A l'època dels 280 caràcters, l'estiu polític s'ha esfumat. Si juliol acabava com un mes agònic per al Govern espanyol del socialista Pedro Sánchez pels esguits de la corrupció dels seus antics homes de confiança, el darrer mes ha estat marcat per la batussa bipartidista a compte de la gestió dels incendis forestals, amb els populars engegant el ventilador de les afirmacions incendiàries per contrarestar les ombres denunciades pels cossos encarregats de sufocar les emergències.
Malgrat que el debat polític s'ha vist privat del para-sol, la tovalla i el banyador, Sánchez ha arrancat la nounada temporada amb esperit renovador i amb l'objectiu d'aconseguir lligar els suports dels seus aliats habituals al Congrés dels Diputats i, fins i tot, teixir un pacte pressupostari, la qual cosa li aportaria musculatura energètica per a esgotar una legislatura ben agitada. La trobada del president de la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa, amb l'expresident a l'exili, Carles Puigdemont, buscava, per exemple, un desgel amb Junts per Catalunya.
Els socialdemòcrates espanyols, a través del Ministeri d'Hisenda que encapçala l'andalusa María Jesús Montero, han activat altres dels compromisos que havien signat amb les forces independentistes, més concretament amb ERC. El Govern espanyol aprovava aquest dimarts l'avantprojecte de llei per a condonar 83.252 milions d'euros del deute que atresoren les administracions autonòmiques. La decisió ha generat rebuig als barons del PP en la seua estratègia d'oposició visceral al president de l'executiu espanyol. No debades aquesta quitança atorgaria un baló d'oxigen financer als comptes de tots els territoris de l'Estat espanyol.
La mesura, en principi, permetria un alliberament financer de 18.791 milions d'euros per a Andalusia, alleugeraria els comptes de Catalunya amb 17.104 milions d'euros, retallaria 11.210 milions d'euros el deute del País Valencià i reduiria la factura de la Comunitat de Madrid en 8.644 milions d'euros. Una quitança que era acollida força positivament per la Generalitat de Catalunya. De fet, la portaveu de l'executiu català i consellera de Territori, Sílvia Paneque, demanava «una reflexió» a la resta de territoris sobre aquesta reducció del deute generat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica, una mena de salvavides financer que, de vegades, ofegava pels interessos a retornar.
«Cal aparcar les diferències i poder veure aquelles qüestions que beneficien el conjunt. Mai des d'aquest Govern s'ha proposat una política que vagi en contra d'alguna altra comunitat autònoma», expressava la veu del gabinet que encapçala el socialdemòcrata Salvador Illa. L'aprovació d'aquest avantprojecte era una acció satisfactòria per a la caserna general d'ERC, però insuficient de cara a l'objectiu del PSOE: assolir el seu vot per a uns comptes estatals. «No hi haurà negociació pressupostària mentre no es resolga el model de finançament i la qüestió de la recaptació fiscal», avisava Oriol Junqueras, líder de la formació independentista.
Si la Generalitat de Catalunya observa aquesta quitança de manera extraordinàriament positiva, l'opinió és ben contrària a l'altra banda del Sénia. «Hem dit que de xantatges res, i de menysprear a la Comunitat Valenciana, res. Ho hem dit per activa i per passiva, que ja està bé de xantatges», va afirmar el popular Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana. «És inacceptable pel fons i per la forma. No beneficia en res els valencians, ja que no permet augmentar la despesa en serveis fonamentals, ni el retorn de la Generalitat Valenciana als mercats», va complementar la consellera valenciana d'Hisenda, Ruth Merino.
«A quin ciutadà se li planteja una condonació d'un deute i diu que no?», va replicar José Muñoz, síndic del PSPV a les Corts Valencianes. «El PP, com sempre, està en contra de l'interès general. El Govern d'Espanya ha aprovat condonar 11.200 milions d'euros a la Comunitat Valenciana. És la més gran per habitant de tot el país», ressaltava a l'antiga xarxa de l'ocellet blau. «Avui és un gran dia per a la Comunitat Valenciana: el Govern d'Espanya aprova una condonació històrica d'11.200 milions d'euros, la més gran per habitant de tot el país», reforçava Pilar Bernabé, delegada del Govern espanyol al País Valencià i un dels valors del socialisme valencià.
La condonació, però, comptava amb el desacord de l'altra força ubicada a la bancada progressista de les Corts Valencianes. «A Compromís fa molts anys que treballem perquè hi haja un nou sistema de finançament que va caducar en 2014. La condonació del deute és il·legítima perquè el 80% del deute valencià ve per culpa d'aquest infrafinançament. L'Estat ens deu 47.000 milions d'euros. Creiem que és un bon moment perquè es parle d'aquest tema», va indicar Àgueda Micó, diputada de Compromís al Congrés dels Diputats i situada al grup mixt. De fet, assenyalava que els criteris escollits per calcular la condonació eren injustos.
L'altre parlamentari de Compromís, Alberto Ibáñez, que està dintre del grup confederal de Sumar, també s'ha mostrat un punt escèptic. «La proposta de condonació del deute autonòmic va en la bona direcció. Els valencians som la comunitat autònoma més beneficiada per població ajustada, però aquesta mesura no resol el problema de fons de l'infrafinançament, ni recull la vulnerabilitat extra que ha suposat la dana», va argumentar.
A partir d'aquest posicionament, va sol·licitar la incorporació d'una quitança addicional «de 7.000 milions extra per al País Valencià per la dana, una altra de reestructuració del deute restant després de la quitança per a les autonomies amb major càrrega per l'infrafinançament i una tercera per a condicionar la condonació al fet que no hi haja una baixa d'impostos de successions i patrimoni per a evitar el dúmping fiscal». La proposta ha estat rebutjada pel Ministeri d'Hisenda.
Amb la patronal valenciana i les cambres de comerç presents al País Valencià rebutjant la fórmula elegida per a calcular la condonació del deure, el territori valencià és, a priori, el més beneficiat per població ajustada de la quitança de Montero. Ara bé, aquesta posició impedeix a l'Administració valenciana traure rendiment de la quitança addicional prevista en el mecanisme per a les autonomies infrafinançades. D'aquesta manera, el País Valencià en queda exclòs i és el territori més maltractat financerament; això, al remat, el situa en el fanalet roig del conjunt de les comunitats dintre del rànquing en percentatge de deure condemnat. Un criteri que ha provocat l'enuig d'una part de l'arc parlamentari valencià.