23 de novembre de 2019. Carlos Mazón, que ha accedit a la presidència de la Diputació dʼAlacant fa cinc mesos, centra totes les mirades en els jardins de la corporació provincial. Escola Valenciana commemora el 36è aniversari de la Llei dʼús i ensenyament del valencià (LUEV), una de les normes estrella de lʼautogovern, aprovada en 1983, sense cap vot en contra, a lʼinterior dʼaquell edifici. El president de les Corts Valencianes del moment, Antoni García Miralles, alacantí de soca-rel, va prendre la decisió excepcional de traslladar la sessió parlamentària al sud del país.
Que Mazón accedira a celebrar lʼaniversari de la LUEV a la seu de la Diputació podia semblar un gest merament protocol·lari, fins i tot gratuït. Però no ho era. El seu predecessor en el càrrec, el calpí César Sánchez, sʼhavia negat a cedir la seu de la corporació provincial per a commemorar el 35è aniversari. Ni tan sols sʼhavia preocupat a contestar els peticionaris.
Així doncs, el canvi de posició de Mazón resultava cridaner, i encara ho eren més, des de la perspectiva present, les paraules que pronuncià aquella jornada, instant a aprofundir en valors com la «convivència» i el «respecte», deixant de banda els «prejudicis sobre les llengües». «Jo soc fill dʼaquesta llei, vaig estudiar valencià i em trobe molt còmode llegint-lo i sentint-lo parlar», va proclamar Mazón. «En Alacant aquest tema sempre sʼha viscut amb molta normalitat, tret dʼalgunes excepcions en els extrems».
No era la primera vegada que Mazón, en termes lingüístics, optava per la «normalitat». Vint anys abans, en estrenar-se a la direcció general de lʼInstitut Valencià de la Joventut (IVAJ), Mazón ja s’havia afanyat a retornar el butlletí de lʼentitat a la normativa oficial, després dʼuna legislatura anterior en què els responsables dʼUnió Valenciana —la formació que cogovernava la Generalitat amb el PP— havien decidit publicar-lo en les normes secessionistes del Puig.
Si la formació liderada per Vicente González Lizondo es caracteritzava per un analfabetisme desacomplexat, la coalició —tàcita— amb Vox està transportant el PPCV a territoris ignots. La retallada a la meitat de lʼassignació pressupostària anual a lʼAcadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i lʼaprovació de la recent declaració institucional de lʼAjuntament dʼAlacant que insta la Generalitat a incloure la ciutat en lʼàrea castellanoparlant denota la submissió absoluta als postulats ultres en matèries tan sensibles com aquesta. Un fet impensable no fa gaire.
«La Generalitat ha de ser extraordinàriament respectuosa amb lʼautonomia municipal i amb les declaracions que cadascun dels municipis posen en marxa», afirmava aquest divendres Mazón des de la presidència de la màxima institució valenciana. «En aquests moments aquesta qüestió no està damunt la taula», afirmava el cap del Consell sobre la petició elevada al seu gabinet pel consistori alacantí, que hauria de ser tramitada a les Corts a partir del setembre. «Calen uns estudis tècnics i sociològics que no tenim a la taula», justifica Mazón provant de llançar pilotes fora, però alhora remarca el seu «respecte» a la iniciativa adoptada per lʼAjuntament. Pel seu Ajuntament, com a veí de la ciutat que és.
El discurs contemporitzador del president tracta dʼasserenar els ànims, però, en realitat, que no són garantia de res. Des de la presidència de la Generalitat, Mazón no sols va decidir obviar el 40è aniversari de la LUEV, una efemèride que sí que van encarregar-se de celebrar els partits opositors, sinó que ha cedit cada vegada més espai als seus socis.
No seria la primera ocasió en què les pretensions de Vox, després de no haver obtingut la resposta desitjada en primera instància, són assumides pel PP amb el pas dels mesos. La negociació pressupostària nʼés el millor exemple. Per a anunciar el preacord amb els populars, Santiago Abascal ja va sotmetre Mazón a una compareixença pública en què el primer semblava un ventríloc i el segon, el seu titella. El tràmit parlamentari va anar endurint encara més les condicions de Vox per a lʼaprovació dʼuns comptes públics de 2025 que eren oxigen pur per a Mazón. Sense ells a la butxaca, la seua intenció de mantenir-se a la presidència de la Generalitat hauria estat més difícil.
Els rèdits de Vox
El ben cert és que Vox està aconseguint més rèdits ara que no en el primer any del seu mandat, quan van cogovernar en coalició. En aquell primer exercici, de fet, va haver-hi més pa que formatge: lʼúnica llei aprovada per PP i Vox que satisfeia plenament els ultres era la de concòrdia, que implicava la derogació immediata de la llei botànica memòria democràtica. El seu anticrist particular.
