Si hi ha un tema que cíclicament ocupa polítics i generadors d'opinió pública aquest és el del dúmping fiscal de Madrid. Fa dues legislatures va ser el valencià Ximo Puig qui va convertir aquesta qüestió en una de les banderes reivindicatives. Amb un govern socialista a la Moncloa —i amb una reforma del model de finançament encallada—, era una manera de generar un convenient adversari dialèctic.
Qui ha tornat a traure el tema a la palestra ha estat, ara, Salvador Illa. Ho va fer aquest diumenge en una entrevista al diari Ara. «Hem de posar fre a la competència deslleial i al dúmping fiscal de Madrid», subratllava el president català. Com li passà en el seu dia a Ximo Puig, tant la presidenta de la Comunitat de Madrid com el gruix de la premsa conservadora se li han llançat al coll.
Que Madrid aprofita la seua condició de capital per desplegar una política fiscal a la baixa és una cosa ben estudiada a aquestes altures. El fet que el model espanyol siga molt centralista ha provocat que el gruix dels organismes públics —ministeris, instituts, agències— estiguen a Madrid, la qual cosa provoca que el gruix de les grans companyies disposen allí també les seues seus socials. El poder crida al poder. Fet i fet, una mena de peix que es mossega la cua, com va radiografiar l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques al seu informe Madrid: capitalitat, economia del coneixement i competència fiscal, publicat l'any 2020.
En tot cas, les dades són tossudes. El Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral, que anualment publica el Col·legi General d'Economistes d'Espanya permet comparar quina és la pressió fiscal en cada autonomia, d'acord amb diferents exemples.
Així, la següent taula, explica l'aportació que, en la darrera declaració de la renda, un contribuent solter, menor de seixanta-cinc anys i sense fills hauria de fer en funció de l'autonomia de residència i els seus ingressos per rendes del treball.
El quadre certifica que són les rendes més altes les que més es beneficien de les rebaixes fiscals aprovades pels successius governs de la Comunitat de Madrid. Així, un madrileny amb una renda anual de 600.000 euros pagaria en concepte d'IRPF 251.240 euros, la xifra més baixa d'Espanya. La diferència amb un valencià —els qui més paguen— és de 46.000 euros, mentre amb un català és de 25.000 euros.
La Comunitat de Madrid, de fet, es troba molt per sota de tota la resta de comunitats autònomes. Per tant, la baixa pressió fiscal és un incentiu per a les persones amb rendes altes, circumstància que, alhora, atrau el talent i fa el cercle encara més virtuós.
Aquest gràfic permet veure-ho amb més nitidesa:
Un altre incentiu per a aquest perfil de ciutadà és el relatiu a l'impost que grava la riquesa, és a dir, l'impost de patrimoni. La Comunitat de Madrid havia estat molt generosa amb els rics respecte a aquest gravamen, ja que estava bonificat al cent per cent, independentment del patrimoni. L'actual presidenta, Isabel Díaz Ayuso, se n'havia vantat reiteradament. L'aprovació de l'Impost Temporal de Solidaritat de Grans Fortunes aprovat pel govern de Pedro Sánchez, però, ha provocat, però, la seua reactivació.
El requadre següent mostra què pagaria un contribuent —sense cap discapacitat— amb diferents patrimonis, on ja no es té en compte els 300.000 euros de l'habitatge habitual.
El quadre mostra com, amb l'excepció d'Extremadura, on es mantenen les exempcions fiscals a les grans fortunes, les autonomies governades pel PP es mantenen en la franja més baixa per als patrimonis de fins a quinze milions d'euros. Les grans fortunes valencianes són, de fet, les que més paguen. Algú amb un patrimoni de 15 milions d'euros ingressaria a Hisenda 362.000 euros, per 278.000 que pagaria si visquera a la Comunitat de Madrid.
També resulta força galdós adquirir un habitatge en aquesta autonomia. Només Navarra hi competeix en aquesta matèria. L'impost de transmissions patrimonials és d'un 6% sobre el preu de l'habitatge, una xifra que contrasta amb el 10% amb què es grava l'habitatge a Catalunya i el País Valencià, les autonomies on el gravamen és més alt.
