-En primer lloc, el Govern espanyol pot aturar aquesta operació?
-Aquí hi ha dues operacions que en formen part d’una mateixa. Una és l’OPA, la compra de les accions majoritàries per part del BBVA sobre les accions de Banc Sabadell. I després n’hi ha una altra a posteriori i que hi va lligada, que és una fusió. Primer s’ha de comprar el Banc Sabadell i després fusionar-lo. La que pot vetar el Govern és la segona operació, la fusió. Però la compra d’accions no la pot vetar, perquè és una operació entre particulars, entre dues entitats privades que l’una compra i l’altra ven. És a dir, es podria donar el cas que el BBVA comprés una part majoritària del Banc Sabadell i que després no es poguessin fusionar les dues entitats, que el Banc Sabadell quedés com una filial del BBVA i que operés de manera independent. Això perdria interès per BBVA, perquè no podria aprofitar una cosa que és el que es busca en aquestes operacions: la sinèrgia en costos i en ingressos. Les dues entitats continuarien operant per separat.
-Per tant, si el desenllaç fora aquest que acaba de plantejar, el BBVA no estaria interessat en l’operació?
-No sé fins a quin punt. Els motius de la fusió només els saben ells. Evidentment, el BBVA n’explica coses, però sempre argumenta motius que no s’ajusten a la realitat. Expliquen el que els hi convé: que volen fer una entitat més forta, que derivarà en un millor servei als clients, que tindrà més fortalesa... Però aquestes operacions es fan per estalviar costos i per guanyar sinèrgies. Si no es fa la fusió això perd interès, però desconec si hi ha altres motius que fan que per al BBVA sigui interessant tenir el Banc Sabadell com una filial.
-El possible èxit de l’operació està en la possibilitat que el BBVA convença els accionistes del Sabadell que pertanyen a fons d’inversió i que en bona part són estrangers?
-Hi ha una sèrie de fons d’inversió estrangers que són capitalistes i punt, que tenen entre el 20% i el 30% del Banc Sabadell i que el que facin o el que diguin serà clau. L’oferta del BBVA és per adquirir, com a mínim, el 50% de les accions. Si no s’hi arriba no en compraran cap, d’acció. I tenint en compte que més del 20% de les accions ja recauen en tres o quatre fons d’inversió mundials, la posició d’aquests serà determinant perquè arribin al 50%. Però hem de tenir en compte un parell de coses, en aquest sentit. Una, que aquests accionistes principals que té el Banc Sabadell són de perfil eminentment financer, a diferència de fa uns anys, quan el banc comptava amb l’aportació de dues o tres fortunes catalanes –Mango, la família Lara de Planeta...– que no eren de perfil financer i podien defensar la seva posició per altres compromisos que tenien amb el banc i amb el seu president, Josep Oliu. Per tant, la seva presència no es basava només en traure rendibilitat de les seves inversions. En canvi, ara els socis són eminentment financers, i si els surt a compte l’operació vendran les accions i ja està. També hem de tenir en compte una segona cosa, i és que un dels principals accionistes del Sabadell és BlackRock, que al seu torn també és un dels principals accionistes del BBVA. Això fa pensar que aquest soci estarà a favor de l’operació.
-El BBVA justifica l’operació en pro de l’interès general. Hi ha algun aspecte de l’operació que afavorisca l’interès general?
-Cap. L’operació obeeix a interès purament empresarial dels accionistes del BBVA. En primer lloc, volen fer un banc més gran ajuntant el BBVA amb el Sabadell i generar, així, un gran banc sistèmic, és a dir, un altre banc on els seus gestors no tindran cap incentiu per ser prudents, perquè sabran que si assumeixen riscos desorbitats i els hi surt malament els rescataran. Això és un banc sistèmic: un banc que no se’l pot deixar caure i que serà salvat amb diners públics si fa falta. La llàstima d’això és que si els seus equips directius en són conscients no seran prudents. I en segon lloc, és evident que l’operació no és bona per l’interès general en la mesura que es concentra una indústria de la qual fan ús tots els ciutadans i totes les empreses del país. Els serveis bancaris no són utilitzats per una part de la població, sinó per tota la població, i per tant si hi ha menys operadors en el mercat hi ha també menys capacitat d’elecció per part de ciutadans i empreses i, per tant, menys poder per part dels ciutadans a l’hora de negociar condicions. Això farà incrementar les condicions econòmiques dels serveis bancaris i, el més important de tot, les empreses i les pimes veuran una retallada en el seu finançament. Això ho han desmentit des del BBVA, però ho desmenteixen perquè ho han de desmentir. Ho han de dir, però tots sabem que passarà, perquè ha passat sempre.
-La fusió d’ambdós bancs donaria lloc a una entitat amb més capital que el PIB de l’Estat espanyol. En cas de necessitat de rescat, es podria fer?
-És clar, a còpia que els contribuents paguin la festa, tant els actuals com els futurs, tal com s’està fent fins ara. Rescatar-se es pot rescatar des del moment en què hi ha una entitat com el Banc Central Europeu, que pot imprimir tant diners com vulgui de forma il·limitada. Clar que això es faria en detriment de tots els ciutadans, perquè emetre diners distorsiona l’economia, fa pujar la inflació i genera distorsions. I com que amb una sola generació no n’hi hauria suficient, ho acabarien pagant els nostres fills i els nostres nets.
