Que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua mai no ha caigut en gràcia a Vox és una cosa que se sabia. Si algú tenia algun dubte, aquest dijous al matí ha tingut la confirmació: el partit d'ultradreta, amb l'aquiescència i el vistiplau del Partit Popular, ha aprovat a les Corts un seguit d'esmenes als pressupostos de la Generalitat, que, a la pràctica, suposaran deixar en hibernació l'entitat.
Amb la retallada consumada aquest dijous es compromet el funcionament ordinari de l'entitat i el servei que fins ara prestava a la ciutadania i al valencià: des de la confecció del Nomenclàtor toponímic valencià, al manteniment de la versió digital del Diccionari normatiu valencià, tot passant per les jornades de difusió sobre autors valencians o les subvencions amb què, anualment, l'AVL fomenta l'ús del valencià als mitjans. En definitiva, deixar morir l'Acadèmia per inanició.
Les esmenes presentades i aprovades aquest dijous confirmen i agreugen la retallada que el Consell va aplicar en el projecte dels pressupostos. Els comptes, presentats el març passat, preveien una tisorada d'un milió d'euros: d'una partida de 3,9 milions d'euros el 2024, l'AVL s'havia de conformar, per a 2025, amb 2,9 milions d'euros. Una retallada del 25,6%.
La cosa no acaba ací, però. PP i Vox pretenen que una part d'aquests 2,9 milions d'euros es destinen a partides que res no tenen a veure amb la promoció i la normalització del valencià. En concret, el tàndem PP-Vox vol que 200.000 euros es destinen a la rehabilitació de l'edifici de l'entitat secessionista Lo Rat Penat. Altres 480.000 euros s'hauran de dedicar a l'organització de set jornades sobre «la història del Regne de València», en municipis on els de la gavina governen amb l'extrema dreta. En concret, es tracta d'Orpesa, Xirivella, Sant Vicent del Raspeig, Elx, Albal, Oriola i Borriana. A cadascuna d'aquestes jornades es destinaran 68.599 euros.
Universitats, mitjans de comunicació o grups de teatre amateur, es veuran també perjudicats per les retallades a l'AVL.
És a dir, que 680.000 euros del pressupost de 2,9 milions d'euros de l'AVL estan compromesos per avançat. O cosa que és el mateix: l'Acadèmia, que l'any passat va disposar de 3,9 milions d'euros, ara passarà a disposar de 2,2 milions, pràcticament la meitat.
Per a arribar a aquesta retallada, Vox ha hagut de fer i desfer camí, ja que, de bon començament, pretenia que aquests diners que es destinaven a Lo Rat Penat i a les jornades sobre el Regne de València procediren dels fons destinats al capítol 1 del pressupost de l'Acadèmia. Aquest capítol, però, és el que es destina a pagar al personal.
Ja fa unes setmanes l'AVL va denunciar que això contravenia la normativa la Llei de funció pública, ja que hauria significat deixar de pagar les nòmines de la seua plantilla.
Així les coses, Vox va presentar dimecres de vesprada allò que en l'argot parlamentari s'anomena «esmenes d'aproximació». Ara, els capítols que ixen damnificats de la retallada són el capítol 2, destinat a despesa corrent (450.000 euros de disminució). En concret, aquests diners s'invertien fins ara a investigació i normalització del valencià. En els comptes inicials presentats pel Consell, la partida ascendia a 500.000 euros. Es produeix una disminució, doncs, del 90%. En la confecció dels seus pressupostos, l'Acadèmia tenia prevista la disposició de 900.000 euros.
En el capítol 6, destinat a inversió real, es passa de 102.000 euros a zero. Amb càrrec a aquest capítol es fa, per exemple, el manteniment del Diccionari normatiu valencià, que està en línia a disposició gratuïta de tots els ciutadans i que rep 60.000 consultes diàries. Amb càrrec a aquest capítol s'està fent, també, el Nomenclàtor toponímic valencià, una obligació legal que ha de complir l'Acadèmia. A través d'aquest capítol es paguen també els ordinadors, les llicències i aplicacions informàtiques.