Des que Vox vola lliurement i sobretot des que la dana va situar Mazón contra les cordes, el grau de sotmetiment dels populars ha experimentat un in crescendo que es manifesta de manera clara en lʼempoderament dels dos màxims representants de Vox al País Valencià: la presidenta de les Corts, Llanos Massó, i el síndic parlamentari, José María Llanos.
Lʼúltim sʼha vantat de voler «estrangular» lʼAVL i ha qualificat les associacions de víctimes de la dana de ser uns «veritables interessats». Al PP ningú no hi ha objectat res. A més, una de les demandes del portaveu de Vox des de la creació dʼÀ Punt acaba de fer-se realitat: el nou llibre dʼestil de la casa recomana adreçar-se en castellà als entrevistats que sʼexpressen en aquesta llengua de manera natural. Que una persona castellanoparlant siga entrevistada en valencià als mitjans públics sempre els ha semblat una «falta dʼeducació». El nou llibre dʼestil inclou, igualment, una obsessió personal de Mazón: que els municipis de les zones castellanoparlants no vegen traduït el seu nom al valencià, de manera que Oriola ha passat a dir-se Orihuela i Torrevella ja és Torrevieja, als informatius de la radiotelevisió pública.
Curiosament, a lʼacte celebrat a la Diputació dʼAlacant en 2019, el mateix Mazón va felicitar-se de la normalitat que significava que un castellanoparlant com ell poguera entendreʼs amb un valencianoparlant «sense que ningú haja de traduir-me res i sense que jo haja de demanar-li a ningú que em parle en castellà». Seguint el nou llibre dʼestil dʼÀ Punt, però, el president de la Generalitat Valenciana hauria de ser entrevistat en la llengua de Cervantes.
Els atacs al valencià no venen de nou. Que la primera visita oficial de Mazón com a president del PPCV —el 6 de juliol de 2021, fa tot just quatre anys— fora a la seu de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) permetia presagiar els moviments que ara sʼestan produint. Mazón atorgava carta de naturalesa a una entitat atiadora del secessionisme lingüístic. No debades, enguany, una part dels diners retallats a lʼAVL es destinaran a la rehabilitació de lʼedifici que lʼassociació Lo Rat Penat —germana bessona de la RACV— disposa al centre de València. Abans dʼaccedir a la presidència de la Generalitat, Mazón ja havia advertit que «la línia que està seguint lʼAcadèmia és francament millorable, potser està fent massa política o alguns estan tractant de polititzar-la massa», unes declaracions que guardaven relació amb la col·laboració iniciada amb lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC) en matèries molt concretes.
En prendre possessió de la presidència de la Generalitat, Mazón va assegurar que el model de llengua emprat per lʼadministració valenciana experimentaria un canvi significatiu, a fi dʼaproximar-lo al «valencià del carrer». Una línia avalada pel president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que no deixa passar lʼoportunitat de demostrar la seua afició per la filologia. O per lʼalcaldessa de València, María José Català, que va acompanyar Mazón en la trobada amb la RACV i Lo Rat Penat en 2021, i que ara, en 2025, ha encarregat un informe ad hoc a un acadèmic de lʼAVL partidari de modificar lʼaccent gràfic de València.
Lʼofensiva és generalitzada. Els lingüistes dʼÀ Punt lamenten obertament lʼaniquilació del registre estàndard que comporta lʼentrada en vigor de les noves directrius lingüístiques. Unes directrius que van exactament en la mateixa línia que les comunicades a començaments de 2024 als lingüistes de la Generalitat i del personal extern que corregeix i tradueix les notes de premsa o els llibres de text escolars. Es tracta dʼexterminar meitat en favor de mitat, vacances en favor de vacacions o càstig en lloc de castic, per posar només alguns exemples.
El càstig al valencià —valga la redundància— tot just ha començat. Lʼofensiva de lʼAjuntament dʼAlacant, però, ha trobat la rèplica sorprenent de la Diputació alacantina, on el també popular Toni Pérez, alcalde de Benidorm i president provincial del PP, accedia aquesta setmana a aprovar una moció presentada per Compromís que reconeix la ciutat dʼAlacant com a «terme municipal de predomini lingüístic valencià, segons ho estableix la LUEV», una normativa lingüística que la Diputació també ha exigit aplicar de manera «plena i efectiva», és a dir, garantint lʼensenyament en valencià de tots els alumnes de les àrees de predomini valencianoparlant, Alacant inclosa.
Pérez ha evocat el Mazón que quatre anys enrere, en el mateix edifici, accedia a celebrar lʼaniversari de la Llei dʼús promogut per Escola Valenciana. Com si lʼesperit dʼaquell president conciliador sʼhaguera manifestat de sobte i es passejara per la ciutat. Com si el malson dels seus tractes amb Vox no foren realitat. Però ho són, i tant que ho són. I encara poden propiciar, malauradament, molts més episodis paranormals.