, a la zona nord del nucli urbà de Palma, a la barriada del Secar de la Real, que serà totalment remodelat per acollir el centre. La inversió global serà «d’uns 40 milions d’euros», segons la CEU.
El projecte encara està pendent del vistiplau de les autoritats estatals universitàries, però els impulsors pareixen donar per fet que no hi haurà problemes per posar en marxa «una oferta acadèmica orientada exclusivament a l’àmbit de les ciències de la salut». S’oferiran en una primera fase —que espera poder implementar per al curs 2026-2027— els graus en Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia. Posteriorment, s’hi afegirien els de «Medicina Bilingüe, Odontologia i Farmàcia». Els càlculs fets públics parlen «de més de 2.000 estudiants».
Les últimes dècades, les Balears s’han convertit en objecte de desig del negoci universitari privat. Alguns intents han fracassat i d’altres han quallat. L’oferta tradicional —que acompanyava la pública de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de la UNED— anava a càrrec del Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez —que ofereix Infermeria, Comunicació i Educació—, la Universitat Oberta de Catalunya —amb centre local— i recentment s’ha vist enriquida per l’oferta de l’Escola Universitària ADEMA —fa estudis d’auxiliar de Farmàcia, Odontologia, Veterinària, Dietètica...— i, també, l’ESERP, una escola de negocis que ofereix estudis de Màrqueting, Gestió comercial, Direcció d’empreses... I ara la CEU que vol obrir les portes d'aquí a un any.
Des del Consell d'Estudiants de la UIB, el seu president, Guillem Coll, ha alertat del que considera una inconvenient allau d’estudis privats superiors i ha demanat que «es bloquegi» la creació de la CEU.
El Centre d’Estudis Universitaris (CEU), creat el 1933, és un negoci educatiu universitari —formalment no té afany de lucre— d’orientació ultracatòlica, fundat per l’Associació Catòlica de Propagandistes (ACP). Aquesta organització, creada el 1908, es defineix com «una associació privada de fidels catòlics espanyols» que té per objectiu «la propagació de la fe catòlica i l’apostolat en la vida pública» a través dels seus membres, als quals se’ls encomana que «treballin per fer present en tots els àmbits el missatge» del catolicisme.
Progressivament, ha anat ampliant centres i estudis, i actualment la xarxa està integrada per la Universitat San Pablo CEU a Madrid, la Universitat CEU Cardenal Herrera a València, la Universitat Abat Oliva CEU a Barcelona, la Universitat CEU Fernando III a Sevilla i, entre d’altres, deu col·legis i diversos centres de formació professional.
El cost per curs de Medicina als centres CEU sol estar entre els 15.000 i 17.000 euros. En el cas de la UIB el primer de Medicina costa 1.246 euros. El nombre d’estudiants a Medicina de la UIB està al voltant dels 350.
El Govern balear, a través del conseller d’Educació, Antoni Vera, ha criticat la nova normativa estatal per crear universitats privades: «És endurir per endurir» els requisits. Al mateix temps ,Vera valorà com a «positiu» que la CEU pugui aterrar a Palma, perquè, a parer seu, suposaria «un avenç en l’oferta de formació universitària en l’àmbit de les ciències de la salut» a les Illes, degut a «l’alta demanda i la necessitat de professionals».
El president de l’Associació Catòlica de Propagandistes és l’historiador Alfonso Bullón, també president del diari digital d’ultradreta El Debate, dirigit per Bieito Rubido, conegut tertulià televisiu d’aquesta orientació ideològica.