Del capítol 7 es resta un total de 128.000 euros. Aquesta minoració té una transcendència especial, en la mesura que és d'aquests capítols que depenen activitats que es duen a terme des d'altres entitats. Així, per exemple, s'elimina la línia de 12.000 euros per als Premis Carme Miquel; 6.000 euros al suport a activitats de foment del valencià; 9.000 euros a la promoció de l'ús del valencià en el comerç; 3.000 euros a la difusió dels estudis d'onomàstica; 7.000 euros de suport a activitats culturals universitàries de foment de la llengua; 5.000 euros al teatre no professional, o 50.000 al foment de l'ús de la llengua als mitjans de comunicació.
L'atac a aquest organisme estatutari —impulsat pel PP— no té precedent i anticipa un xoc institucional
D’aquesta manera, el Partit Popular i Vox deixen en una situació anèmica aquest organisme estatutari, un objectiu que els d’ultradreta perseguien de feia temps. Aquest organisme, ha dit el síndic de Vox, José María Llanos, «és com el cavall de Troia i ens imposa una llengua que no és la nostra. Nosaltres no ataquem el valencià, sinó una llengua forana que ens han imposat. Encara que no podem eliminar aquest organisme públic, podem reduir els diners amb què compta i destinar-lo a associacions, editorials i fundacions que sí que defensen la llengua valenciana».
La gravetat de l'atac a l'AVL, un organisme impulsat pel mateix Partit Popular l'any 1998, no té precedents i anticipa un greu xoc institucional, en la mesura que es tracta d'un organisme estatutari, com ho són el Síndic de Comptes, el Síndic de Greuges o el Consell Jurídic Consultiu.
La setmana passada, en roda de premsa, la presidenta de l'Acadèmia, Verònica Cantó, ja va advertir que la pretensió del PP i Vox de sufragar la rehabilitació de la seu de Lo Rat Penat era impossible de materialitzar perquè suposaria incórrer en una il·legalitat. L'article 5 de la llei de creació de l'AVL impedeix finançar amb fons públics les entitats que no observen la normativa oficial del valencià. En aquella trobada amb els mitjans, els màxims responsables d'aquesta institució ja van advertir que es reservaven l'opció de recórrer als tribunals ordinaris si aquest terrabastall es consumava, com finalment ha succeït.
---------------------
UNS PRESSUPOSTOS DE VOX
Si el juliol passat algú va pensar que, amb l’eixida de Vox del govern valencià, el Consell de Carlos Mazón prendria un rumb més assossegat, anava ben errat. Els pressupostos per 2025 han evidenciat fins quin punt el govern del Partit Popular és hostatge dels desitjos de la ultradreta. Es va evidenciar el març passat quan Mazón, enmig de les festes falleres, va anunciar l’acord amb Vox per tirar endavant els comptes públics. I s’ha tornat a fer palès ara, amb la negociació de les esmenes, el mecanisme parlamentari que, en última instància, introdueixen canvis de molt de pes.
Ha estat a través de les esmenes que l’ideari de Vox s’ha acabat plasmant en els comptes públics de la Generalitat. La formació ultra, que té en el seu adn l’odi cap a les llengües minoritzades, ha aconseguit diverses victòries en aquesta matèria. A les retallades a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua cal sumar la tisorada de 100.000 euros a Full Fundació pel Llibre i la Lectura, 30.000 euros a la Fundació Bromera, 200.000 euros per al foment del multilingüisme en el sector privat i 500.000 euros per a la promoció del valencià en l’àmbit social.
Les entitats a favor del valencià no són, en tot cas, les úniques perjudicades per les dèries de Vox. La formació d’ultradreta sempre ha mostrar el seu rebuig als plantejaments a favor de la igualtat. Així doncs, PP i Vox han votat a favor de retallar 100.000 euros la Confederació Empresarial Valenciana per a la implantació de plans d’igualtat. També, en aquesta matèria, se li ha retirat a UGT una partida de 50.000 euros, mentre que la tisorada a Comissions Obreres aplega als 200.000 euros.
Així mateix, aquestes dues formacions també deixen sense línies de subvencions a les entitats memorialistes que han contribuït fins ara a l’exhumació de represaliats durant la guerra civil espanyola.