-L’operació també jugaria en contra dels interessos del món bancari europeu.
-En cas que es fes aquesta fusió l’entitat resultant estaria entre les tres primeres d’Europa. Aleshores ens trobaríem que dues entitats espanyoles n’estarien entre les tres primeres: Banc Santander i BBVA. L’altra és la francesa BNP Paribas. Per tant, no té cap sentit ni cap lògica, des del meu punt de vista que a Europa, un continent tan gran amb tantes entitats i tants països, dos dels tres bancs més grans estiguin a Espanya. I amb un agreujant: que aquests bancs operarien, pràcticament, de manera exclusiva a Espanya. És a dir, si tinguéssim a Espanya dos dels tres bancs més grans d’Europa que també operessin a França, a Alemanya, a Itàlia, etc., doncs en podríem estar orgullosos. Però tenir dos dels tres bancs més grans operant només a Espanya, això posa de manifest que els dos bancs acaparen una quota de mercat espectacular només a Espanya. Estaríem davant un oligopoli en el qual aquestes entitats podrien abusar tant com volguessin, tal com ja fan ara, de ciutadans i d’empreses apujant el preu del finançament, restringint-lo, no remunerant els dipòsits com s’han de remunerar...
-Què pronostica, de tot plegat?
-En primer lloc, el BBVA haurà d’anar aconseguint una sèrie d’autoritzacions per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, del Banc Central Europeu... això ho pot anar aconseguint i fer una oferta als accionistes. D’entrada, potser que els accionistes del Banc Sabadell trobin insuficient aquesta oferta i no s’aconsegueixi convèncer el 50%, fet que faria descarrilar l’operació. L’altra cosa que pot passar és que el Govern espanyol no autoritzi la fusió. És a dir, el Govern no pot vetar la compra d’accions, però sí que pot vetar-ne la fusió argumentant una excessiva concentració que pot fer que els ciutadans perdin prestacions. Això és molt probable que passi, però no serà a curt termini, sinó d’aquí a uns quants mesos. L’OPA es pot aturar per aquestes qüestions. De fet el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha dit que no els agrada l’operació i tenint en compte, sobretot, quins socis de govern tenen, que tenen especial sensibilitat amb la pèrdua de llocs de treball, posaran pegues a aquesta operació.
-És a dir, que en les condicions actuals és més fàcil que no s’acabe produint la fusió.
-Sí. El que passa és que el procés pot ser llarg. Cal pensar que als anys noranta el Banc Santander va comprar Banesto, però no es van fusionar fins al cap de 19 anys. És a dir, durant 19 anys el Santander va ser propietari de Banesto sense fusionar-se amb aquest banc. Per tant, no hem de descartar que el BBVA compri el Sabadell i que no el fusioni fins que passin anys. Pensem que és ara que hi ha aquest Govern central que és molt hostil a aquesta fusió, però això pot canviar i pot passar que es formi un govern de l’Estat que sigui més favorable a això. De fet, el PP ja s’ha pronunciat dient que cal deixar que les empreses facin el que considerin.
-Però això generaria un problema territorial. El PP, de fet, en el context de la campanya electoral catalana, també s’ha pronunciat en contra de la fusió, i el PP valencià també.
-Sí. Aquí hi ha moltes variables que també depenen dels vots i que es faran servir de moltes maneres. Però el cert és que el Govern que tenim ara a l’Estat és més contrari a una operació d’aquests tipus que un Govern d’altre perfil.
-Si l’operació no s’acaba desenvolupant, com es gestiona l’endemà després d’un intent com aquest?
-Crec que les dues entitats, d’entrada, si es dona aquest supòsit, sortirien beneficiades. Suposem que ara l’operació no tira endavant pel que sigui. En aquest cas, el BBVA haurà demostrat una fortalesa d’intentar afrontar una operació molt ambiciosa i haurà demostrat, també, que és una entitat suficientment gran per afrontar grans objectius. I d’altra banda, el Sabadell sortirà reforçat perquè haurà demostrat que és una entitat interessant per a entitats més grans. I crec que si no es fa serà millor per tothom: pels ciutadans, per les empreses i per les dues pròpies entitats.
-Un dels orígens d’aquesta situació es troba en la fallida de les caixes de la dècada passada.
-La situació actual és un pas més d’allò que vam viure en aquell moment. Des de fa vint anys Espanya està vivint un procés de concentració bancària que no ha viscut cap altre país d’Europa, i que ha portat que aquestes dues entitats que estan en aquesta situació ja porten a l’esquena una pila d’intervencions en altres entitats, sobretot en comunitats com la valenciana o Catalunya. Ara s’està fent un pas més de concentració, i anem cap a un oligopoli. Si això es fes tindríem tres entitats amb entre el 60% i el 70% del mercat. Jo crec que això no és acceptable.
-I què fa d’Espanya un Estat diferent als de la resta d’Europa perquè es permeta i es produisca tal concentració bancària, fenomen que en altres estats no es dona?
-No sé si tinc la resposta a aquesta pregunta. Potser és que tenim uns governants que es deixen portar per interessos econòmics i cedeixen davant els grans grups empresarials en detriment dels seus ciutadans. Jo acabo pensant això.